En relació a la resposta que emet Òmnium Cultural de Badalona (en endavant OC) -i que Vilaweb ofereix en format notícia en data de 23 de maig de 2007- als comentaris que vaig escriure a l'anomenat Diari de campanya que presento al meu bloc, referents a la controvèrsia suscitada entre la secció badalonina d'OC i jo mateix a partir del document "Les prioritats culturals de Badalona 2007-2011", em permeto fer un seguit d'aclariments.
Vilaweb considera que m'he "embolicat tot sol" en una suposada polèmica, que carrego "durament" i que he dut a terme "un dur atac", mentre l'Oriol Lladó afirma que la meva resposta és "irada". Ben lluny d'això, no veig cap embolic per enlloc, ni detecto cap duresa i, encara menys, experimento cap sentiment d'irritació violenta.
En el seu moment vaig expressar lliurement el que pensava del citat document d'OC, fent comentaris i aclariments per escrit en el bloc d'Andreu Mas, on s'havia publicat. Ho vaig fer amb la mateixa llibertat amb què OC redactà l'esmentat document. No cal dir que tenim opinions diferents i que tots tenim el mateix dret d'expressar-les.
Amb posterioritat a la meva resposta, vaig tenir ocasió de comentar personalment la qüestió amb l'Oriol Lladó, president de l'esmentada entitat a Badalona, i de dir-li que no s'havien documentat prou bé i que algunes de les idees expressades a la introducció del document no eren certes o eren inexactes. Tanmateix, sense fer les esmenes necessàries, el passat 9 de maig OC presentà públicament el document en un acte a l'Anís del Mono.
De la mateixa manera que ja m'havia ofert, per escrit, a parlar de la cultura i de la gestió de la ciutat en qualsevol debat o col·loqui que es considerés oportú, en ser convidat formalment a assistir a l'esmentat acte, vaig considerar la meva obligació assistir-hi i oportú intervenir a l’acabar l’explicació del document. Quan se'm va donar la paraula, vaig puntualitzar de nou les mateixes qüestions ja expressades per escrit anteriorment en relació al text i vaig fer ràpidament una sèrie de consideracions sobre alguns comentaris que s'havien fet al llarg de l'acte per part de la presidència d'OC a Badalona. Les sensacions que en vaig extreure, les vaig expressar, ras i curt, en el meu Dietari de campanya.
Ara l'Oriol Lladó diu que lamenta el dur atac, que volien compartir la seva "visió de la cultura a la ciutat amb els ciutadans, les entitats i els partits polítics", que la meva "resposta irada (...) no s'adiu amb el caràcter constructiu de la proposta" i que creu "que una de les feines d'una entitat és, precisament, contribuir amb propostes concretes a la vida cultural de la ciutat". D'una banda haig de dir que, justament, és de la necessitat de col·laborar i de participar en la millora de la vida cultural de la ciutat que fou possible iniciar el Pla Estratègic de Cultura –el primer document sobre política cultural aprovat amb els ajuntaments democràtics- en el qual OC va ser convidada a formar-hi part i a ser tinguda en compte juntament amb la resta d'entitats culturals de la ciutat. De l'altra, només expressar que parlar del "caràcter constructiu de la proposta" deu ser una ironia, perquè ja vaig expressar en l’acte d’OC que es feia difícil llegir constructivament un document que començava en la seva introducció parlant de “fracàs”, “frustració” i “desànim” i que era presentat
1.- sense corregir-lo amb anterioritat a la seva presentació oficial
2.- quan porta per subtítol "De la política-aparador a la política de participació"
3.- quan a la introducció per part de l’Oriol Lladó a l'acte celebrat a l'Anís del Mono es parla de que l’Ajuntament ha practicat la política del Picarol (o absència de planificació), del canapè (participació igual a catering), i del caramel (les entitats han de liderar i programar, no com ara que només obtenen algún caramel), etc...
Tot molt eqüanim i constructiu, ja es veu. Al mateix acte vaig defensar la meva posició de que és bo que les enitats facin crítica però que també es necessaria una certa autocrítica, que s’ha de fugir de la cultura de la queixa o de considerar bo i encertat només el que un organitza. En aquesta línia és a on vaig afirmar que OC no havia participat en els actes de reconeixement de Palau i Fabre –no, Palau i Fabra com erròniament diu el comunicat d’OC- o en la campanya de l’Ateneu de Barcelona “Apadrina una paraula”, i expressava la meva sorpresa davant d’aquests fets perquè l’eslògan d’OC és precisament “Llengua, cultura i país”, i tant homenatjar a Palau i Fabre en el seu 90è aniversari –figura cabdal de les lletres i de les arts en el nostre país i de projecció internacional- com salvar paraules de la nostra llengua son, al meu entendre accions clares per a la llengua i la cultura del país. És més, el membre de la junta que va assistir –a titol particular- a algun dels múltiples actes sobre Palau crec que és el mateix que em va donar la raó privadament en acabar l’acte d’OC.
Igualment vaig demanar que em posessin un exemple d’acció cultural de l’Ajuntament que no hagi comptat amb la participació activa de les entitats i com a exemples de participació vaig posar les festes de maig (més de 60 entitats), la programació pel públic familiar al Zorrilla per La Xarxa, el Blues and Ritmes, el Concurs de Composició per Instruments de Música Tradicional i, en darrer terme, el Taller d’Escultures BDN (autogestionat per una associació sense ànim de lucre). No vaig obtenir respostes.
Les respostes m’arriben ara quan se m’acusa de “tirar pedres al damunt” o “d’actitud paternalista” i que l’entitat OC està “prou cansada de promeses”. Ho sento però sóc una persona amb criteri –equivocat o no-, i em crec en l’obligació i amb la llibertat d’expressar-me. Ho he fet en el passat i ho continuaré fent en el futur, malgrat el corporativisme periodístic badaloní.
Personalment, crec que no hi ha cap enfrontament amb OC, hem col·laborat durant aquest 4 anys i, si repeteixo en aquesta responsabilitat, per mi no quedarà el treballar plegats, però sempre amb lleialtat, diàleg i contrast de parers. Això, sens dubte, ens enriqueix a tots.
Per últim dir que discrepo de la notícia apareguda en el diari El Punt del Barcelonés Nord el dia 22 de maig d’enguany, quan s’afirma que “dues absències van planar sobre l’acte de cultura del PSC” referint-se a Caterina Mieras i a Òmnium Cultural. La companya Mieras feia campanya a un altre municipi com a diputada socialista que és i Oriol Lladó es va disculpar per no haver participat a cap acte electoral de cap partit polític en aquesta campanya. Sobre l’acte de cultura del PSC no va planar res. Va ser un èxit de participació, més de 160 persones i 90 entitats de tota la ciutat van acostar-se a l’Anís del Mono per escoltar les propostes dels socialistes pel proper mandat i això és un fet objectiu. Alguna cosa positiva sobre la política cultural duta a terme voldrà dir, o no?
Vilaweb considera que m'he "embolicat tot sol" en una suposada polèmica, que carrego "durament" i que he dut a terme "un dur atac", mentre l'Oriol Lladó afirma que la meva resposta és "irada". Ben lluny d'això, no veig cap embolic per enlloc, ni detecto cap duresa i, encara menys, experimento cap sentiment d'irritació violenta.
En el seu moment vaig expressar lliurement el que pensava del citat document d'OC, fent comentaris i aclariments per escrit en el bloc d'Andreu Mas, on s'havia publicat. Ho vaig fer amb la mateixa llibertat amb què OC redactà l'esmentat document. No cal dir que tenim opinions diferents i que tots tenim el mateix dret d'expressar-les.
Amb posterioritat a la meva resposta, vaig tenir ocasió de comentar personalment la qüestió amb l'Oriol Lladó, president de l'esmentada entitat a Badalona, i de dir-li que no s'havien documentat prou bé i que algunes de les idees expressades a la introducció del document no eren certes o eren inexactes. Tanmateix, sense fer les esmenes necessàries, el passat 9 de maig OC presentà públicament el document en un acte a l'Anís del Mono.
De la mateixa manera que ja m'havia ofert, per escrit, a parlar de la cultura i de la gestió de la ciutat en qualsevol debat o col·loqui que es considerés oportú, en ser convidat formalment a assistir a l'esmentat acte, vaig considerar la meva obligació assistir-hi i oportú intervenir a l’acabar l’explicació del document. Quan se'm va donar la paraula, vaig puntualitzar de nou les mateixes qüestions ja expressades per escrit anteriorment en relació al text i vaig fer ràpidament una sèrie de consideracions sobre alguns comentaris que s'havien fet al llarg de l'acte per part de la presidència d'OC a Badalona. Les sensacions que en vaig extreure, les vaig expressar, ras i curt, en el meu Dietari de campanya.
Ara l'Oriol Lladó diu que lamenta el dur atac, que volien compartir la seva "visió de la cultura a la ciutat amb els ciutadans, les entitats i els partits polítics", que la meva "resposta irada (...) no s'adiu amb el caràcter constructiu de la proposta" i que creu "que una de les feines d'una entitat és, precisament, contribuir amb propostes concretes a la vida cultural de la ciutat". D'una banda haig de dir que, justament, és de la necessitat de col·laborar i de participar en la millora de la vida cultural de la ciutat que fou possible iniciar el Pla Estratègic de Cultura –el primer document sobre política cultural aprovat amb els ajuntaments democràtics- en el qual OC va ser convidada a formar-hi part i a ser tinguda en compte juntament amb la resta d'entitats culturals de la ciutat. De l'altra, només expressar que parlar del "caràcter constructiu de la proposta" deu ser una ironia, perquè ja vaig expressar en l’acte d’OC que es feia difícil llegir constructivament un document que començava en la seva introducció parlant de “fracàs”, “frustració” i “desànim” i que era presentat
1.- sense corregir-lo amb anterioritat a la seva presentació oficial
2.- quan porta per subtítol "De la política-aparador a la política de participació"
3.- quan a la introducció per part de l’Oriol Lladó a l'acte celebrat a l'Anís del Mono es parla de que l’Ajuntament ha practicat la política del Picarol (o absència de planificació), del canapè (participació igual a catering), i del caramel (les entitats han de liderar i programar, no com ara que només obtenen algún caramel), etc...
Tot molt eqüanim i constructiu, ja es veu. Al mateix acte vaig defensar la meva posició de que és bo que les enitats facin crítica però que també es necessaria una certa autocrítica, que s’ha de fugir de la cultura de la queixa o de considerar bo i encertat només el que un organitza. En aquesta línia és a on vaig afirmar que OC no havia participat en els actes de reconeixement de Palau i Fabre –no, Palau i Fabra com erròniament diu el comunicat d’OC- o en la campanya de l’Ateneu de Barcelona “Apadrina una paraula”, i expressava la meva sorpresa davant d’aquests fets perquè l’eslògan d’OC és precisament “Llengua, cultura i país”, i tant homenatjar a Palau i Fabre en el seu 90è aniversari –figura cabdal de les lletres i de les arts en el nostre país i de projecció internacional- com salvar paraules de la nostra llengua son, al meu entendre accions clares per a la llengua i la cultura del país. És més, el membre de la junta que va assistir –a titol particular- a algun dels múltiples actes sobre Palau crec que és el mateix que em va donar la raó privadament en acabar l’acte d’OC.
Igualment vaig demanar que em posessin un exemple d’acció cultural de l’Ajuntament que no hagi comptat amb la participació activa de les entitats i com a exemples de participació vaig posar les festes de maig (més de 60 entitats), la programació pel públic familiar al Zorrilla per La Xarxa, el Blues and Ritmes, el Concurs de Composició per Instruments de Música Tradicional i, en darrer terme, el Taller d’Escultures BDN (autogestionat per una associació sense ànim de lucre). No vaig obtenir respostes.
Les respostes m’arriben ara quan se m’acusa de “tirar pedres al damunt” o “d’actitud paternalista” i que l’entitat OC està “prou cansada de promeses”. Ho sento però sóc una persona amb criteri –equivocat o no-, i em crec en l’obligació i amb la llibertat d’expressar-me. Ho he fet en el passat i ho continuaré fent en el futur, malgrat el corporativisme periodístic badaloní.
Personalment, crec que no hi ha cap enfrontament amb OC, hem col·laborat durant aquest 4 anys i, si repeteixo en aquesta responsabilitat, per mi no quedarà el treballar plegats, però sempre amb lleialtat, diàleg i contrast de parers. Això, sens dubte, ens enriqueix a tots.
Per últim dir que discrepo de la notícia apareguda en el diari El Punt del Barcelonés Nord el dia 22 de maig d’enguany, quan s’afirma que “dues absències van planar sobre l’acte de cultura del PSC” referint-se a Caterina Mieras i a Òmnium Cultural. La companya Mieras feia campanya a un altre municipi com a diputada socialista que és i Oriol Lladó es va disculpar per no haver participat a cap acte electoral de cap partit polític en aquesta campanya. Sobre l’acte de cultura del PSC no va planar res. Va ser un èxit de participació, més de 160 persones i 90 entitats de tota la ciutat van acostar-se a l’Anís del Mono per escoltar les propostes dels socialistes pel proper mandat i això és un fet objectiu. Alguna cosa positiva sobre la política cultural duta a terme voldrà dir, o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada