22 d’abril 2008

Bona Diada de St. Jordi!

Fa uns anys era el dia més especial de l’any per a mi. Roses i llibres a la primavera. Ara la trobo excessivament massificada i comercialitzada. Per tant, dono les gràcies a aquells autors que no s’han deixat seduïr per la data i que han tret llibre molt abans i a aquells que ho faran més tard. Tanmateix, per què enganyar-me i enganyar-vos, Sant Jordi continua essent una data molt i molt especial.

A tots i totes vosaltres, desitjo que us regalin aquests dos meravellosos llibres:












“L’home manuscrit”, de Manuel Baixauli, (Proa i Moll, 2007). Guanyador del Premi Mallorca, del Salambó i Premi de la Crítica Catalana de novel·la.
Un llibre excel·lent, intel·ligent i encisador. Aprofito des d’aquí per reivindicar el Premis de Narrativa Ciutat de Badalona-Solstici d’Estiu: Baixauli el va guanyar l'any 1998, i després han vingut autors com Silvestre Hernández, Joan Solana o Edgar Cantero; noms que, de mica en mica, i amb reconeguda qualitat s’obren pas a les lletres catalanes. Bon palmarès, oi?










“Rapala”, de Jaume Subirana, (edicions 62, 2007). Poeta, traductor, assagista i un dels intel·lectuals més actius i accessibles de la cultura catalana –el seu bloc Flux, és de referència a la xarxa-, va publicar a finals de l’any passat aquest magnífic poemari que combina qualitat i originalitat des del seu títol. En Jaume ha llançat segur l’esquer i nosaltres hem picat i gaudim a gust de la seva pesca.


Podreu llegir...

"Recull la roba,

la nit, les arracades,

mormola "És l'hora".

S'endú la clau de l'alba,

deixa saliva nova".

(Tanca amb petó)

I especialment, entre molts altres, el poema “Versos sin arte de parte de Jaume para Jose y Leo”. Transforma la tristesa en bellesa, en matèria poetica i conmou mentre gaudeixes, ...

I si no us els han regalat, compreu-los, si us plau. Sereu més feliços.

4 comentaris:

mari carmen lozano ha dit...

Les paraules venen a mi inesperadament i deixo córrer els mots, quasi sense pensar-los, deixant que el sentiment parli des de la seva immediatesa intuïtiva.
Un sol alegre comença a passejar per la ciutat. Camino a poc a poc, deixant que els meus ulls s’impregnen de color en aquesta diada de Sant Jordi. Quan arribo a la Plaça de la Vila, veig que les parades de venda de roses ja estan preparades: roses vermelles, roses blanques, roses grogues, roses .... Avui regalem roses; és la rosa de la vida, del coneixement, la saviesa i l’amor. Roses literàries que porten pètals plens d’històries, reals o fictícies; personatges, circumstàncies que ens traslladen més enllà de la nostra quotidianitat; històries plenes d’aromes, de somnis poètics i d’anhels creadors.
M’arriba el suau perfum d’una rosa, em quedo aturada, meravellada, com davant d’una gran obra d’art, i penso en la seva fràgil bellesa. La bellesa de l’amor per la paraula creada.

una cordial abraçada
mari carmen

Badalona, 23 d'abril de 2008

David Aames ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep Duran ha dit...

Hola! He hecho una opción de escribir en catalán en el blog, pero si tienes interes en alguna entrada concreta, me ofrezco a traducirtela y enciartela por e-mail.
Una saludo!

David Aames ha dit...

Josep, soy el de hormandos jeje. Aquí, la reseña del cine español.
hormonados.blogspot.com