He tingut la sort que la seu de l’Obra Social de la Caixa s’ha inaugurat al Passeig del Prado, coincidint amb la 27ena edició d’ARCO. He aprofitat la meva visita a aquest esdeveniment per estar a Madrid. He de dir que he tingut la mateixa impressió que la que Pasqual Maragall manifestava en un polèmic article publicat a El País el 7 de juliol de 2003, amb l’expressiu títol de “Madrid se ha ido”. Amb els seus clar-obscurs (més obscurs que clars, com sabem), Madrid se'n va i nosaltres ens estem quedant enrera. Sé que hi ha múltiples circumstàncies (econòmiques, polítiques, etc...) que ho poden explicar, però tinc la impressió que els catalans ens estem perdent en debats estèrils, en compte d’empènyer el país cap endavant. Emmirallats en nosaltres mateixos, no ens adonem que el somni s’ha esvaït i que cal no perdre el nostre lloc a Espanya i a Europa.
Però tornem a l’edifici. Es tractava de rehabilitar una antiga fàbrica, la Central Elèctrica del Mediodía, un edifici construït el 1900, símbol de l'arquitectura modernista i obra de Jesús Carrasco-Muñoz y Encina (*) (equiparable a la CACI de Badalona). Les seves quatre façanes estaven protegides com a patrimoni artístic des de 1993.Els arquitectes suïssos Herzog & De Meuron, encarregats del projecte de rehabilitació, s'haurien pogut plantejar una rehabilitació de simple sanejament de l’edifici i tornar-li el seu aspecte “original” (d’origen), però han optat per donar-li un aspecte “original” (d’inventiva). Han “tallat" literalment la planta baixa de l’edifici i l’han fet volar, levitar –similar a l’edifici de nova planta del Fòrum a Barcelona, obra dels mateixos arquitectes. A partir d’aquí, han conservat el paràmetres originals de l’estructura fins l’antiga coberta –amb obertures noves en alguns casos- i sobre coberta han construït un volum de ferro fos (passant-se dels 2.000 m2 de l'antiga fàbrica als 10.000 m2 en 2 soterranis i 4 nivells superiors). L’edifici provoca un impacte visual sorprenent i recull tota la història de l’arquitectura (dels elements gòtics- renaixentistes d'"efecte catedral", passant pel modernisme, fins les últimes tendències).
A més, l’edifici presideix un nou entorn: la plaça sota l'edifici que levita es complementa amb una placeta davantera enmarcada entre el passeig del Prado i una paret mitgera pertanyent a les cases adjacents. Aquí també la intervenció és interessant. Enlloc d'un tractament de mitgera normal o, àdhuc, un tractament de mitgera pintada, s'ha realitzat un jardí vertical (de 24 m d'alçada i 460 m2 de superfície), dissenyat pel
botànic francés Patrick Blanc -que acull 15.000 plantes de 250 espècies diferents-, amb la qual cosa tot el conjunt guanya i col·labora a la rotunditat de la proposta.El desembarcament de l’Obra Social de la Caixa no pot tenir un millor vaixell insígnia. Parla de la nostra capacitat de conservar el que és valuós, però aportant la nostra nova mirada; de donar més valor al que se'ns ha llegat; d’utilitzar el llenguatge contemporani en el segle XXI, sense falsos històrics; del necessari diàleg, al cap i a la fi, entre tradició i innovació. No es perden les referències industrials, però no és limita la intervenció, o el que és el mateix, el passat és present, visible i recognoscible, però no limita el futur (en frase de Herzog & De Meuron:"El hecho de no poder partir de cero y tener que respetar la envolvente de ladrillo, protegida como patrimonio y reminiscente de la temprana era industrial de Madrid, no ha sido un hándicap, sino que nos ha obligado a buscar soluciones singulares para proyectar así un edificio único y singular." )
Tot això es pot valorar en aquest emblemàtic edifici (a banda del seu contingut, que és excel·lent). Una rehabilitació magnífica, que segurament només s’ho pot permetre una institució com la Caixa, i que queda ben allunyat del que una administració local pot proposar sense que el rebuig d’una visió romàntica-conservacionista d’allò que ni tans sols va existir, ho faci inviable. Penseu en això quan visiteu Caixaforum Madrid.
Consultar informació relativa al projecte a:
http://www.liceus.com/cgi-bin/gui/03/1289.asp
http://prensa.lacaixa.es/obrasocial/view_object.html?obj=818,c,3730
* La antigua fábrica, proyectada en 1899 por el arquitecto Jesús Carrasco-Muñoz Encina y el ingeniero José María Hernández, no sólo estaba en ruinas, sino que se encontraba enclaustrada en el denso tejido urbano, desconectada del Salón del Prado, y contaba con una capacidad de 2.000 m2. El proyecto arquitectónico ha permitido quintuplicar la superficie hasta llegar a los 10.000 m2, y ha vuelto a colocar la central en el mapa. Ello ha sido posible incorporando al nuevo centro el espacio que antes ocupaba la gasolinera en el número 36 del paseo del Prado (que cegaba la visión de la fábrica), ahora convertido en una plaza pública ganada en el centro de la ciudad para los ciudadanos. Asimismo, se ha restaurado la fachada de ladrillo de la antigua fábrica de manera artesanal, de forma que recupera su aspecto inicial, y se ha añadido volumetría por arriba y por abajo. La antes olvidada central se alza hoy en el número 36 del paseo del Prado transformada en CaixaForum Madrid, un centro que aúna tradición y modernidad con una amplia oferta gratuita para todos los públicos. EL EDIFICIO ANTIGUO"Volver a colocar en el mapa de la ciudad la antigua Central Eléctrica del Mediodía." Éste ha sido uno de los objetivos de la Obra Social "la Caixa": recuperar para Madrid una de las escasas joyas de la arquitectura industrial en el casco histórico de la ciudad. La empresa no ha sido fácil: 40.000 de los 115.000 ladrillos que cubren el edificio han sido restituidos, y la fachada ha tenido que ser cosida y encintada para poder transformarse en CaixaForum Madrid. La Central Eléctrica del Mediodía, que otrora se alzó como una gran fábrica cuyo fin era producir electricidad a partir de la combustión de carbón, para abastecer a todo el sector sur del casco antiguo de Madrid, se encontraba en ruinas en 2001, año en que "la Caixa" compró el inmueble. "Existe un estado general de abandono y ruina que va paulatina e imparablemente afectando tanto al aspecto exterior como a la estabilidad", según reza el informe de los técnicos. Protegidas sus cuatro fachadas por el PGOUM en su grado ambiental, la carcasa de la central se alza nuevamente tal como se concibió en su día, aunque con algunas modificaciones para poder albergar CaixaForum. La antigua Central Eléctrica del Mediodía fue proyectada en 1899 por el arquitecto Jesús Carrasco-Muñoz Encina y el ingeniero José María Hernández, a petición del empresario José Batlle, sobre el solar de la antigua fábrica de bujías La Estrella, cuya licencia databa de 1857. La manzana, que ocupa una superficie de 1.934 m2, está delimitada al norte por la calle Gobernador, al sur por la calle Almadén (antiguamente, travesía de Fúcar), al este por la calle Cenicero y al oeste por la calle Alameda. Tras una tramitación bastante accidentada, la central se inauguró en marzo de 1901 y pronto se posicionó como una de las principales de Madrid. Una de las originalidades del edificio es la resolución del remate de las fachadas principales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada