07 d’abril 2008

Bel Graña guanya el Serra d'Or



Aquest hauria d’haver estat un titular digne d’un diari local o comarcal com cal, ja que el premi és prou rellevant i significatiu per la cultura catalana –recordem que el concedeix la crítica especialitzada- com per fer-se'n ressò i resulta que una de les guanyadores és nascuda i resident a Badalona. I no només això, la Bel Graña fa anys que treballa a l'Àrea de Cultura de l’Ajuntament, encarregant-se des de fa anys de la xarxa de biblioteques i, recentement, de l’Espai Betúlia-Centre de la Paraula i les Lletres. Seves també són les exposicions sobre Salvador Espriu i Rosa Leveroni i la mostra permanent de l’Espai Betulia sobre Ma. Aurèlia Campany, així com el llibre de recent aparició "El gran Borràs. Retrat d'un actor" (juntament amb Francesc Foguet) o diversos treballs de recerca presentats en publicacions diverses.

Recentment, la Bel ha publicat la seva tesi doctoral “Els poetes de l’Escola Mallorquina i l’Associació per la Cultura de Mallorca”, i aquesta publicació, com deia, ha guanyat el premi Crítica Serra d’Or en l’apartat de Recerca-Humanitats, però, de moment, a Badalona ningú no li ha dedicat una entrevista. Potser és que ningú no és profeta a la seva terra o és que, en el fons, la cultura continua essent una “maria” en tots els sentits?

Un exemple més d’aquest poc valor que se li dóna a la cultura, al pensament i a la gestió cultural és, sens dubte, el reconeixement que tenen els treballadors de les administracions locals catalanes en l’àmbit cultural. La gran majoria acostuma a tenir una formació elevada (diplomatures, llicenciatures i/o doctorats) però ocupa places d’administratius o d’auxiliars tècnics; cosa que no passa a altres àrees, on, per un mateix nivell de formació, es parteix d’un grau mitjà com a mínim. I obvio de parlar de les precarietats laborals, val?

Perdoneu la digressió, però és que a vegades em vénen al cap els versos d’una cançó de Silvio Rodriguez on es pregunta “hasta donde debemos practicar las verdades”, que em provoquen la necessitat de dir-ne algunes de les que no són políticament correctes.

En definitiva, felicitats Bel Graña! Tens tot el meu afecte i el meu reconeixement, no només pel premi, sinó per la teva feina diària. Ah, i gràcies també pel llibre “Tots els poemes (1957-1981) de Miquel Àngel Riera, que em vas regalar ja fa uns anys!

Imatge:

Bel Graña presentant a Sam Abrams a l'Espai Betulia en ocasió del 90 aniversari de Palau i Fabre.

2 comentaris:

En Pere Parellada ha dit...

Enhorabona a la Bel i gràcies per fer-ne ressò en el teu espai. M'apunto el teu blog entre els meus blogs interessants.

Josep Duran ha dit...

És de justícia parlar de la Bel i no només pel premi; però és que a més m'emprenya molt que altres guardons esportius siguin primeres planes i els culturals passin sense pena ni glòria. La Bel no ho necessita però Badalona sí.
Gràcies, en tot cas, pel teu comentari.