5' amb Isabel Coixet

No us ha passat mai que admireu moltíssim a una persona i quan teniu l’oportunitat de conèixer-la i parlar amb ella us comporteu de forma maldestre i quedeu malament? A mi sí. La sensació és la de ser una barreja de Woody Allen i Mr. Bean. Us explicaré l'última.

(INTERIOR NIT)

Dilluns, 20 de novembre d’enguany. Espai "El Cúbic" de Viladecans. Gala de Lliurament dels XII Premis Butaca. Sopar previ a la gala. Molta gent coneguda del sector teatral i cinematogràfic de Catalunya (Vicki Peña, Ferran Rañé, Hermann Bonín, Mingo Ràfols, Roger Pera, Àlex Rigola, Àngel Llàcer, etc...), l’amfitrió de l'acte Carles Ruíz, Alcalde de Viladecans i Diputat de Cultura, l’Asssumpta Bailac i en Xavier Marcé del Departament de Cultura de la Generalitat, molts companys i companyes regidors i regidores de cultura de municipis de Barcelona, professionals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) i d’altres àmbits de la Diputació, professionals dels municipis. Un bon ambient, en definitiva. I allà també, al costat de la Carme Elías, la directora i guionista Isabel Coixet.


La Coixet se m’havia guanyat des de “Cosas que nunca te dije” i m’ha fet incondicional seu amb la seva darrera pel·lícula “La vida secreta de les paraules”, tot i que he de reconèixer que m’ha fet patir molt amb les seves cintes, tant dures i tant tendres alhora. Per a mi Coixet és la cineasta actual més interessant del panorama espanyol, i àdhuc, europeu. La tinc col·locada en el meu ranking personal al costat de Pilar Miró (immillorable el seu “Werther”) i de Víctor Erice (per a mi, sobretot, “El Sur”). Filla de Sant Adrià del Besòs, havia estudiat a l’Institut Eugeni D’Ors de Badalona. Aquesta era la meva estratègia per acostar-me a ella: presentar-me com a badaloní, intentar mantenir una petita conversa i aconseguir la seva presència a Badalona en una ocasió adient.

Després que ella acabés una entrevista per a una televisió ens vam acostar i ens vam presentar. Una miop tímida, intel·ligent i molt amable. Li vaig comentar que a Badalona estàvem celebrant el Festival Internacional Filmets i que potser algun any podíem plantejar la possibilitat que ella presidís el Jurat del certamen, així com enguany el presidia en Ventura Pons. Ens va comentar que estava molt embolicada, que ara mateix estava començant un projecte a Manchester, però que més endavant ja en parlaríem. Van ser tres minuts molt agradables. Començava la gala i havíem de passar a la sala d’actes. Dos minuts més.

(fotograma de
"In the mood of love")
En aquell moment i per finalitzar la conversa li vaig comentar que m’agraden molt les seves pel·lícules i que compartim admiració “pel director japonés aquell” (tot per no pronunciar malament Wong Kar Wai). La Coixet, molt atenta, em diu: “L’escriptor Murakami?”. Li responc: “No, Wong Kar Wai” (pronunciant fatal el nom, per suposat). Ella em mira i amb un somriure còmplice i irònic em rectifica: “No és japonès, és de Hong Kong,... ¡otro país!”.

"Tierra trágame!"- vaig pensar. Com podia haver tingut aquest lapsus? Havia quedat com un perfecte ignorant!


(FOS EN NEGRE)

Vint minuts més tard, la miop, tímida i intel·ligent Isabel Coixet recollia la butaca a la Millor Pel·lícula Catalana.

Jo, avui, encara no he superat l'escena!

L'escultura a Badalona. El Taller BDN

Fa uns dies, el periodista badaloní Andreu Mas expressava en el seu blog la seva preocupació per l’escultura "Bétulo" (1991), de Josep Ma. Teixidó Camí, que està ubicada dins l’espai en què s’estan realitzant les obres d’allargament de la línia 2 del metro.
Més enllà d’agrair-li la seva preocupació i garantir-li que les accions concretes per preservar l’escultura estan en marxa –d’acord, a més, amb el propi autor-, es referia també al projecte "TallerBDN" d’escultures a la ciutat. Crec que val la pena dedicar unes línies a explicar-lo, per passar després a parlar dels beneficis que el "TallerBDN" ha aportat ja a la ciutat, malgrat la precarietat de mitjans amb els que funciona.

El "TallerBDN" d’escultures forma part d’un projecte sorgit del Pla Estratègic de la ciutat *, anomenat "Badalona Experimenta", que té per objectiu situar les arts plàstiques com a eix estratègic d’identitat, de cohesió i de situació de la ciutat al mapa metropolità. “BDN Experimenta” té una vessant educativa reglada, a l’entorn de l’Escola Superior d’Art i Disseny Pau Gargallo, i una altra que pretén remoure els obstacles perquè els artistes emergents, badalonins i d’arreu, puguin disposar d’un lloc on produir les seves obres. Aquest projecte és considerat com a prioritari dins del Conveni signat en data 29 de setmbre d'enguany amb el Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i ja té una dotació econòmica per enguany.

Aquesta dotació econòmica, i la que ha de venir en anys successius, té com a finalitat arranjar i condicionar el "TallerBDN", pedra angular del projecte. Es tracta de posar en marxa un taller d’escultures a Badalona, que comprengui entre 6 i 8 tallers, perquè escultors seleccionats públicament i per una comissió del sector puguin desenvolupar un projecte per un temps determinat, utilitzant la maquinària del propi "TallerBDN". Al mateix temps, seran assessorats per l’equip directiu del centre, l’associació sense ànim de lucre creada ad hoc i formada pels escultors Camí i Suñer, i el professor d’Història de l’Art, Cinto Santamera. Però el projecte encara és més ambiciós: s’organitzaran també exposicions de les obres realitzades i seminaris temàtics que poden estar lligats a les Universitats (UB i UOC, per exemple) o a escoles de disseny i formació artística, com la Massana o Pau Gargallo; visites escolars o de grups que acostaran l’art contemporani a la ciutadania amb obres de primer nivell; intercanvis amb centres de producció o exhibició d’àmbit internacional. El "TallerBDN" també disposarà d'una biblioteca centrada en la disciplina escultòrica, que pretén ser la més exhaustiva sobre aquest tema a Catalunya, i comptarà amb un portal web que acompanyarà tot l’equipament.

Per últim, vull destacar un darrer aspecte molt important: malgrat l’espera de les obres d'adequació de l'espai, "TallerBDN" ja dóna el seus fruits. Es tracta de l’execució d’obres d’artistes o escultors consagrats a càrrec del propi "TallerBDN". Fa uns dies recomanava l’exposició "Temps de Sibil·les" d’en Camí a l’espai VolArt de Barcelona. Doncs bé, la major part de les obres que la formaven han estat realitzades al taller de Badalona.
(Gustavo Suñer treballant en "L'Oracle d'Aung San Suu Kyi", de Camí)

I encara més. Del 19 d’octubre al 25 de novembre d’enguany, a la Galeria Claudine Papillon de Paris, l’artista Javier Pérez (Bilbao, 1968) exposa "Jardin Interior", l’obra més emblemàtica de la qual ha estat realitzada íntegrament a Badalona.

("Híbrido I")
A hores d’ara el mateix Javier Pérez ja ha encarregat l’execució d’una nova escultura a Gustavo Suñer, membre del "TallerBDN". Així mateix, Pérez havia dipositat a Badalona una de les obres de la seva exposició “Mutaciones” (Palacio de Cristal-Museo Nacional de Arte Reina Sofía de Madrid, 2004), per a la seva restauració, i el motlle amb el que es va construir l’olivera de resina de poliester vermella, peça clau de l’exposició de Madrid.

Com veieu, el "TallerBDN" és una aposta pública/privada ben pensada, gestionada per artistes i professionals de primer nivell, que ens converteix en un centre de producció d’art contemporani, en el terreny de l'escultura, de referència a l’Estat i que dóna i donarà molts fruits per als ciutadans i per a la ciutat de Badalona.

*El Pla Estratègic s’aprovarà tant punt tinguem el document base acordat entre tots els grups polítics, perquè volem un Pla Estratègic de Ciutat, no de Govern, ja que aquesta és l'única forma de preservar la cultura dels vaivens polítics.

Agraïment

Ara que fa uns minuts que sabem que re-editarem el tripartit, amb la confiança que les direccions dels respectius partits bastiran l’acord més profitós pel país -però encara sense saber el repartiment concret de responsabilitats-, vull dedicar aquesta entrada del blog a fer un agraïment especial i personal al filòleg, escriptor, poeta, traductor i assagista Jaume Subirana. No és un agraïment interessat pel càrrec que desenvolupa, com algú podria pensar, donat que abans de les eleccions ja va anunciar que no repetiria com a director de la Institució de les Lletres Catalanes. És un agraïment que té a veure amb un detall per a mi molt important: que un intel·lectual de la seva alçada recomani en el seu blog el meu modest blog “Estació de França”, no és tan sols un honor, sinó un regal que no mereixo, només explicable per la seva qualitat humana que he pogut comprovar en les nostres converses i xerrades, que vam iniciar en motiu d'acollir la “Casa del Traductor” a l’Espai Betúlia de Badalona.
És una llàstima que hagi decidit deixar la direcció de la ILLC -com deia abans- per una bona oferta professional als EUA, però me n’alegro per ell. Persones així són les que fan gran un país.