Joan Baptista Humet, in memoriam

"...y lentamente amaneció"
("Clara", Joan Baptista Humet)

http://www.jbhumet.com/

Feia temps que no sentia parlar de tu. Vas tenir un gran èxit als anys 80 –aquella “Clara” que representava a tants que lluitaven contra la xacra de les drogues- i després d’un parell d’èxits més, et vas esfumar. Crec que més tard vas treure algun disc en català; bé, no ho sé del cert...

El que sí que sé és que en la senzillesa de les teves cançons, en el seu optimisme formal, s’amagaven grans veritats. Recordo que “Hay que vivir” em va acompanyar durant la campanya en el referèndum de l’OTAN l'any1986; cantaves, avui més que mai vigent:

“Al sueño americano/ se le ha ido las manos/ y ya no tiene nada que ofrecer/ sólo esperar a ver si cede,/ la gran bola de nieve/ que se levanta por doquier..

Habrá que demoler barreras,/ crear nuevas maneras/ y alzar otra verdad./ Desempolvar viejas creencias/ que hablaban en esencia/ sobre la simplicidad. /Darles a nuestros hijos,/ el credo y el hechizo/ del alba y el rescoldo/ en el hogar./ Y si aún nos queda algo de tiempo, /poner la cara al viento/ y aventurarnos a soñar."

I avui has marxat. Fa poc vaig saber de la teva greu malaltia, però pensava que la batalla no estava perduda –tu, jo i tants altres no donem mai una batalla per perduda, per difícil que sigui la situació, oi?- i pensava anar al teu homenatge el proper dia 16 al TNC. Però avui has marxat, de forma discreta, senzilla, irremediablement humana...

... i sento el teu xiulet de comiat!