Per l’amic Dani Coll, amant del cinema.
Poden quatre minuts canviar una vida? La resposta és senzilla: i tant que sí! I 30 segons, i menys... Però poden quatre minuts en una vida tortuosa i heterodoxa fer-la brillar sense perdre un bri de la seva heterodòxia? O el que és el mateix, Schumann pot ésser superat per una presidiària? La música té algún poder taumatúrgic? Una vida plena de por i amagada pot viure's vicàriament en la d’una altra persona? O per últim, i per totes, pot haver-hi bellesa en les clavegueres del sistema, de qualsevol sistema?
Les respostes a aquestes preguntes les podeu trobar a “Quatre minuts”(Vier Minuten), un film de l’alemany Chris Kraus -representant del que comença a anomenar-se "nou cinema alemany"-, estrenat el 2007 i ara editat per Cameo en DVD. Un film cru, dur, però fascinant i suggerent. I com diu la caràtula del DVD: “Advertencia: no reveles el final. No dejes que te lo cuenten”.
2 comentaris:
Gràcies per la recomanació Josep !
Em poso a de seguida a cercar-ne una còpia per veure-la.
Per cert, aquest cap de setmana tinc previst veure "El silenci abans de Bach".
Salutacions.
Efectivament,
ara que ja he vist el film, també dono fe de la seva qualitat.
És interessant, especialment el tractament que fa el guió dels dos personatges principals. Molt destacable la interpretació de les dues protagonistes.
N'he publicat un article al SensePresses.
Salutacions,
Publica un comentari a l'entrada