Avui 16 de desembre hem celebrat Consell Nacional del PSC per escollir a la companya Carme Chacón com a cap de llista per la circumscripció de Barcelona a les properes Eleccions Generals. A la web dels socialistes, als informatius de les diverses cadenes de televisió i als diaris digitals, així com demà als diaris ordinaris, teniu i tindreu tota la informació referent a les paraules de l’acte públic posterior, però a mi, avui, m’han frapat unes paraules del company Joan Ferran dites al Consell Nacional, que crec imprescindibles pels temps que corren, en el que com deia Brecht, “cal defensar el que és evident”, i que des de la pretesa senzillesa diuen molt del que som i del que volem els socialistes catalans.
Paradoxalment, les seves paraules van en sentit contrari al d’un vers del meu admirat Garcia Montero que diu
“Vivir es ir doblando las banderas”
Davant del sentit romàntic, crepuscular i decadent d’aquestes paraules, aplicables, potser, a l’individu, en Joan Ferran ha afirmat que
“Hem d’aixecar les nostres banderes”
Axioma aplicable perfectament a un partit amb molta historia, però amb molta vida per endavant, fort i il·lusionat pel futur.
I quines són les nostres banderes? Nosaltres (Joan Ferran, dixit)
Som catalanistes, però no una altra cosa,
Som federalistes, però no una altra cosa,
I lluitem per la justícia social.
Podem dir-ho més raonadament i de forma més complexa i elaborada, però l’essència és aquesta: aquests som i aquests volem ser!
Paradoxalment, les seves paraules van en sentit contrari al d’un vers del meu admirat Garcia Montero que diu
“Vivir es ir doblando las banderas”
Davant del sentit romàntic, crepuscular i decadent d’aquestes paraules, aplicables, potser, a l’individu, en Joan Ferran ha afirmat que
“Hem d’aixecar les nostres banderes”
Axioma aplicable perfectament a un partit amb molta historia, però amb molta vida per endavant, fort i il·lusionat pel futur.
I quines són les nostres banderes? Nosaltres (Joan Ferran, dixit)
Som catalanistes, però no una altra cosa,
Som federalistes, però no una altra cosa,
I lluitem per la justícia social.
Podem dir-ho més raonadament i de forma més complexa i elaborada, però l’essència és aquesta: aquests som i aquests volem ser!
8 comentaris:
Vinc a casa teva gràcies a un enllaç d´un enllaç. Sóc extremeny i visc a Barcelona des de fa un parell d´anys. Em sento molt a prop de vosaltres, més enyà de la condició de catalanista o qualsevol altre cosa. Et visitaré sovint. Una abraçada.
Hola Àlex,
Que sàpigues que abans que res em ocnsidero un "paisano" teu. Mai predré les meves arrels, m'estimo molt Olivenza i Extremadura. Et dono les gràcies per fer l'esforç d'escriuré en català portant només 2 anys a Barcelona. JA em diràs si vols algún dia com has arribat al meu bloc.
A aquesta darrera entrada he volgut deixar molt clar que som catalanistes, però no nacionalistes i que som federalistes, però no independentistes. Crec que val la pena deixar les coses molt clares.
Una abraçada i ni pots imaginar-te l'il·lusió que m'ha fet el teu comentari.
Me n´alegro. He vingut mitjaçant Pedrals. He fet algun reciptal de poesia en l´Horigonal, al costat del Macba, i ens coneixem des de llavors. M´agrada la posició que tens i lo que dius (i escrius). T´invito ara a mirar el meu blog. Una abraçada.
Amic Àlex, no només he mirat el teu blog sinó que ho he afegit als meus enllaços.
Conec l'Horiginal i en Pedrals. Ens va fer un recital de poesia a la Nit de Santa Llúcia de l'any 2004 que vam celebrar a Badalona, a més de que va dur el seu "En-doll" a Badalona al teatre Zorrilla.
Una abraçada
Em deixas molt content. M´agrada també que Elca es digui en català. Et visitaré sovint. No sempre escriuré en català (és evident), perquè em fa por pensar en les faltes ortogràfiques. Una abraçada.
PD: Tindras un altre enllaç a l´illa d´Elca.
Âlex,
Només elogiava la teva capacitat d'adaptació i la teva sensibilitat vers la cultura (anava escriure catalana, però crec que no cal adjectivar). Escriu amb la llengua que vulguis que seras benvingut.
Per cert has llegit a Miriam Reyes? A mi m'agrada molt.
No la he leído mucho. Sé que tiene contacto con Barcelona, no sé si porque vive o vivió por aquí. ¡Buena charla eliges!, si hablamos de poesía. Una abraçada.
Crec sense cap dubte que la solució a aquesta Espanya de nacionalitats vindria donada per la instauració de una República federalista, estant plenament d´acord amb el pensament expresat al respecte per Miquel Iceta en el seu llibre "Catalanisme Federalista"
Publica un comentari a l'entrada