El piano enfonsat de Portabella (III)

Com s’acostuma a dir, “no hay dos sin tres”, i la història del piano enfonsat a “El silenci abans de Bach”, el film de Pere Portabella del que ja us he parlat dues vegades, havia d’acabar tancant el cercle i parlant directament amb el director. És a dir, tornant a l’origen.

L’ocasió, el passat 13 de desembre, a l'acte de l’aniversari d’Antoni Tàpies –acte dels que us parlaré properament-, vaig poder parlar uns minuts amb en Pere Portabella de la ja famosa escena i em va reconèixer que sí, que Carles Santos el va portar a Badalona a comprar pianos, a 30 euros, va dir ell. Bé, el preu balla una mica segons la versió, però el fet no: els pianos que Santos destrossa i que Portabella va enfonsar són comprats a Badalona, al barri de Llefià, concretament. Òbviament vaig pensar en tornar a la seu de l’empresa per veure els pianos i tota la infrastructura.

Curiosament, mentre aquesta conversa tenia lloc, en Carles Santos cremava 12 pianos en una instal·lació efímera ("Els pianos d'en Guino") a Agramunt, en homenatge a Josep Guinovart, en el primer aniversari de la seva mort.

És curiosa la vida. L’escena d’una pel·lícula m’ha dut a relacionar-me, d’una forma o una altra (Six Graus de separació?) amb Pere Portabella, Carles Santos, Antoni Tàpies i Josep Guinovart. I d’aquests dos últims, i d'en Brossa -que el proper 30 de desembre farà 10 anys de la seva mort-, naixerà una altra història que us explicaré un altre dia. Me la va explicar algú que mirava per internet l'homenatge a Tàpies i havia d'haver estat a Agramunt...

P.S.: Pere Portabella exposa la seva obra al Museu de l'Empordà.

Imatges:

1. Escena de "El silenci abans de Bach", de Pere Portabella

2. Cartell de l'Homenatge a Guinovart a Agramunt.

3. Instal·lació "Els pianos d'en Guino", de Carles Santos