16 d’octubre 2007

Rapejar en català?

Ara que la Fira de Frankfurt ja s'ha clausurat i abans que pugi de to la polèmica sobre la presència catalana a la Biennal d'Art de Venècia (on és sabut que si no tens pavelló propi a “I Giardini”-recinte firal-, t’has de buscar la vida al nucli històric i sempre seràs tractat com a esdeveniment col·lateral), vull posar un parell d’exemples que ens han de fer reflexionar sobre l’ús social del català. Potser tenim una literatura potent i consolidada, però també tenim una utilització pobra i feble de la nostra llengua al carrer.

A Frankfurt hem exportat el Sònar Festival, de música electrònica, -som així de moderns-, però seria impossible exportar l'Hipnotik Festival, esdeveniment molt important sobre cultura hip hop, que cada any es desenvolupa en el marc del CCCB i que enguany, a més, ha tingut cabuda al Grec. I sabeu per què? Senzillament, perquè no existeixen raperos en català. I us puc assegurar que sé de què parlo. Badalona ha co-organitzat 3 vegades la final de l’Estat i de la Península de l’event de break dance més important a Europa, “The Battle of the Year”. Vénen joves de tot arreu, però mai he sentit rapejar en català. Fins i tot, al final de l’anterior mandat, essent regidor de Cultura, vaig intentar organitzar un concurs de hip hop entre els joves raperos badalonins. Impossible! I no penseu que només és un fenomen que succeeix amb joves castellano-parlants, sinó que és comú també als catalano-parlants.

Un altre exemple el vaig veure el passat dimarts al K3, al programa “Atrapasons”, que s’emet en horari infantil-juvenil. Acostumo a veure'l amb el meu fill per l’originalitat amb la que tracten l’accés a la música. Doncs bé, una part del programa anava dedicada a la cultura hip hop. Nois parlant en un correcte català anaven explicant els conceptes bàsics del hip hop: què significava el break dance, dj’s, mc's, graffitis, beatbox, etc... i anaven posant exemples. Jo anava just de temps per arribar a una reunió, però em vaig voler esperar a que "rapegessin". Estava convençut que al C33 tampoc rapejarien en català, però em quedava el dubte. I què va passar? Que van rapejar en castellà! Previsible.

Es pot argumentar que el hip hop no és un mitjà d’expressió majoritari, que és d’arrel nord-americana i algunes coses més, però amb tot això només amagarem la realitat. Hi ha un gran col·lectiu de joves que s’expressen en aquesta cultura urbana i siguin catalanoparlants o no, i, en tot cas, havent fet immersió lingüística tots ells, han desterrat el català com a llengua de comunicació. A aquests hem de sumar els que parlen català a classe i castellà al pati.

El català corre el risc de restar exclosa com a llengua de lleure, com a llengua viva, en evolució. És que potser únicament aspirem a una llengua literaria, allunyada de la parla de la gent? Una mena de llatí per a entesos molt reconeguda a nivell internacional? És cert que hi ha factor exògens que no ens ajuden gaire (ni els mitjans de comunicació, ni les “majors” de cinema americà, etc...), però alguna cosa no estem fent bé també a nivell de carrer, quan les generacions més joves, escolaritzades en català, no troben atractiu, ni consideren el català com a llengua d’expressió quotidiana. Ni tant sols amb l’ham de que el mercat necessita música rap en català com jo no m’he cansat d’utilitzar als raperos badalonins.

Ens cal rapejar en català. No ho dubteu! Si això passés, alguna cosa molt positiva hauria canviat en l’ús social del català.



Si voleu viure de prop una experiència de hip hop badaloní, us convido el proper dia 17 de novembre a partir de les 5 i fins les 10 de la nit a la "I Hip Hop Jam La Colina" al Centre Cívic de la Colina. I a veure si hi ha sort!!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Caram, això sí que és avançar-se! O potser és que ja tenies notícia de l'estudi de què parla la premsa d'avui. En qualsevol cas, penso que és un tema preocupant i que ens hi hauríem de posar de ple:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2595380

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/castellano/lengua/habitual/consumo/cultural/jovenes/catalanes/elpepuespcat/20071018elpcat_18/Tes

Josep Duran ha dit...

Puc assegurar-te que no tenia ni idea de l'estudi fins que ho he vist a la premsa. Això sí, l'intentaré aconseguir quan es publiqui. Ha estat una coincidència.
Encara que també és cert que des dels anys 80 segueixo les enquestes de consums i hàbits culturals, especialment de la joventut i a més, em moc molt per Badalona i entorns, el que em dona una visió molt realista i contrastada de la realitat metropolitana.

Oriol Lladó ha dit...

Comparteixo, Josep, bona part de les reflexions, però em permeto dir-te que si que hi ha hip hop en català:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2256042

A banda del gironí Crim (molt recomanable) i de gent com en Pedrals que amb el seu en/doll porten el hip-hop a la poesia, o la poesia al hip hop, no ho sé.

Tot això reivindicant el gran Guillamino, col·laborador de Pedrals, i que al seu Somnis de Llop es llença amb aquest estil amb una vigorositat assenyalada dins i fora les fronteres del nostre país. Salut!

Josep Duran ha dit...

Gràcies Oriol pel teu comentari. Sempre aprendré sobre música de tu i dels teus companys!
Respecte a Crim, ja me l'havia recomanat l'Aida, una amiga meva ben joveneta, però encara no l'he escoltat.
Respecte "En/doll", el tinc i ja el vaig recomanar en alguna entrada anterior.
Tot i així, continuo pensant -i sé que tu també- que "una flor no fa estiu" i que hem d'avançar molt en l'ús social del català,, sobretot en les franges de població que han estudiat en català.
Tot i així, aconseguiré els cd's de hip hop català que s'esmenten en la noticía que m'adjuntes i intentaré fer proselitisme dins del món del hip hop badaloní.
Una abraçada!