Amb uns dies de retard, m'assabento que Montserrat Abelló el dia 1 de febrer ha fet 90 anys. Em consta que tant la Institució de les Lletres Catalanes, com el Pen Català i l'Institut Català de les Dones han organitzat actes d'homenatge.
Tot i així, jo també vull oferir-li el meu petit homenatge. Com suposo que ja sabeu, els alcaldes o alcaldesses fa un temps que tenen la potestat de celebrar casaments civils. Aquesta potestat és delegable en regidors de la corporació municipal. Doncs bé, les vegades que m'ha tocat celebrar-los, sempre he acabat regalant als nuvis un versos de Montserrat Abelló. És quelcom immaterial que s'enduran a dins i que, al meu entedre, reflecteix molt bé el que senten els amants i que cap ordenament jurídic pot regular.
Els versos diuen així:
"No hem parlat de res,
ens hem assegut mirant-nos.
La primavera era
un espai somort
vora un estiu
que tot just començava.
No hem parlat de res.
La maduresa
dels nostres esguards
era ben plena
de paraules."
(de "Dins l'esfera del temps")
Gràcies Montserrat per les teves paraules i per les dels altres poetes i poetesses que has transportat a la nostra llengua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada