"Kinkan Shonen" de Sankai Juko

Des d'avui i fins diumenge vinent al Mercat de les Flors es pot veure un clàssic de la dansa japonesa "butoh". Fa uns dies ja vaig parlar d'aquesta expressió artística. És Kinkan Shonen (1978), dels japonesos Sankai Juko (el taller entre la muntanya i el mar), dirigits per Ushio Amagatsu. Desassossec, nihilisme, depressió en el Japó posterior al desastre de la Segona Guerra Mundial: pur gest, pura poesia... Impactant! Trenquem la mirada eurocèntrica i no ens perdem aquest espectacle!

Além Guadiana

Vosaltres ja sabeu que vaig néixer a Olivenza, un poble de la província de Badajoz, que és reclamat sistemàticament per Portugal, degut al seu passat portuguès. Ja vaig deixar clara la meva posició al respecte en una entrada anterior.

Recentment, he rebut una bona noticia pel que respecta a recuperar el portuguès oliventí. Des de fa un temps s’ha creat una associació que treballa amb l'objectiu que la petjada portuguesa del poble no sigui oblidada i, en especial, la seva llengua. Es diuen “Além Guadiana” que, si el meu inexistent portuguès no em falla, vol dir “més enllà del Guadiana”.

Crec que és una molt bona iniciativa: no renunciem a res, sumem cultures. Com ells mateixos diuen:

"Além Guadiana” desea ser una mirada mútua entre ambos lados del río, con la cultura como nexo común. Hay muchas historias que escuchar, mucho que conocer de nuestra historia compartida. Hay un deseo de reencontrar Portugal mirando hacia el otro lado del Guadiana, descubriendo su herencia al otro lado del mar… pero, sobre todo, reconociéndolo en nuestra propia tierra, en Olivenza, a través de sus diferentes formas de expresión, muchas veces cotidianas y a menudo desapercibidas, en las cosas pequeñas y grandes que forman parte de su legado portugués. Hay una sensación de compromiso para evitar que su memoria se pierda en la noche de los tiempos."

Vull que sàpiguen, que encara que lluny, estic al seu costat. Visca Olivenza, espanyola i portuguesa!

Us deixo amb l'actuació del grup oliventí "Acetre", magnífica síntesi del que he dit.

Canción "Verdegaio Brejeiro" interpretada por Acetre en el concierto que tuvo lugar en Olivenza en la fiesta del día de Extremadura del año 2006. El grupo también celebraba su 30 aniversario. La canción se incluye en "Canto de Gamusinos".

Imatges:

1. Església de María de la Magdalena, d'estil "manuelino"

2. Portugal des del Puente de Ajuda.

Avui s'ha dit...

A vegades escric sobre alguns temes que posteriorment es desenvolupen i que, confesso, no sé quin tractament donar-los-hi. De tant en tant ho faig com a comentaris a la mateixa entrada feta (el que fa que perdin importància); altres vegades faig una entrada nova i, les menys, les assenyalo amb un número en llatí. Avui m'ha agafat per començar amb un "avui s'ha dit"...















I s'ha dit que Barack Obama podria seguir utilitzant les noves teconologies per mantenir el contacte amb el seus seguidors -té 10 milions de contactes a la seva web barackobama.com i 1,7 milions d'amics a Facebook- i implicar-los en la seva agenda i en les seves decisions. De fet, ha obert una web http://www.change.gov/ en la que vol recollir idees i compartir, amb anterioritat a la seva investidura el proper 20 de gener, la seva visió sobre el país. Això sí, com diu la notícia, "el portal no s'oblida de demanar als visitants informació indispensable per a la base de dades" (Avui, 11 de novembre de 2008).


També s'ha dit que finalment ja existeix una nova fornada de bandes i artistes, encapçalada pel grup At Versaris, que aspiren a consolidar una escena de "hip hop" en català. Recordeu la meva entrada "Rapejar en català?", en la que precisament trobava a faltar rapers en català? Doncs sembla ser que, encara que la indústria no estigui al darrera, el pla creatiu bull de propostes interessants. Un aclaridor reportatge a l'Avui .



(Primer videoclip d'At Versaris)

Avui s'han dit altres coses... però les comentarem a partir de demà. Bona nit a tothom!

Continuem parlant de tu, però no pas amb pena...

"Al meu amic Martí, de 3 anys, perquè amb els seus ulls blaus
descobreixi els valors de les paraules i de la vida."

Demà, dia 11 de novembre, farà 5 anys que en Miquel Martí i Pol ho va deixar tot per estrenar claror, com ell mateix diria. Aquell dia 10, a la nit, ja no era un bon dia per mi i encara va empitjorar amb la notícia del seu traspàs. Ara, anys després, vull cridar que continuem parlant d'ell, però no pas amb pena, com ens va demanar; que intentem caminar pels mateixos camins que ens va ensenyar a trepitjar, amb la seva força i amb les seves paraules.

Un dels meus poemes preferits és, sens dubte, "Aposta" del "Llibre de les solituds" i pensava transcriure'l; tanmateix he trobat el video del poema "Hivern" realitzat per l'Aula d'acollida del CEIP Lacustària (Llagostera, Girona), que, pel que representa, crec que és el millor homenatge que se li pot fer. Així mateix, per múltiples raons (però totes a conviure amb la malaltia i a mirar la vida amb esperança i valentia i amb un deix d'ironia), he escollit també la lectura "De vegades penso", a càrrec de Jordi Bosch al programa de C33 "Miralls". No us ho perdeu! Una lliçó més del mestre Martí i Pol. I ànims a tots el que passeu per mals moments!

Barack H. Obama i la nit en blanc

He de reconèixer-ho: el passat dimarts 4 d'octubre vaig anar a dormir passades les 6:30 del matí. La raó: el seguiment de les eleccions als EUA. Al primer moment pensava quedar-me fins les 2, quan els estats més importants en nombre de delegats estiguessin escrutats (Ohio, Filadelfia, Virgínia i Florida). Però -Déu meu quina lentitud!- a les 3:40 només s'havia escrutat l'1% a Ohio. Aleshores ja estava enganxat a la nit electoral. D'entrada he de dir que aquella nit vaig aprendre molt dels EUA, els seus estats i la seva població; però sobretot em va fascinar el resultat final: en temps de crisi han optat per un nou lideratge, per un home que dóna un gir a la història d'anys de racisme. Era emocionant veure a la gent al Grant Park de Chicago, molts d'ells WAP'S (whites anglosaxons protestants), cridant l'eslògan d'Obama "Yes, we can", barrejats entre negres i hispans.

No ho tindrà fàcil l'Obama; n'és conscient i ja ho va avançar al seu discurs de la nit electoral. Però mentre arriben aquests difícils moments i segures decepcions, gaudim amb el final de l'etapa Bush i amb la "nova frontera" d'en Barack Obama.

A les 6 del matí, hora espanyola, l'Obama ens feia viure un moment històric, com la caiguda del mur de Berlín de 1989 i jo vaig voler viure-ho en directe.

(Video: Election Night Speech in Grant Park - Discurs de la nit electoral a Grant Park)


S'ha destacat l'esplèndida campanya on line d'Obama. En aquest sentit, us recomano que visiteu el bloc Guillem d'Efak, un català al Metropolitan de Nova York, on trobareu una visió de primera mà al respecte.

"Coral Romput", per Jaume Arqué

Diu Joan Ollé en el programa de mà: “Primer va ser la vida, després l’escriptura i només més tard la veu i la música. Coral Romput és de Vicens Andrés Estellés, però també d’ Ovidi Montllor i Toti Soler. ¿Per què dur a escena allò que va ser llibre i disc memorables? Per ser obedients al títol: “Coral” vol dir varies veus: per imaginar –buscar les imatges- d’on poden néixer aquestes veus d’homes i dones, de pares i fills, de poble i de ciutats estrangeres, de casa i carrer, d’alegria i dolor, de memòria, vida, amor, desig i mort."

Tenia ganes de veure aquesta nova realització de Joan Ollé, en sóc un “fan” i donat que totes les referències que tenia eren formidables, fins i tot vaig fer un repàs anticipat al text i la veritat es que no vaig sortir gens decebut del Zorrilla.

Es pot dir, a tota veu, que la versió de “Coral Romput” que vam veure el passat divendres del text de Vicent Andrés Estellés va correspondre a la seva qualitat i, junt a la versió que al vol dels anys setanta va estrenar l’Ovidi Montllor amb música de Toti Soler al Saló del Tinell de Barcelona, amb un èxit esclatant, enalteixen el treball del poeta valencià d'un text gens fàcil de païr i que, si bé algú opinava haver preferit sentir-lo sense escenificar, el treball dirigit per en Joan Ollé cal tenir-lo molt en compte, i més comptant amb les actrius i actors que formen el repartiment.

Per dir el text, l’Ollé va “donar” la veu del poeta a Joan Anguera, Pere Arquillué, Eduard Farelo i a ell mateix, subratllats en alguns moments per una magistral Montserrat Carulla que va tenir un fragment del poema, que mereixia el bis, pel que creiem que vam assistir a una “master-class” de dicció i declamació realment formidable. Van ajudar a l’escenificació amb una perfecta sincronització en tot moment Josep Mª Domènech, Isabel Aymerich, Núria Borrás, Marta Roure i el nen Nil Cardoner, amb l’acompanyament musical d’en Toti Soler i Lluis Cartes.

Així que satisfacció total per l’espectacle presenciat. I la veritat és que ens han entrat ganes d’escoltar el disc gravat per l’Ovidi.

Darrers dies d'octubre

Ni Castanyada ni Halloween, el 31 d'octubre el meu "plan" nocturn va ser anar al Teatre Zorrilla a veure "Coral romput", l'adaptació escènica que Joan Ollé ha fet del poema de Vicent Andrés Estellés, amb música de Toti Soler. Una delícia!
(Fragment del video d'un assaig i

Fragment del video "No València-Coral Romput", realitzat per Francesc Felipe per la Universitat de València)

Per Tots Sants em vaig regalar la visió de la darrera pel·lícula de Wong Kar Wai "My Blueberry Nights", encara no estrenada en el nostre país. Rodada als EUA, amb el llenguatge clàssic del director, ens continua parlant de la solitud, del desamor, de personatges tristos en cafès o dinners, amb magnífiques històries a partir de claus, de postals o de pastissos de gerds... En Dani Coll ja ha parlat d'ella en el seu bloc. Tanmateix, essent un film excel·lent, el fet que els actors siguin occidentals (Norah Jones, Jude Law o Natalie Portman, entre altres) li treu un xic de màgia, de misteri d'allò llunyà i desconegut. No us la perdeu! Ah, i gràcies a qui m'ha facilitat la seva visió.

Gràcies a Omar Khan a Babelia de l'1 de novembre, m'assabento que m'he pedut la representació de "Kinkan Shonen" (1978), d'Amagatsu, al Mercat de les Flors. Tot i així a Barcelona encara es pot gaudir d'una mostra d'aquesta dansa contemporània (Barcelona en Butoh) que surt del Japó derrotat a la Segona Guerra Mundial i que significa literalment "dansa de la foscor". A investigar! (fragment en video de Sankai juku)

I visita obligada a la Fundació Miró i al MNAC. La primera per l'exposició "Modernitat americana" amb obres de la Corcoran Gallery of Art que van del segle XIX a finals del segle XX.

El MNAC organitza la primera gran retrospectiva de Juli González amb més de 200 obres entre escultures de ferro, bronzes forjats, pintures, dibuixos i joies.

I, per últim, en literatura, cal repescar "Botxan" de Natsume Soseki, premi llibreter d'enguany, i esperar la publicació del X Premi "El Lector de l'Odissea, "Podridura", de l'escriptora i periodista menorquina Esperança Camps. Qui em va convidar a la cerimònia de lliurament ja sap el greu que em va saber no poder anar-hi. A la propera edició em proposo no faltar-hi.

Apa! Ja he comentat els meus darrers dies d'octubre sense parlar ni opinar de la meva feina i, encara menys, del darrer Congrés del PSC del Barcelonès Nord, desoint als que m'ho havien demanat.