Mentre escric aquesta entrada, nit del dia 10 de maig, plou a bots i a barrals i hem posposat la “Cremada del dimoni”[1] al dia 12. La Passada de Sant Anastasi sembla ser que es mantindrà demà, dia del Copatró de la ciutat. Tot i així, les Festes de Maig ja van començar el cap de setmana passat amb el Pregó, a càrrec de la nedadora Mireia Belmonte, i amb un munt d’actes ciutadans. Per la seva importància, vull referir-me a un acte en concret, la Cercavila Petita. És un acte molt recent –només fa dos anys que es realitza-, però respon a un model molt clar i reflexionat de com volem construir la ciutat i de com volem tractar la diversitat cultural.
L'any 2005, l'aleshores equip de la Regidoria de Cultura, vàrem iniciar un seguit de reunions amb entitats i persones individuals per treballar les Festes de Maig[2]. Hi havia algunes qüestions a resoldre (la llargament discutida Nit de Sant Anastasi), i altres actes que calia vestir millor. Algunes de les innovacions es veia possible integrar-les en el Programa de Festes del 2006, però d'altres no serien possibles fins el 2007, sempre i quan les entitats participants es sumessin a les iniciatives.
Vàrem valorar el fet que a Badalona gaudim de molts elements festius, fruit de la participació dels infants: els gegants i altres figures elaborats per diverses escoles de la ciutat, els dragolins, les seccions infantils de les colles de foc, així com els Capgrossos de la ciutat, que si bé no són portats per nens petits, sí que són elements d'escala petita. Vàrem creure que valia la pena dona'ls-hi un espai propi i ens va semblar molt adient fer la proposta de crear una Cercavila Petita.
Calia, però, d'una banda, dotar-la de contingut, i, de l'altra, assegurar-ne certes perspectives de futur. En un inici, ens va semblar important vincular aquesta Cercavila Petita a un altre acte molt lligat a la vivència de les Festes per part de les escoles: la jornada d'"El dimoni a l'escola", dia en què els alumnes dipositen al costat del Dimoni ja instal·lat a la platja, els petits dimonis elaborats per ells mateixos. Si els infants havien anat amb l'escola a la platja, volíem que fossin ells qui també hi portessin la seva família, participant d'una cercavila infantil que comencés davant del Dimoni i acabés a la Plaça de la Vila. Amb aquest Cercavila, a més, eren els mateixos infants qui cridaven a d'altres nens i nenes a la participació.
A aquest fet, vèiem la possibilitat de poder-hi sumar, amb el temps, altres figures. Principalment, pensàvem en les reproduccions en petit de l'Anastasi i la Maria, per començar. Després, la de l'àliga de la ciutat i les d'altres elements que el Seguici de la ciutat no té: el lleó, la víbria, la mulassa... També plantejàvem comptar amb els alumnes més joves de l'Escola de Música Tradicional per a l'acompanyament musical.
Tot plegat, obeïa a un objectiu fonamental: estimular la participació dels més menuts a les Festes, passant de ser simples espectadors a actors principals d'un dels actes programats. Altres objectius, no menys importants, eren:
- estimular a les entitats de cultura popular, pel que fa a la creació de seccions infantils, o bé contribuir a donar sortida als infants que ja en formen part, pel que fa a la participació en actes més dirigits a un públic infantil.
- la possibilitat de treballar amb les escoles l'imaginari festiu de la cultura catalana, conèixer els diferents elements festius i el seu significat.
- fer-se seva la Festa i entendre-la com la suma de tots: només amb la participació organitzada de tots és possible fer la Cercavila Petita
- fer una ciutat més cohesionada a partir del treball amb els infants: engrescant les escoles dels barris, especialment les més allunyades del centre i amb més alt grau de nouvinguts. Així han estat possibles el gegant “Coretius” del CEIP Joan Coret del barri de La Colina o el del CEIP Lola Anglada del barri de Canyadó; incorporant a les Festes les famílies dels nens i nenes participants; participant en peu d’igualtat i amb la tradició cultural catalana com a cultura vehicular, amb independència i respecte de la seva cultura d’origen.
Totes aquestes idees romanen rera la “Cercavila Petita” de la ciutat de Badalona. És massa d’hora per avaluar resultats, però tot i així, crec que el model funciona. De moment, mercès al patrocini privat, l'any passat ja vam aconseguir les reproduccions de l’Anastasi i la Maria, avui batejats com la “Mariona” i en “Tasi”, que cada any portarà una escola o entitat, encapçalant la Cercavila Petita.
La llavor va ser plantada l'any 2007, i enguany ja ha començat a donar fruits. Ara ens toca anar-hi treballant de manera molt coordinada, per impulsar aquest acte, enriquir la seva simbologia, estimular-hi la participació. Personalment, la satisfacció és doble perquè actualment des de la regidoria d'Educació puc continuar impulsant una iniciativa que vam començar a treballar des de la Regidoria de Cultura. Ara que la ciutat es postula com a Capital de la Cultura Catalana, crec que és un bon moment per apostar per aquesta línia de treball escolar, que faci que els nostres nens i nenes gaudeixin d’una gran Cercavila Petita.
Per últim, vull donar les gràcies a una noia pertanyent a una entitat de foc que a la Cercavila d’enguany s’em va acostar i em va donar les gràcies per aquesta activitat. Us puc assegurar que em va emocionar. Penso que són aquests detalls els que realment compensen als que ens dediquem a la tant denostada gestió pública.
[1] La cremada del Dimoni és una tradició popular badalonina instaurada per la Confraria de Sant Anastasi l’any 1940, basant-se en la descripció que fa el Baró de Maldà al seu Calaix de Sastre (escrit a finals del segle XVIII), de la cremada a la platja de Badalona d’un “Figurón”. La cremada consisteix en cremar una reproducció d’un dimoni al·legòric i irònic sobre la realitat. És la festa popular per excel·lència, que congrega a molts ciutadans de Badalona i altres indrets. Va ser declarada d’interés nacional l’any .... A l’entorn de la cremada del dimoni s’han anat bastint les Festes de Maig, veritable festivitat de la ciutat de Badalona.
[2] Vull agraïr a l’Anna Molina i Castellà, historiadora, el seu interès per millorar els actes de cultura tradicional catalana a la nostra ciutat. Amb les seves reflexions, el seu rigor i les seves aportacions desinteressades i interessants, va proposar-nos -per la nostra discussió- un nou model de Pregó, la instauració de la Cercavila Petita i una adaptació a la fórmula de la Nit de Sant Anastasi, mitjançant el Seguici de la Ciutat.
Imatge:
La Mariona i en Tasi amb alumnes del CEIP Coret a la Cercavila Petita d'enguany. Foto: Jordi Gonzalo. El Punt.
13 comentaris:
Sr. Duran,
Com bé diu, és important engrescar els més menuts en aquest tipus d'actes.
És important per a garantir la seva continuitat, perque fomenta la cohesió social, per promoure la cultura tradicional catalana, per reforçar el sentiment de 'badalonitat', ... .
Però un cop els menuts i les entitats estan engrescats també se'ls ha de dotar dels recursos necesaris (no només económics) per poder desenvolupar l'activitat.
Un cercavila a les festes de maig ha de ser el reflexe de la feina feta durant l'any. No es pot limitar la participació dels més menuts a un acte que dura 2h en tot l'any. Ha de tenir continuitat.
És a dir, un cercavila ha de ser l'acte que promogui l'associacionisme, però si no se li dóna continuitat no passarà d'un acte publicitari.
Per cert, la canalla ja té i tenia el seu espai a banda del cercavila petita des de fa 10 anys al correfoc infantil. Per tant, l'ajuntament des de fa 2 anys no ha fet res més que duplicar un acte consolidat i que funciona molt bé, coordinat això sí, per una entitat de la ciutat.
Hola Víctor,
Primer de tot, vull agrair-te el teu comentari. Si no fos pel comptador d’entrades, a vegades podria pensar que parlo sol, i en un tema com aquest m’ha fet especial il•lusió que algú opini.
Un cop dit això, deixa’m dir-te que sota la defensa de l’activitat de la Cercavila Petita el teu comentari intenta contraposar la mateixa al Correfoc Infantil. Que jo sàpiga, no he fet cap comentari negatiu del Correfoc Infantil, ans al contrari, considero que és una activitat consolidada i molt participada, que a més, ha anat creixent amb altres activitats complementàries com és “On són els dragolins?”, per exemple, i liderada per una entitat de solvència com és “Badalona Bèsties de Foc”. És més, en el meu mandat de Regidor de Cultura vaig intentar ajudar tot el que el meu saber i el pressupost municipal donaven de sí, tant al Correfoc com a l’entitat. Només recordar que en “Fumera de Pavillard” –una vella reivindicació de la colla- va ser possible per la implicació municipal en buscar el recursos econòmics per dur-la a terme.
Un cop aclarit aquest tema, deixa’m dir-te que la Cercavila Petita no és una duplicitat d’una activitat ja organitzada per una entitat. Té un altre sentit que he intentat explicar a l’entrada del bloc. Tenim molt elements festius que no només són de foc. Són altres elements festius creats i conservats per les escoles, colles i entitats que, al meu entendre, i amb l’acord de totes les entitats que participen a les Festes de Maig, era important que tinguessin un espai específic a les festes. Cal dir que molts hi trobàrem a faltar els capgrossos de la ciutat (tan de bo trobéssim la via per tal que esdevinguin un element fix tan de la Cercavila Petita com del Seguici de la Ciutat) i els emblemàtics dragolins, un element singular i ben arrelat en el nostre imaginari festiu.
D’altra banda, intentàvem i intentem que la Cercavila Petita sigui una eina de cohesió social, a partir de la cultura tradicional catalana. I perdona que et digui que no és una activitat de 2 hores durant un matí. Al darrera de cada gegantó o de cada capgròs o de cada diable petit, hi ha, a més de la il•lusió d’un munt de gent (grans i petits), un treball de disseny, creació i manteniment de l’element festiu; d’assaig de balls, coreografies i músiques; de preparació del vestuari, etc... que, evidentment, porten al final a poder gaudir durant 2 hores aquell dia i moltes més en altres passejades durant l’any. I això ho sé perquè ho he estimulat i ho he viscut en primera persona.
Que, juntament amb les entitats de cultura popular, escoles amb un alt índex d’immigració s’involucrin en aquesta activitat i que a partir del nens i nenes fem que tota la família se senti més còmode a la nostra ciutat, més propera a la nostra cultura, i nosaltres més coneixedors de les seves cultures i d’ells mateixos, em sembla un objectiu suficientment important per sí sol. Això justifica plenament l’organització d’una activitat com la que l’Ajuntament i les entitats tirem endavant des de fa 2 anys, a més de fer créixer el nostre patrimoni festiu amb nous elements.
Per últim, no creus que no és una mala gestió el fet de que en 3 anys haguem pogut trobar el recursos necessaris per tal que Badalona compti amb 2 elements festius nous i potents, com són en “Fumera de Pavillard” i les reproduccions en petit de l’Anastasi i la Maria? Jo me’n sento particularment feliç. A l’igual que em sento emocionat i content de veure ballar a plaça el gegantons Tasi i Mariona portats pels alumnes del CEIP Joan Coret del barri de La Colina de Badalona.
Una salutació
Hola! Jo també voldria dir la meva si em deixeu.
Estic d'acord en que no és sols una activitat que dura dues hores. Nosaltres a la nostra escola hem pogut participar en el cercavila petita aquests dos anys. L'any passat tot va ser molt improvisat i la feina la vam haver de fer molt rapidament. Encara no teniem la colla formada com a tal però vam portar el gegantó i els capgrossos i els més petits de la nostra escola els van acompanyar molt il·lusionats. Aquest any hem format la colla i fins i tot hem pogut estrenar la gegantona, que en principi pensavem que no estaria llesta fins el badagegants. La feina ha estat molta, la construcció de la gegantona i el temps dedicat per la mestra de música de l'escola i els nens per preparar i assajar el ball dels capgrossos i dels gegantons, per anomenar-ne algunes. I hem aconseguit que ens seguissin més nens i nenes dels que en un principi creiem que ho farien.
Per nosaltres és molt important que a més de la feina que fem des de les escoles ensenyant a participar els nens i nenes, que a més se'ls doni un acte en el qual vegin recompensada la seva participació i puguin lluir el seu esforç.
Ara, si em permets dir-ho, no veig que s'hagi de posar enfasi sols en que és important que escoles amb un alt índex d’immigració hi participin sino que crec que totes les escoles que hi participen són importants per igual. Tant costa engegar una activitat participativa en escoles amb un alt índex d’immigració com en altres escoles que engeguen això per primer cop i costa també mantenir-la any rera any en aquelles escoles que fa temps que la tenen.
I ho dic perquè moltes vegades sols es gira la mirada cap a algunes escoles i en canvi s'oblida a d'altres que no tenen, per sort, la problemàtica immigració.
Hola Josep,
Ja sé que poder sortir 2 hores a les festes de maig en un cercavila requereix de molta feina anterior de preparació (i més quan parlem de canalla), i precisament és això el que intentava reclamar en el meu anterior comentari.
Per a que en Fumera surti, necesita d'una colla de gent al darrera que el porti, que el repari quan es trenca, que el repinti, que el transporti, que el guardi durant tot l'any, vestuaris, ... . No es tracta només de fer una aportació econòmica puntual.
I el mateix passa amb tots els altres elements festius. Les colles necesiten espais on disposin de tallers i llocs d'assaig, instruments, assesorament, .... i aquesta és la part que penso que flaqueja.
D'altra banda, és una llàstima que només podem gaudir d'aquests elements un cop a l'any, ja que podrien estar durant tot l'any exposats a disposició del públic.
Sobre la duplicitat de l'activitat, segueixo pensant que si el que es pretén és dotar d'un espai propi tots aquells elements que no són propis d'un correfoc, el que es podria fer és eliminiar d'aquest cercavila els que ho són i ja ténen el seu espai. Mai he volgut qüestionar la realització del cercavila petit, només faltaria.
Salutacions,
Víctor
Benvolguts,
En relació a la segona intervenció d'en Víctorp, vull dir que m'ha sorprès al dir que amb la cercavila petita el que es pretén és "dotar d'un espai propi tots aquells elements que no són propis d'un correfoc".
Quan l'any passat ens vam interessar per la Cercavila Petita, vàrem entendre una altra cosa, que m'agradaria que l'ex-regidor de Cultura m'aclarís, si és que vaig errat: la Cercavila Petita, a banda de tot allò que ja explica el Sr. Duran a la seva entrada d'aquest bloc, també pretenia ser, en el futur, un reflex en petit d'allò que és el Seguici de la Ciutat. Per tant, entenc que no es contemplava que en quedessin exclosos els que ja participen en el correfoc o en alguna altra de les activitats, sinó que, tot al contrari, aglutinés única i exclusivament aquells elements festius de dimensions reduïdes (cap-grossos, gegantons, etc...), els encarnats per infants (diables petits) i els construïts i ballats per infants, de tal manera que aquests fossin els veritables actors de l'acte. Cal sumar, no restar. Cal fomentar la participació de tots, perquè només essent-hi tots, la Cercavila Petita, com el Seguici de la Ciutat, troba la seva raó de ser. És el que penso.
Des del meu punt de vista, l'activitat és un encert. Té tot el seu sentit i penso que els objectius han transcendit les nostres pròpies expectatives. Només demanaria, per part de l'Àrea de Cultura i no sé si seria possible també per part de l'àrea d'Educació, certa orientació i recolzament a l'hora de crear nous elements: hauríem d'intentar que la Cercavila Petita pugui anar incorporant nous elements formals, especialment els més tradicionals del nostre bestiari (ja tenim molts gegants, no?), i que hi hagi més recursos no només, com ja expressa en Víctor, a nivell d'espais d'assaig o d'exposició, sinó també a nivell de producció.
Per últim, recordar la importància de la música en aquestes activitats. És la que fa ballar els elements festius, la que els dóna vida. A Badalona tenim una bona Escola de Música Tradicional on podríem adreçar-hi els nostres infants d'escoles i entitats per tal que aprenguin a tocar correctament els instruments tradicionals.
Un parell de comentaris breus perque crec que bàsicament estem d’acord en el que els tres diem:
1.- “Anònim 1”, crec que tens raó. A qualsevol escola o entitat costa molt organitzar les activitats i, normalment, la feina feixuga recau sempre en poques persones. Però si posava l’èmfasi en les escoles amb més nouvinguts, és perquè realment crec que el que som com a país ens ho juguem en la gestió de la diversitat. Les escoles generalment tenen unes AMPA que funcionen i tiren endavant tots els projectes (menjador escolar, casals d’estiu, etc...); però les que tenen una més gran concentració de nouvinguts, normalment no tenen AMPA, essent la direcció i el claustre (reforçats ara pels tècnics d’educació i entitats de l’entorn) les que s’encarreguen d’aquestes tasques. Per tant, estant d’acord en el que planteges, crec que també es pot entendre el que dic jo, oi?
2.- Gràcies, Víctor, per tornar a respondre. Sóc conscient que són les entitats les que, al ser dipositàries o propietàries dels elements festius, fan que aquests estiguin sempre en bones condicions i que això significa feina i més feina.
Així mateix, el que hagi de ser la festa o no, ho han de decidir les pròpies entitats amb la Regidoria de Cultura i Patrimoni Cultural. Al final del meu mandat al capdavant de la Regidoria de Cultura vaig deixar redactades unes bases de protocol, no de totes les Festes de Maig, sinó de la participació dels elements festius i les respectives colles de cultura tradicional als actes protocol•laris de les Festes de Maig (Pregó, Cercavila Petita i Seguici de la Ciutat). Aquest document recull allò que volem que esdevingui fixe, perquè entenem que està revestit d'un simbolisme i d'un cerimonial propis de les nostres Festes. Que un protocol, per la seva naturalesa, fixi un cerimonial, significa que per a l'aprovació definitiva del mateix cal haver experimentat el propi acte fins a trobar-ne la seva fórmula més idònia, tant des del punt de vista organitzatiu, com participatiu i simbòlic. Per això, vàrem deixar el document en forma de bases, de tal manera que es puguin anar perfilant aquells aspectes que encara puguin ser susceptibles d'ajustar-se millor.
Aquest document, que recull el que s’ha fet en aquests darrers dos anys –d’acord amb les entitats-, va ser comunicat a la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional. Ambdues parts vam decidir deixar la discussió i, si s’esqueia, la seva aprovació, per a més endavant.
En darrer lloc -ja que he decidit no escriuré cap més entrada sobre cap acte de les festes- només destacar la bona organització i com d'interessant va resultar tota la jornada de dissabte a l’entorn del 25è aniversari de “Badalona Bèsties de Foc”, en especial, el mostrari del bestiari festiu de Catalunya.
Au, salut a tots i a totes i empenta per seguir treballant per la ciutat i per la cultura.
Jo també et volia fer un petit aclariment del meu comentari anterior.
Has dit que les escoles generalment tenen unes AMPA que funcionen. Entenc que les escoles que tenen una més gran concentració de nouvinguts, poden no tenir AMPA o els costa que funcioni però ara tenen moltes ajudes tal com has dit amb els tècnics d’educació i entitats de l’entorn. I moltes vegades les escoles que no tenen aquest problema, ja que tenen una AMPA, es troben oblidades de la mà de Déu i han de fer mans i mànigues per elles soles i a vegades entre tres o quatre persones i, això sí, molta voluntat.
Entenc bé el que volies dir però jo també volia que entenguessis la meva visió. I no és un retret sinó un aclariment.
El que dona de si una entrada en un bloc, oi? Ja he dit que estic d'acord que la majoria de les AMPA i associacions funcionen per la voluntat i la feina constant d'unes poques persones. Dit això, puc assegurar-te que els recursos destinats al pla d'entorn són absolutament necessàris, i no només van destinats a les AMPA, sino a moltes altres necessitats que intenten que l'èxit escolar sigui major del que és.
Tot i així, em sap greu la solitud que esmentes. Des de la Regidoria d'Educació intentem que tant els claustres com les AMPA se sentin acompanyades en la seva gestió. Si no ho aconseguim, responsabilitat meva en primer lloc.
Des d'aquí us animo a demanar una reunió amb mi mateix, si ho creieu oportú, per parlar tranquil·lament de tot plegat.
Una salutació.
Sr.Duran,
Estava buscant per internet la notícia sobre el Cercavila petit que va publicar el diari El Punt.
La volía per adjuntar-la a la memòria que estem fent de la nostra participació a les Festes de maig. M'ha sorprés trobar-me aquests comentaris i m'ha agradat. No puc passar sense dir una mica el que he viscut en aquesta experiència.
Sóc una mestra del CEIP Joan Coret i tutora dels nois i noies de sisè que han participat tant intensament. Els mateixos alumnes han fet un resum de tots els actes en els que hem participat i també han escrit les seves opinions. Si les resumim podríem fer-ho amb paraules com entusiasme, descobriment, unió entre les famílies i identitat com badalonins. Han viscut les festes des de dintre i aixó les fa més propers a tot el que és la seva ciutat. Un cercavila petit és molt positiu , al igual que el correfoc infantil, doncs hi ha diversitat de gustos i per lo tant cadascú s'apropa a alló que més li agrada.
També és veritat que apropant-se als gegants, s'apropen a els altres elements de la festa que d'un altre manera no s'aproparien, doncs sembla que el foc fa més por, i aixó no ha de ser així, el que sí cal és tenir precaució i confiar en les colles que ho porten i que ja saben el que fan.
Creec que el que tots persseguim és que cada vegada més badalonins s'impliquen en conèixer, valorar i donar forma a la nostra ciutat.
JBB
Hola JBB,
Primer de tot perdona pel retard en contestar, però darrerament tinc poc temps per dedicar al bloc.
T'he de ser sincer m'agrada molt el que dius al teu comentari. Estic desitjant poder veure, si així ho creus oportú, els comentaris del que parlen els teus alumnes, perque realment el que escrius és el que preteniem al posar en marxa la Cercavila petita. Em fa molt feliç!
Saps, l'altra dia visitant el CEIP Miguel Hernández, vaig descobrir que tenen a mig acabar un capgros. D'immediat li vaig comentar a la directora que l'hem d'acabar per les properes Festes de Maig. Està d'acord. Veus? anem fent camí.
Gràcies una altra vegada pel teu comentari i si vols fer-lo extensiu a la Regidoria de Cultura t'informo que han obert una bústia de suggeriments sobre les Festes de Maig i la teva experiència segur que els donarà ànims. L'adreça és:
festesdemaig.opinio@badalona.cat
Una abraçada.
Els dos comentaris eliminats eren repeticions del darrer comentari meu. Aclariment pels que m'heu preguntat.
Publica un comentari a l'entrada