Novament, "ANTÍGONA" d'Oriol Broggi, per Anna Molina i Castellà

Vull recomanar vivament una obra que vaig veure fa 9 mesos i que acabo de saber que, sortosament, es tornarà a programar la propera primavera.

Just ara farà un any, un amic em parlà de l'espectacle que Oriol Broggi dirigia dins d'una de les naus gòtiques de l'antic edifici de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, ara Biblioteca de Catalunya: El Misàntrop. "Pur teatre", digué. Les entrades, però, ja estaven esgotades. Vaig informar-me sobre el motiu de la representació d'aquesta obra a la Biblioteca i sobre qui la programava: laperla29. Les seves primeres produccions es remunten a l'any 2001, havent treballat a diferents teatres de Barcelona i amb uns repartiments de luxe en els quals, al costat de Jordi Banacolocha, Àngels Poch, Lluís Soler, Francesca Piñón, Joan Anguera, Quim Lecina, Munta Alcañiz o Pep Cruz, hi trobem Clara Segura, les badalonines Rosa Gámiz i Marta Marco, Roger Coma i actors novells dels quals, de seguir així, en sentirem parlar aviat.

Sense entrada per "El Misàntrop", doncs, m'anunciaren la propera estrena: Antígona de Sòfocles, al mateix espai. El vespre del 12 de març entràvem a la nau gòtica de la planta baixa de l'antic hospital. La primera impressió va ser captivadora: els nostres peus trepitjaven terra ocre que omplia el llarg i estret espai gòtic. A banda i banda del centre de la nau, disposades longitudinalment i encarades, s'aixecaven dues graderies amb les localitats. El reduït espai escènic resultant entre ambdues estructures i la seva poca alçada ja indicava la proximitat dels actors, els quals, des del primer minut de l'obra, ens varen fer sentir immersos en el mateix terreny mediterrani de la Grècia antiga.

Com l'amic que em recomanà El Misàntrop, d'Antígona puc tornar a dir el mateix: "pur teatre". Però, atès que la meva intenció és dir-vos que no us podeu perdre la seva reposició, només us en faré quatre pinzellades per animar-vos-hi: una banda sonora acuradíssima, amb una sorpresa final emocionant com poques vegades haureu experimentat; una escenografia reduïda a l'essència: austera, íntima i càlida; una il·luminació reeixida, malgrat la dificultat imposada per l'espai; un text revisat, que posa l'accent en els moments crucials de la tragèdia grega i que es redueix a una hora i mitja d'espectacle; un repartiment sòlid, homogeni, amb un grandiós Pep Cruz encarnant un rei Creont enèrgic, ferotge, que s'anirà debilitant fins a demanar la compassió dels déus; un Enric Serra, en el paper del vell i savi Tirèsies, - actor veterà que jo feia temps que no havia vist a l'escena- que ens regala una dicció exquisida amb la seva veu inigualable, i, molt, molt, molt especialment, una Clara Segura magistral, brillant, corprenedora, que aconsegueix estremir-nos amb les seves llàgrimes, els seus sanglots i la saliva que li brolla de la boca en la més cruenta desesperació sorgida de les entranyes, en expressar el dolor d'Antígona pels germans morts, la rebel·lia contra els designis reials enfront la pròpia coherència, la temeritat de qui se sap fidel a les pròpies conviccions per a les quals és capaç d'acceptar amb valentia la seva condemna a mort.

"ANTÍGONA" de Sòfocles. Biblioteca de Catalunya (Barcelona), del 5 de maig al 6 de juny de 2008.