Tempus fugit. La campanya ha passat més ràpid que el meu dietari. Avui ja som a la jornada de reflexió i, per tant, no penso fer un repàs exhaustiu de la darrera setmana –no sigui que algú opini que continuo fent campanya-, només expressaré tres o quatre de les sensacions que he tingut durant aquests dies, sense emetre cap opinió política.
Un luxe ha estat la visita d’en Ferran Mascarell a l’Anís del Mono (Gràcies, Ferran!), el dimarts 22 de maig. Vam poder ensenyar-li la fàbrica modernista i gaudir amb les seves reflexions sobre què significa la cultura al segle XXI. Un massatge d’intel·ligència per les nostres cansades neurones.
Gràcies a tothom que va venir, així com a en Jaume Subirana pel seu e-mail des de Vancouver.
Una bona estona amb el dinar organitzat per Tribuna Barcelona a l’Hotel Palace, el dijous 24 de maig, amb Jordi Hereu, que va saber comunicar amb intel·ligència i senzillesa el seu projecte de ciutat.
Uns moments d’emoció amb la sortida de la Hermandad Rociera de la Esperanza cap al Rocío català des de l’església de Sant Jaume, el divendres 25 de maig. Aprecio sincerament al seu President, Paco Vázquez.
Un vespre d’orgull amb l’acte final de campanya organitzat pels joves socialistes de Badalona a la Carpa de Titus, el divendres 25 de maig. Tenim un bon planter, amb valors sòlids i bona formació, als que hem de cuidar i ajudar a créixer políticament.
I fins aquí el Dietari de Campanya. Aquests dies he intentat deixar-me anar una miqueta, ser una mica punyent, provocatiu i dir les coses tal com ragen; prescindint, a vegades, del que es considera “políticament correcte” -el que ha donat peu a més d’una picabaralla, en públic o en privat -però expressant sempre amb total llibertat les meves opinions sorgides de les meves vivències d’aquestes jornades de campanya. Això forma part també de la democràcia.
Ara només ens resta esperar el resultat de les urnes... i, com ja vaig advertir, aquest bloc torna, després del viatge, a “L’Estació de França”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada