Fa un temps vaig parlar-vos de la pel·lícula de Pere Portabella, “El silenci abans de Bach” , concretament d'una escena que mostrava com queia al mar un piano de paret. Segons el mateix Portabella, el piano era comprat a Badalona, en una empresa que li havia recomanat Carles Santos.
Doncs bé, mercès a la IX Nit Literària de Badalona (en la que, com ja us he comentat en alguna altra ocasió, es lliuren el premis de narrativa, narrativa juvenil i poesia), vaig poder parlar amb en Carles Santos, després d'un tast de la seva immersió en el Joan Brossa més irreverent, "Brossalobrossotdebrossat" . Vam xerrar sobre diversos temes: la seva exposició “censurada” a Lleida, la seva intervenció a Berlín, de Vinaròs i de Traiguera i, com no, del piano enfonsat. Santos em va explicar exactament com va anar, de tal forma que puc corregir aquella entrada amb les dades definitivament correctes.
Resulta que al carrer Mare de Déu de Lorda del barri de Llefià de Badalona hi té la seva seu una empresa anomenada “Transportes y Mudanzas ARTE, S.L.”, encarregada de transportar caixes fortes, mobiliari pesant i pianos. Al seu magatzem podem trobar molts pianos de tot tipus i molts i molts canaris. Diu Carles Santos que si aquest magatzem es traslladés a un museu, tothom parlaria d’una gran instal·lació i d’un artista original i radical, així de sorprenent és l’espai.
Doncs bé, mercès a la IX Nit Literària de Badalona (en la que, com ja us he comentat en alguna altra ocasió, es lliuren el premis de narrativa, narrativa juvenil i poesia), vaig poder parlar amb en Carles Santos, després d'un tast de la seva immersió en el Joan Brossa més irreverent, "Brossalobrossotdebrossat" . Vam xerrar sobre diversos temes: la seva exposició “censurada” a Lleida, la seva intervenció a Berlín, de Vinaròs i de Traiguera i, com no, del piano enfonsat. Santos em va explicar exactament com va anar, de tal forma que puc corregir aquella entrada amb les dades definitivament correctes.
Resulta que al carrer Mare de Déu de Lorda del barri de Llefià de Badalona hi té la seva seu una empresa anomenada “Transportes y Mudanzas ARTE, S.L.”, encarregada de transportar caixes fortes, mobiliari pesant i pianos. Al seu magatzem podem trobar molts pianos de tot tipus i molts i molts canaris. Diu Carles Santos que si aquest magatzem es traslladés a un museu, tothom parlaria d’una gran instal·lació i d’un artista original i radical, així de sorprenent és l’espai.
Carlos Santos va acompanyar a Pere Portabella a l'esmentada empresa. Santos va comprar 10 pianos a 80 euros i Portabella, per a l’escena de la pel·lícula, va comprar-ne i utilitzar-ne 4.
Ah! Per últim, dir-vos que l’escena no va ser rodada a la platja de Badalona, com jo em preguntava. De fet, ni a Badalona ni a cap altra platja, sinó al canal olímpic de Castelldefels, on –com no- un cop llançat el piano a l’aigua es va haver de recuperar del fons.
Tot això m’ho va explicar Santos de forma distesa i alegre. Jo compleixo amb el que li vaig prometre: explicar-ho al meu bloc.
Gran artista i millor persona, hem quedat un dia per veure’ns al seu/meu Vinaròs.
Ah! Per últim, dir-vos que l’escena no va ser rodada a la platja de Badalona, com jo em preguntava. De fet, ni a Badalona ni a cap altra platja, sinó al canal olímpic de Castelldefels, on –com no- un cop llançat el piano a l’aigua es va haver de recuperar del fons.
Tot això m’ho va explicar Santos de forma distesa i alegre. Jo compleixo amb el que li vaig prometre: explicar-ho al meu bloc.
Gran artista i millor persona, hem quedat un dia per veure’ns al seu/meu Vinaròs.
Imatges:
1. Escena de "El silenci abans de Bach", de Pere Portabella.
2. Cartell de l'exposició "Visca el piano!", de Carles Santos.
6 comentaris:
Interessant.
Una bona pel.lícula i una bona anècdota de primera mà.
Salutacions.
Vaig anar a veure el magatzem per veure si realment era tant interessant però era dissabte i estava tancata. Ho tornaré a intentar i si puc faré fotos per ensenyar-ho.
El magatzem és força interessant des del punt de vista artístic, és curiós i molt singular però també m'agradaria dir-vos als badalonins que ofereixen serveis de molta qualitat si voleu deixar el vostre piano en dipòsit per un trasllat d'habitatge o qualsevol altre circumstància que us obligui a separar-vos temporalment del vostre piano.Josep, has d'anar qualsevol dia de dilluns a divendres preferiblement al matí, tot i així te'l pots trobar tancat, no són massa exhaustius amb els horaris però sí en la elegància de tracte i el carinyo amb el que cuiden qualsevol peça, des del col.leccionisme més exquisit fins el piano més humil.
El magatzem és força interessant des del punt de vista artístic, és curiós i molt singular però també m'agradaria dir-vos als badalonins que ofereixen serveis de molta qualitat si voleu deixar el vostre piano en dipòsit per un trasllat d'habitatge o qualsevol altre circumstància que us obligui a separar-vos temporalment del vostre piano.Josep, has d'anar qualsevol dia de dilluns a divendres preferiblement al matí, tot i així te'l pots trobar tancat, no són massa exhaustius amb els horaris però sí en la elegància de tracte i el carinyo amb el que cuiden qualsevol peça, des del col.leccionisme més exquisit fins el piano més humil.
Perdona Josep, acabo de demostrar la meva ínfima competència amb les tecnologies de la informació i la comunicació.Qui no em coneix pensarà que sóc una iaia publicant el mateix dos cops...sort que només tinc 35 anys!!Ja veureu el que acabo fent quan repapieji una mica més del que ho faig ara!
Ei, que no sembles una iaia! A mi m'ha passat ple de vegades. De debò tinc moltes ganes de vure l'espai i de conèixer als responsables. Si no vaig errat, crec que en l'època en que jo era president dels Amics de la Música de Badalona li vam llogar algún piano per algún concert.
Bé, faré la visita i ja comentaré que em sembla. Gràcies pel teu comentari.
Publica un comentari a l'entrada