Ausiàs March
"Si no he estat un assassí,
o un incendiari -ha anat d'un pèl-
és perquè sóc poeta, dramaturg i assagista."
(Josep Palau i Fabre)
A mitja tarda m’han dit que ha mort Palau i Fabre. He tingut un sobresalt. Curiosament, en principi, jo havia d’haver estat al Teatro Español de Madrid amb la Fundació Palau per l’estrena de "Don Joan, Príncep de les tenebres", amb textos de Palau, en versió de Hermann Bonnin, però el canvi de dates de darrera hora m’ho havia impedit. M’he sentit i em sento trist, encara que sé que tenia 90 anys i que ha tingut una vida molt rica i intensa. També em sento un privilegiat; gràcies a haver estat Regidor de Cultura de Badalona en l’anterior mandat, vaig poder celebrar amb ell el seu 90è aniversari -com ja vaig comentar en una entrada al meu bloc- i conversar amb ell diverses vegades. Només em queda la recança de no haver pogut trobar l’identitat de la seva dida badalonina, tal com li vaig prometre, però ara això no quedarà en l’oblit.
Ja dic, em sento trist i afortunat alhora. Crec que el millor homentage que li puc fer en aquests moments –a partir de demà els diaris parlaran molt i abastament de la seva vida, de la seva relació amb Picasso, de la seva obra, ...- és deixar que sigui el propi Palau qui parli de la seva mort. És un poema titulat “La mort” i datat el 21 de gener de 1945:
“Ens hem anat trobant tantes vegades,
que no ens ha de sorprendre a cap dels dos
aquest darrer intercanvi de mirades
en un espai de temps misteriós:
ella, reabsorvint les intrincades
cavernes del meu ésser rogallós,
i jo, perdut, amb arrels alçades,
vers un temps de l’espai sense colors.
Ella amb destresa tota femenina
em mostrarà, plena de llum, la sina
on hauré de reprendre el son letal.
I amb la pupil·la encesa i dilatada,
De ben a prop, i sense fer-me mal,
M’esfilarà sencer per la mirada.”
Fins sempre Josep Palau i Fabre!!!
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada