Dia 9 de maig. 8:00 p.m. Òmnium Cultural de Badalona convoca a unes 30-40 persones a la Sala de Destil·lació de l’Anís del Mono per presentar el document “Les prioritats culturals de Badalona 2007-2011. Llengua, Cultura i País dels municipis” amb el subtítol “De la cultura-aparador a la cultura de participació”. Del document –que ja vaig comentar al bloc de l’Andreu Mas el 19 d’abril d’enguany[1]- i de l’explicacio prèvia, així com de l'escàs torn de paraules, queda clar que:
1.- ÒC de Badalona es creu el centre del món cultural i amb receptes per a tot,
2.- ÒC de Badalona parla de participació, però només participa en allò que organitza ÒC de Badalona (exemple, inassitència a actes d’homentage a Palau i Fabre o no implicació a la campanya “Apadrina una paraula”).
3.- ÒC de Badalona creu que no és convenient debatre sobre la cultura entre els partits polítics i ciutadans en plena campanya electoral (??)
Dia 9 de maig. Interior nit. Apareix a la xarxa el vídeo xenòfob i racista del PP. En 7 minuts demostra com es pot posar en perill la convivència en una ciutat, com es pot generar alarma social i com es criminalitza a tot un col·lectiu –l’immigrant-, tot això només per esgarrapar un quants vots. Com diu el poeta Jordi Roig “L’ordre de les paraules no canvia / els sentits i els colors de les mentides”, ni els mitjans emprats per difondre-les, afegeixo jo.
Dia 10 de maig. Hora zero. Comença oficialment la campanya electoral. Surto del sopar que l’Ajuntament ofereix a les entitats que participen a la Nit de Sant Anastasi i m’atanso al local del PSC, on tots plegats i simbòlicament destapem el primer cartell. A la Maite se la veu animada i amb ganes i ens transmet aquesta força a la resta de militants. A fora, a la plaça de La Plana –lloc habitual de l’enganxada del primer cartell- Badalona balla al sons de l’Orquestra Maravella en el tradicional Ball del Micaco.
Dia 11 de maig. 0:45 a.m. Turó d’en Caritg. Intento aparcar per anar a veure el primer concert de les Festes de Maig: Nena Daconte i Mojo Project. Puc veure com unes 20-30 persones d’ICV-EUiA aprofiten el concert per enganxar el seu primer cartell. Seran gent molt contenta però la veritat és que ningú no sembla fer-los massa cas. La gent està per la festa.
Dia 12 de maig. Interior nit. La Penya guanya al Madrid en un partit d’infart, però jo no hi sóc; estic al Zorrilla acompanyant al Cor de Marina en el concert del 125è aniversari de l’entitat –els sms fan, però, una presència virtual-. Gran concert de la Cobla Els Montgrins i de La Principal de la Bisbal. El Cor de Marina també guanya. Al finalitzar el concert, reprenc la meva reflexió sobre els candidats que no dimiteixen dels seus càrrecs actuals. En concret, torno a pensar en Carles Sagués, alcaldable d’ICV-EUiA, i em pregunto per què no fa els gest ètic que tothom li demana –bé, sembla que el President de la “Penya” no, pel que diuen- i separa la seva segura elecció com a regidor de l’Ajuntament de la pertinença a la Junta del club de basquet emblemàtic de la ciutat. També penso en Miguel Jurado, que continua com a president de l’A.VV de Canyet, al mateix temps que és candidat pel PP o de Juan Ruíz a Sant Joan Alt de Llefià amb la mateixa candidatura de Jurado. Tant costa anar solet, sense emparar-se en cap entitat? Jo ho vaig fer amb els Amics de la Música –que per cert gaudeixen de molt bona salut: gran concert de l’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona!- o en Jordi Casals amb la junta de l’A.VV. del Centre.
Dia 14 de maig. 6 p.m. Al matí, un grup de companys i jo hem decidit plantar una paradeta cada dia al bell mig del barri de La Salut. Ho farem des d’aquest dilluns cada tarda. Objectiu: entregar propaganda electoral i viure més d’aprop en un dels barris assenyalats pel PP com de convivència impossible, un barri-ghetto. Si bé és òbvia la diversitat ètnica i cultural, constato que ningú em roba ni em pega; com a molt, en algun cas aïllat no m’agafen la propaganda electoral. Potser és que faig trampa i en el fons és que conec molt bé el barri de La Salut –és amb Llefià, Sant Roc i el Congrés-Sant Jaume, un dels barris on he crescut i passat la meva adolescència- i perquè prop de la plaça Antonio Machado –un ghetto entre gehttos segons el PP- hi viu el meu amic, company i regidor socialista Manolo Rodríguez, a qui acompanyo sovint a casa. Potser és que els malfactors immigrants em coneixen i per això fan la vista grossa i no m’ataquen. O potser és que el PP exagera, i havent-hi problemes d’immigració –tota immigració suposa un trauma pel que emigra i pel que rep la immigració- és un barri amb dificultats, com algun altre de la ciutat -per això el van proposar i està dintre dels projectes de la llei de barris- però en el que és possible la convivència. Projectes, recursos, mediació social, treball comunitari i constància, i sobretot, gens de soroll mediàtic, serà una bona recepta per aquests barris. Això fem i proposem els socialistes.
[1] Comentaris al document “Les prioritats culturals de Badalona 2007-2011” d’Òmnium Cultural de Badalona.
josep duran Adreça electrònica dijous, 19 d'abril de 2007 14:48h
He llegit amb atenció el document fet públic per Òmnium Cultural de Badalona i com a Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Badalona, crec oportú fer un seguit de comentaris i aclariments.
1.- El document en qüestió posa de manifest, en primer lloc, el desconeixement de la gestió cultural duta a terme a la ciutat per part de l’Ajuntament en aquests darrers anys; en segon lloc, revela una insuficient recerca prèvia a la seva redacció; i, finalment, omet certs acords presos per l’Ajuntament Ple.
2.- A l'introducció es realitzen afirmacions que prejutgen el resultat del Pla Estratègic de Cultura de Badalona, desconeixent el treball efectuat i el punt en el que es troba en aquest moment. D’aquest desconeixement no n'és responsable Òmnium Cultural, sinó la regidoria de Cultura que no ha publicitat prou tots els processos realitzats. Tot i així, no és cert que pel que fa al Pla Estratègic de Cultura ”tres anys després, el més calent és a l’aigüera” o que el Pla “sembla haver quedar en un calaix”. Potser ho sembla, però la realitat és que el Pla Estratègic està acabat des del mes de juliol del 2006 i només la consecució d’un pacte de ciutat per la cultura entre tots el grups polítics presents al Consistori ha aturat la seva presentació fins la data.
3.- Pel que fa a les propostes d'acció municipal exposades per Òmnium Cultural, gairebé totes són presents al Pla Estratègic de Cultura de Badalona, tal i com poden testimoniar tots els grups del Consistori. Evidentment, el Pla conté moltes més propostes provinents, en la seva major part, de les diverses jornades de treball efectuades amb tots els agents implicats de la ciutat.
4.- Tot aquest treball d’anàlisi de propostes, de reflexió i d’ordenació del Pla Estratègic de Cultura s’ha fet sense deixar de banda la gestió municipal, tant des de la Regidoria de Cultura (biblioteques, centres cívics, Teatre Zorrilla, Espai Betúlia, festes de maig i d'agost, recuperació de la memòria històrica, etc...) com des dels seus organismes autònoms (Museu i Conservatori), assolint ratios generals de qualitat i de consum cultural homologables a la dels municipis de les nostres mateixes característiques, quan no superiors. Tot i així, és evident que cal seguir treballant per millorar-les.
5.- Òmnium Cultural reclama la creació d'un Institut Municipal de Cultura "com a eina necessària per gestionar la cultura d'una ciutat com Badalona", proposta present al Pla Estratègic de Cultura des de l'inici de la seva redacció. S'obvia, però, que tot i que el Pla Estratègic de Cultura encara no hagi estat presentat públicament i aprovat definitivament, l’Ajuntament Ple, en la sessió extraordinària celebrada en data de 13 de juliol de 2006, acordà per unanimitat l’establiment d’un Ens de Gestió Cultural per millorar la gestió dels serveis culturals municipals i dels equipaments adscrits a la Regidoria de Cultura a través de la creació d'una Entitat Pública Empresarial local (EPE) (IBAC), en sintonia amb l’actual Institut de Cultura de Barcelona, també convertit en EPE recentment.
6.- També es demana un Consell de Cultura. Igualment, aquesta reclamació es troba dins del Pla Estratègic de Cultura i, novament, l'Ajuntament Ple s'avançà a l'aprovació del Pla Estratègic de Cultura aprovant els Estatuts del Consell de les Arts i de la Cultura de Badalona en data 16 de desembre de 2003 i publicat al BOP núm . 32 de 6 de febrer de 2004.
Què resta per fer a nivell estratègic? Primerament, que el Consell de les Arts i la Cultura ratifiqui el document que constitueix el Pla Estratègic de Cultura i, a continuació, que l’Ajuntament Ple l'aprovi. Malgrat el procés estava previst dur-lo a terme d'aquesta manera, la prudència davant les dates en les que ens trobem –molt aprop de les eleccions municipals, juntament amb l’extrema sensibilitat per part dels grups municipals i del teixit associatiu, aconsellen un procediment ad hoc: aprovar inicialment el document per la Junta de Govern o Ajuntament Ple, exposar-lo al públic de forma oficial per tal que sigui possible la presentació d'al·legacions i esmenes (realitzar-ho abans de la contitució del nou ajuntament) i sol·licitar informe al Consell de les Arts i de la Cultura -un cop desenvolupat conforme al seus estatuts-, per posteriorment aprovar-lo definitivament per l’Ajuntament Ple i publicar-ho per la seva entrada en vigor a començament de mandat.
Amb aquests comentaris espero haver aclarit algunes imprecisions i certes interpretacions errònies. No obstant això, estic obert a qualsevol debat o col·loqui que es consideri oportú per parlar de la cultura i de la gestió cultural a la nostra ciutat, tal i com sempre he fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada