CICLE.- Teatre
ESPECTACLE.- L'EDEN d'Eugene O'Brien (traductor: Joan Sellent)
INT'ERPRETS.- Teresa Sáncez i Jordi Figueras
DIRECCIÓ.- Jordi Vilà.
PRODUCCIÓ.- Centre d'Arts Escèniques de Terrassa
Text estrenat la passada temporada al Teatre Tantarantana barceloní original d'un irlandès anomenat Eugene O'Brien que en Jordi Vilà va veure a Londres on tenia un gran èxit, va fer-se amb els seus drets i en la seva estrena va tenir un molt bon acolliment de la premsa especialitzada.
ESPECTACLE.- L'EDEN d'Eugene O'Brien (traductor: Joan Sellent)
INT'ERPRETS.- Teresa Sáncez i Jordi Figueras
DIRECCIÓ.- Jordi Vilà.
PRODUCCIÓ.- Centre d'Arts Escèniques de Terrassa
Text estrenat la passada temporada al Teatre Tantarantana barceloní original d'un irlandès anomenat Eugene O'Brien que en Jordi Vilà va veure a Londres on tenia un gran èxit, va fer-se amb els seus drets i en la seva estrena va tenir un molt bon acolliment de la premsa especialitzada.
El text es realment actual on s'ens retrata de forma descarnada un dels casos que es donen en part de la nostra societat on "...una parella que porten deu anys casats i tenen dues filles no saben, no recorden quant fa que no surten junts una nit, quant fa que no parlen junts o que no tenen cap relació". Queden per sortir una nit, ella s'ha aprimat i està de molt bon veure, ha trobat un cangur. Esperen aquella nit, cadascú amb la seva fantasia. Beuen i tot se'n va en orris. No troben "L'eden"
Un text d'aquest tipus, que de fet son dos monòlegs creuats, requereixen una interpretació de molta qualitat i cal dir que tant la Teresa Sánchez com en Jordi Figueras ens van semblar dos grans actors, ell mostrant un gran domini escènic es va anar destruint segon a segon fins arribar a unes escenes finals realment emocionals i ella en tot moment va oferir una ternura que arrivaba molt endins, mostrant moments realment dramàtics que es fonien en una sensibilittat realment plausible i en mig de tot això es notava l'enorme treball de taula on el judici de cada frase es feia del tot necessari.
En resum una gran interpretació, unida a una formidable direcció sense grans escarafalls, on no tot s'acaba en l'excel·lent direcció dels actors, sino que en Jordi Vilà va encertar amb la nuessa de l'escenari, amb la simplicitat dels elements decoratius i per descomptat amb una il·luminació cabdal pel desenvolupament de la representació.
Jaume Arqué
Per tenir-ho en compte: Perqué el públic badaloní no va al teatre, quant no hi ha cap personatge mediàtic en el repartiment?. Hem d'afegir que a part dels que van assistir a la representació per un fet concret, el públic assistent pel que s'oferia, eran molt pocs. Així que un "cero patatero" pel públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada