Badalona 5 de Desembre de 2007
Cicle: Teatre
Espectacle: “ART”, original de Yasmina Reza. (representat el dia 17 de Novembre)
Intèrprets: Núria Estrada, Esther Mas i Ana Reverte.
Direcció: Fèlix Fernández
Lloc i producció: Cooperativa La Moral
Cicle: Teatre
Espectacle: “ART”, original de Yasmina Reza. (representat el dia 17 de Novembre)
Intèrprets: Núria Estrada, Esther Mas i Ana Reverte.
Direcció: Fèlix Fernández
Lloc i producció: Cooperativa La Moral
¡Benvingut!. Aquesta es la paraula per saludar a en Fèlix Fernández, que s’estrenava com a director d’escèna amb la representació que ens ocupa i deu n’hi do el text que va escollir.
En Fèlix ho tenia bastant cru escollint “ART” , un text estrenat l’any 1994, que ha estat un èxit a la majoria d’escenaris del món, que s’ha traduït a uns quaranta idiomes i per tot el que diu Yasmina Reza a través dels seus personatges, es un repte per qualsevol director fer-lo arribar al públic amb tota la seva intencionalitat, ja que te un diàleg ple d’elegància i exquisidesa intel·lectual que requereix molt de treball de taula perquè cada personatge sàpiga el que diu i perquè ho diu . També suma la dificultat de moure només tres personatges a dalt de l’escenari, sense caure en una monotonia de posicions. Va aconseguir-ho?. Crec que no, però no hi ha cap dubte que el treball es lloable i més amb el recolzament de tres actrius amb una ferma disciplina que van memoritzar un text gens fàcil. Cal dir que no em va agradar l’escenografia i que cal cuidar la llum amb molta cura.
En Fèlix ho tenia bastant cru escollint “ART” , un text estrenat l’any 1994, que ha estat un èxit a la majoria d’escenaris del món, que s’ha traduït a uns quaranta idiomes i per tot el que diu Yasmina Reza a través dels seus personatges, es un repte per qualsevol director fer-lo arribar al públic amb tota la seva intencionalitat, ja que te un diàleg ple d’elegància i exquisidesa intel·lectual que requereix molt de treball de taula perquè cada personatge sàpiga el que diu i perquè ho diu . També suma la dificultat de moure només tres personatges a dalt de l’escenari, sense caure en una monotonia de posicions. Va aconseguir-ho?. Crec que no, però no hi ha cap dubte que el treball es lloable i més amb el recolzament de tres actrius amb una ferma disciplina que van memoritzar un text gens fàcil. Cal dir que no em va agradar l’escenografia i que cal cuidar la llum amb molta cura.
Com a lectura final, és que l’entitat ha de procurar que en Fèlix Fernández es repeteixi, doncs ha demostrat una inquietud lloable, però cal guiar-lo per bons camins.
Jaume Arqué
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada