7 poemes a Tàpies

“Entre el metafòric i el matèric, s’arriba a la conjunció capaç de dur-nos sempre més enllà en l’ “amor, a mort”.

(Feliu Formosa, Pòrtic)

El proppassat dia 5 de novembre a la sala d’actes de la Fundació Tàpies es va presentar la carpeta “7 poemes a Tàpies” d’en Jordi Carrió.

A en Carrió el vaig conèixer amb la publicació del seu llibre “Pols de vidre” (La Garúa, 2006), on fa una reflexió lúcida i alhora lírica a l’entorn dels camps d’extermini, en motiu del 60è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz:

“Que mai més
tornin a vessar sang
els trens, de matinada”

o

“Tantes vegades hem perdut,
la terra i la vida i la terra
i la vida, i la terra, i la vida, ...
...
Retirem tots els cadàvers
de voreres i camins.

Esborrem tota memòria.

La resta, pols de vidre,
feina del vent”

i de la situació d’extrema pobresa i injustícia al tercer món

“Fa moltes vides
que no hi plou”.

A "Pols de vidre", tanmateix, ja s’anunciava que Carrió estava treballant en “7 poemes a Tàpies”, dos dels quals ja hi apareixen. Per tant, la presentació de la carpeta amb el set poemes va despertar, lògicament, el meu interès.

La carpeta conté els set poemes -amb les corresponents traduccions a set idiomes diferents-, un gravat d’Antoni Tàpies[1] i un pòrtic de Feliu Formosa. Les traduccions són degudes a persones de contrastada valua, com són: Heike Van Lawick, per l’alemanya; Sam Abrams, per l’anglesa, Mostafa Shaimi per l’àrab; José Corredor-Matheos, per la castellana; Pere Verdaguer, per la francesa, Ma. Sofía Chiaraviglio, per la italiana i Mercè Altimir i Minoru Shiraishi per la japonesa.

La sala era plena de gom a gom, amb l’Antoni Tàpies a primera fila. No per casualitat en Jordi Carrió li ha dedicat aquests 7 poemes. Li ha dedicat com ell mateix escriu: pel seu compromís ètic que el porta al compromís cívic en defensa de les llibertats, per haver-lo influït en la seva sensibilitat estètica i ètica, i per haver intervingut decisivament en la seva manera de pensar i de ser. Tot una declaració de principis, oi? Però és que en les seves motivacions, en Jordi Carrió no està sol. Malgrat no haguem escrit els meravellosos 7 poemes a Tàpies, nosaltres compartim amb ell les raons i les sensibilitats que l’han impulsat a escriure’ls.

I per què traduir-los a 7 idiomes? No és una frivolitat. És, primer de tot, un reconeixement a la universalitat d’Antoni Tàpies; després, un reconeixement a la seva inquietud per les diverses llengües i signes gràfics, i, per últim, un plaer pels sentits poder sentir la musicalitat dels poemes en set idiomes. Els que vam ser presents a l’acte de presentació ho vam poder comprovar. Des de la llengua més allunyada a la nostra (la japonesa o l’àrab), fins a les més properes (romàniques o saxones), podíem seguir la seva música, a voltes la seva lletra i sempre la qualitat i profunditat dels set poemes.

I què dir dels poemes? Podria pensar-se que en estar dedicats a un artista concret, en reduir el seu objecte, es corre el risc de ser predictibles o evidents. Però oblidaríem, com diu Antoni Llena, que el poder d’atracció de les obres de Tàpies és un misteri –per tant, una temàtica inabastable- i que en Jordi Carrió té recursos més que sobrats per suggerir l’obra d’en Tàpies, per obrir-nos camins i endinsar-nos en laberints –amb l’espiritualitat de la matèria-, dels que només el guiatge d’Antoni Tàpies ens podran salvar.

No vull desvetllar els 7 poemes, però citaré, a tall d’exemple, aquests fragments:

“Tothora arrisques
a obrir-nos camins
amb el peu nu
i la mà oberta”

(Tots els afanys del món)


“Del diàleg entre la femta i la terra
neix l’himne de les sements
esclata el mot
contra la mort”

(Terra)

“Som. I, tot i que fa temps ens anunciïn
que l’aliança entre la llum i la matèria dels ulls
ha estat abolida, caminem. Tenim fam d’absolut”

(La matèria dels ulls)

i finalment,

“La vida són uns quants senyals.

Sóc aquí per un instant, del no-res al no-res,
I en la contemplació del mur l’esperit guia l’ull:
De la nuesa sorgeix un sentiment d’eternitat,
La visió de la llum interior, l’elevació dels sentits.
...
Fas la llei que capgira la gravetat:
La mà no s’atura al cim del vol,
Per llits i murs s’enfilen les petjades
I amb quatre sagetes, alces el nom llibertat”

(La contemplació del mur. Oda a Antoni Tàpies)

Ja veieu, la carpeta “7 poemes a Tàpies” és, en tots els sentits, una joia. Imprescindible per regalar o regalar-se (com és el meu cas) en aquests dies de consum i regals sense sentit. Una obra d’art –que n'inclou moltes- que ens farà un xic més feliços i ens ajudarà a caminar per aquest laberint que anomenem viure.

Crítica al diari "Avui" de 27 de novembre de 2007: http://www.jordi-carrio.net/premsa/071127diari.pdf

Imatges:

1. Targetó d'invitació a l'acte de presentació de "7 poemes a Tàpies"

2. Fotografia de Jordi Carrió

3. Gravat d'Antoni Tàpies inclós a la carpeta "7 poemes a Tàpies"

4. Composició de la taula en la lectura dels poemes als diversos idiomes a la Fundació Tàpies.

[1] L’edició del gravat s’ha portat a terme al taller de Murtra Edicions sota la direcció de Jordi Rosés i l’estampació sota la direcció de Pilar Lloret. Les tècnqiues emprades han estat l’aiguafort i el vernís tou.
Se n’ha fet el tiratge següent: 35 exemplars numerats de l’1/35 al 35/35 amb el gravat original signat a mà per l’artista, i 84 exemplars numerats de l’1/84 al 84/84 amb el gravat orginal signat en planxa.