Darrers dies d'octubre

Ni Castanyada ni Halloween, el 31 d'octubre el meu "plan" nocturn va ser anar al Teatre Zorrilla a veure "Coral romput", l'adaptació escènica que Joan Ollé ha fet del poema de Vicent Andrés Estellés, amb música de Toti Soler. Una delícia!
(Fragment del video d'un assaig i

Fragment del video "No València-Coral Romput", realitzat per Francesc Felipe per la Universitat de València)

Per Tots Sants em vaig regalar la visió de la darrera pel·lícula de Wong Kar Wai "My Blueberry Nights", encara no estrenada en el nostre país. Rodada als EUA, amb el llenguatge clàssic del director, ens continua parlant de la solitud, del desamor, de personatges tristos en cafès o dinners, amb magnífiques històries a partir de claus, de postals o de pastissos de gerds... En Dani Coll ja ha parlat d'ella en el seu bloc. Tanmateix, essent un film excel·lent, el fet que els actors siguin occidentals (Norah Jones, Jude Law o Natalie Portman, entre altres) li treu un xic de màgia, de misteri d'allò llunyà i desconegut. No us la perdeu! Ah, i gràcies a qui m'ha facilitat la seva visió.

Gràcies a Omar Khan a Babelia de l'1 de novembre, m'assabento que m'he pedut la representació de "Kinkan Shonen" (1978), d'Amagatsu, al Mercat de les Flors. Tot i així a Barcelona encara es pot gaudir d'una mostra d'aquesta dansa contemporània (Barcelona en Butoh) que surt del Japó derrotat a la Segona Guerra Mundial i que significa literalment "dansa de la foscor". A investigar! (fragment en video de Sankai juku)

I visita obligada a la Fundació Miró i al MNAC. La primera per l'exposició "Modernitat americana" amb obres de la Corcoran Gallery of Art que van del segle XIX a finals del segle XX.

El MNAC organitza la primera gran retrospectiva de Juli González amb més de 200 obres entre escultures de ferro, bronzes forjats, pintures, dibuixos i joies.

I, per últim, en literatura, cal repescar "Botxan" de Natsume Soseki, premi llibreter d'enguany, i esperar la publicació del X Premi "El Lector de l'Odissea, "Podridura", de l'escriptora i periodista menorquina Esperança Camps. Qui em va convidar a la cerimònia de lliurament ja sap el greu que em va saber no poder anar-hi. A la propera edició em proposo no faltar-hi.

Apa! Ja he comentat els meus darrers dies d'octubre sense parlar ni opinar de la meva feina i, encara menys, del darrer Congrés del PSC del Barcelonès Nord, desoint als que m'ho havien demanat.