Assaig
“D.H. Kahnweiler. En el nombre del arte”, de Pierre Assouine (Editorial Viena- Galería Miquel Alzueta). El segon títol de la nova col·lecció patrocinada per Miquel Alzueta. El primer volum, sota el títol "Memoria de un vendedor de cuadros", conté les memòries d'Ambroise Vollard, marxant d’art de Picasso, Braque, Gris, Leger, etc... Ara és el torn de Daniel Henry Kahnweiler, el gran marxant del cubisme i les vanguàrdies: “Khanweiler supo dar al oficio de marchante la categoría de un arte, un arte nacido de la intuición y casado con el riesgo”. Benvinguda aquesta nova col·lecció i seguirem atents als propers títols.
“Arte, ¿líquido?”, de Zygmunt Bauman (Ediciones Sequitur, 2007). L’autor del llibre “Modernidad líquida” aplica ara aquest concepte a l’art contemporani. Llibre interessant que en poc menys de 100 pàgines combina articles propis amb intervencions d’altres autors de diverses disciplines com la sociologia, la ciència, la informàtica o l’art. De lectura fàcil i amena, ens dóna pistes per entendre l’art i la societat del segle XXI.
“Prácticas artísticas y democracia agonística”, de Chantal Mouffe (ContraTextos, MACBA-UAB, 2007). L’autora no prové directament de l'àmbit del pensament cultural, sinó del polític. Coneguda com a renovadora del pensament polític d’esquerra socialista, o postsocialista, des de la publicació, juntament amb Ernesto Laclau, de "Hegemonía y estrategia socialista" el 1985. Aquest llibre va posar les bases del programa de la democràcia radical. El present llibre planteja que “el papel constituyente de lo artístico en la esfera pública moderna hace que la reflexión sobre el futuro de la democracia sea indisociable de la prácticas culturales”.
La publicació d’aquest llibre per part del MACBA és la constatació de la funció que el museu està exercint en quant a la reflexió àmplia entre cultura, pràctiques artístiques i societat. Destinat als que es preocupen per l’art, però també als que segueixen de prop el devenir de les idees polítiques i socials. Molt interessant.
Poesia
“Poetes òrfics catalans”, edició a cura de Francesc Ruíz Soriano (El Gall Editor, 2007). En aquest llibre, el badaloní Ruíz Soriano planteja una antologia de poetes catalans que han estat atrets no només per la filosofia òrfica, sinó pel mite d’Orfeu. De l’aproximació a aquest mite, Ruíz Soriano n'extreu unes característiques que es poden trobar a les obres de tots els poetes seleccionats (de Carles Riba a Salvador Espriu, de Palau i Fabre a Joan Perucho o d'Agustí Bartra a Vinyet Panyella, per exemple).
“Víspera de ayer”, de Juan Salido Vico (Pre-Textos, 2005). Recupero el llibre del també badaloní, Juan Salido, amb el que va guanyar el Premi de Poesia “Arcipreste de Hita” 2004. Només dir que la veu de Juan Salido és profunda i plena de recursos poètics per arribar a tocar als que ens atrevim a visitar amb ell aquestes “vísperas de ayer”. A en Juan Salido el podeu seguir al seu bloc "Improntuario", però em permetrà reflectir aquí un del seus versos dintre de la primera part del llibre anomenada “El aullido del gallo”:
“La luna llena
nuestro cuarto, menguante.
Sobran tres versos”.
(“Lugar común”)
“Y todos estábamos vivos”, de Olvido García Valdés (Colección Nuevos Textos Sagrados, a Tusquets Editores, 2006). L’asturiana García Valdés forja en aquest llibre, amb diversitats de formats, “uno de los recorridos emocionales más intensos y formalmente complejos de la poesía española contemporánea”, segons ha dit la crítica.
Pel·lícules
“La última nota”, dirigida per Denis Descourt (DVD). Per a mi, una troballa. Un thriller amb rerafons musical, del que no penso desvetllar-ne res. Tan sola dir-vos que el títol té un doble sentit. Molt interessant.
“D.H. Kahnweiler. En el nombre del arte”, de Pierre Assouine (Editorial Viena- Galería Miquel Alzueta). El segon títol de la nova col·lecció patrocinada per Miquel Alzueta. El primer volum, sota el títol "Memoria de un vendedor de cuadros", conté les memòries d'Ambroise Vollard, marxant d’art de Picasso, Braque, Gris, Leger, etc... Ara és el torn de Daniel Henry Kahnweiler, el gran marxant del cubisme i les vanguàrdies: “Khanweiler supo dar al oficio de marchante la categoría de un arte, un arte nacido de la intuición y casado con el riesgo”. Benvinguda aquesta nova col·lecció i seguirem atents als propers títols.
“Arte, ¿líquido?”, de Zygmunt Bauman (Ediciones Sequitur, 2007). L’autor del llibre “Modernidad líquida” aplica ara aquest concepte a l’art contemporani. Llibre interessant que en poc menys de 100 pàgines combina articles propis amb intervencions d’altres autors de diverses disciplines com la sociologia, la ciència, la informàtica o l’art. De lectura fàcil i amena, ens dóna pistes per entendre l’art i la societat del segle XXI.
“Prácticas artísticas y democracia agonística”, de Chantal Mouffe (ContraTextos, MACBA-UAB, 2007). L’autora no prové directament de l'àmbit del pensament cultural, sinó del polític. Coneguda com a renovadora del pensament polític d’esquerra socialista, o postsocialista, des de la publicació, juntament amb Ernesto Laclau, de "Hegemonía y estrategia socialista" el 1985. Aquest llibre va posar les bases del programa de la democràcia radical. El present llibre planteja que “el papel constituyente de lo artístico en la esfera pública moderna hace que la reflexión sobre el futuro de la democracia sea indisociable de la prácticas culturales”.
La publicació d’aquest llibre per part del MACBA és la constatació de la funció que el museu està exercint en quant a la reflexió àmplia entre cultura, pràctiques artístiques i societat. Destinat als que es preocupen per l’art, però també als que segueixen de prop el devenir de les idees polítiques i socials. Molt interessant.
Poesia
“Poetes òrfics catalans”, edició a cura de Francesc Ruíz Soriano (El Gall Editor, 2007). En aquest llibre, el badaloní Ruíz Soriano planteja una antologia de poetes catalans que han estat atrets no només per la filosofia òrfica, sinó pel mite d’Orfeu. De l’aproximació a aquest mite, Ruíz Soriano n'extreu unes característiques que es poden trobar a les obres de tots els poetes seleccionats (de Carles Riba a Salvador Espriu, de Palau i Fabre a Joan Perucho o d'Agustí Bartra a Vinyet Panyella, per exemple).
“Víspera de ayer”, de Juan Salido Vico (Pre-Textos, 2005). Recupero el llibre del també badaloní, Juan Salido, amb el que va guanyar el Premi de Poesia “Arcipreste de Hita” 2004. Només dir que la veu de Juan Salido és profunda i plena de recursos poètics per arribar a tocar als que ens atrevim a visitar amb ell aquestes “vísperas de ayer”. A en Juan Salido el podeu seguir al seu bloc "Improntuario", però em permetrà reflectir aquí un del seus versos dintre de la primera part del llibre anomenada “El aullido del gallo”:
“La luna llena
nuestro cuarto, menguante.
Sobran tres versos”.
(“Lugar común”)
“Y todos estábamos vivos”, de Olvido García Valdés (Colección Nuevos Textos Sagrados, a Tusquets Editores, 2006). L’asturiana García Valdés forja en aquest llibre, amb diversitats de formats, “uno de los recorridos emocionales más intensos y formalmente complejos de la poesía española contemporánea”, segons ha dit la crítica.
Pel·lícules
“La última nota”, dirigida per Denis Descourt (DVD). Per a mi, una troballa. Un thriller amb rerafons musical, del que no penso desvetllar-ne res. Tan sola dir-vos que el títol té un doble sentit. Molt interessant.“Twin Peaks”, sèrie dirigida per David Lynch. La mítica sèrie de Lynch ara en una capsa amb 10 DVD's on hi ha tots els capítols, a més d'innombrables extres (impagables les escenes i reflexions de la “dona del tronc”). A mitja re-visió dels capítols, he de dir que –malgrat el que algun amic pensa- crec que la sèrie no ha envellit i que Twin Peaks i els seus habitants, amb el detectiu de l'FBI al capdavant (un jove Kyle MacLachlan), continuen fascinant-me. Allí res és el que sembla i el que comença amb la pregunta “Qui va matar Laura Palmer?”, no és més que una excusa per capbussar-nos en el cantó més fosc i oníric que tots duem a dins. La música i l’ambient continuen essent un dels elements forts de la sèrie.
Espero no haver-vos cansat amb aquest recorregut.
Espero no haver-vos cansat amb aquest recorregut.
6 comentaris:
Gràcies per les teves generoses paraules, Josep. Una abraçada.
No son generoses, son objectives. Una abraçada.
Justament ahir em va arribar un llibre que val la pena recomanar. És "Alexandre Cirici Pellicer. Una biografía intel·lectual", de Narcís Selles Rigat.
Una biografía del crític i historiador d'art, senador, primer director del Macba i persona molt rellevant en l'àmbit cultural del noestre país.
Hola,
Ahir vaig veure “The hand” dirigit per Wong Kar-Wai (al qual vaig conèixer gràcies a una de les entrades del teu blog) un dels curts d’”Eros” i he de confessar que hem va entusiasmar. La cuidada fotografia, els plànols de l’hotel (que semblen quadres) o de la pluja.... Una història de sentiments apassionats, silenciats i impossibles que desprèn sensibilitat, sensualitat i erotisme. Trist però realment bonica. Salutacions.
Gràcies per fer-me cas i acostar-te a la mirada de Kar Wai. És fascinant i crec que no ho sé expressar millor que tu. El teu comentari trasmet l'esència del seu cinema. Ara a gaudir dels altres films si no els has vist ja.
Seguint els teus consells, he tornat a trobar-me amb l'univers de Wong Kar-Wai, aquest cop amb "Deseando amar" i novament he de destacar l'estètica meravellosa, aquesta vegada combinada amb una banda sonora magnífica que, penso li escau a la perfecció. També destacar -entre altres moltes coses-, el joc de mirades entre els dos protagonistes.... mirades de contenció d'un desig incontenible i de desesperació per un amor irrealitzable. Continuaré amb 2046!
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada