La mirada de Wong Kar-Wai

“No podemos tocar el pasado, sólo podemos recordarlo.

Y los recuerdos son borrosos, inaprensibles...”

In the mood for love (Deseando amar)

Un dissabte de fa ja un parell d’anys, tafanejava sense buscar res en concret a la secció de cinema de l’FNAC quan em vaig topar literalment amb el DVD de “In the mood for love” d’un tal Wong Kar-Wai. Recordava vagament que havia llegit algunes crítiques bones sobre la pel·lícula, però no sabia identificar-la. Vaig fer una de les meves compres compulsives. I ho vaig fer, no tant per la sinopsi de l’argument, sinó per les fotos de presentació. Eren realment suggerents, provinents d’un altre món, d’una altra cultura. De Wong Kar-Wai no en sabia res en absolut. Tanmateix, en aquells dies acabava de llegir “El Port de les aromes” de John Lanchester, que m’havia endinsat en la història i la vida de Hong Kong, ciutat on transcorre la pel·lícula.

Vaig veure la pel·lícula aquella mateixa nit i no em va seduir com esperava. La trama era difícil de seguir per dues raons: una, perquè tots els xinesos, segons la meva mirada occidental, s’assemblen, i no estava mai segur de qui era qui en cada moment, i l'altra, perquè l’argument no era linial, l’acció no és que fos nul·la, sinó que semblava que no avancés. Tot i així, en acabar, les meves retines i el meu cervell estaven impregnats d’escenes concretes del film (Tony Leung fumant sota la pluja, imatges amb música de boleros en castellà –arribats de les Filipines en la Hong Kong d'aquella època-, els vestits amb coll alt de Maggie Cheung, el protagonista explicant secrets a un forat en un mur de pedra, etc...). Potser la pel·lícula no m’havia seduït tant com esperava, però tampoc em va deixar indiferent.

Dies després, vaig anar al videoclub i vaig llogar "2046" -recent sortida en DVD—, film que fins aquell dia havia rebutjat visionar perquè pensava que pertanyia al gènere de ciencia-ficció; i, sincerament, una pel·lícula xinesa i alhora de ciencia-ficció no entrava en els meus interessos; em podeu entendre, oi?. El cas és que a "2046" sí que hi havia un cert component de ciencia-ficció, però resulta que el número que dóna títol a la cinta era el de l’habitació on els protagonistes de “In the mood for love” es trobaven. Era en certa forma una seqüela de l’anterior. "2046" ja em va familiaritzar més amb aquest director del que intentava saber cada dia més coses, perque m’encuriosia el seu món, la seva mirada a la vida, el seu Hong Kong dels anys '60.
Una nova casualitat –o potser, causalitat- va fer que el “Cercle de Lectors” oferís un pack amb les pel·lícules anteriors a “In the mood for love” de Wong Kar Wai. Evidentment, me'l vaig comprar i vaig descobrir que la màxima fan europea de Kar-Wai era, ni més ni menys, que Isabel Coixet, la meva admirada directora i guionista!! De fet, ja vaig escriure sobre com li vaig intentar fer saber el meu interés per Kar-Wai a la Coixet en una entrada de finals de l’any passat que vaig titular “5’ amb Isabel Coixet”, que us recomano, per a la meva vergonya.

I què vaig fer amb les tres pel·lícules i el documental que composen el pack de Cameo media sobre Kar-Wai? Volia mirar-les seguides, una rera l’altra i no tenia temps. Eren dies i nits de feina. Vaig decidir que reposessin entre els meus desitjos.

Aquests primers dies de vacances les he vist totes tres (“Chungking Express”, “Fallen Angels” i “Happy Together”), més el DVD d’extres (making off de “Happy Together”, entrevista amb el director i un curt sobre el seu cinema) i he intentat recuperar “In the mood for love”, perquè segurament tindria una altra visió del film (però no ho he pogut fer, perquè suposo que l’he deixat a algú i no me'n recordo de qui! Grrr!!).

Ara crec que puc entendre la mirada de Wong Kar-Wai, el director que comença els rodatges sense un guió acabat, a vegades només amb una idea sobre dos personatges, que farà evolucionar en diverses direccions alhora, cercant el misteri, la síntesi, la història que, en definitiva, vol explicar. En el making off de “Happy Together” –excel·lent pel·lícula!!!- es veu clarament com Kar-Wai va haver de decidir-se per una història, amb la pinzellada d’una altra, quan tenia com a mínim tres històries paral·leles per desenvolupar i totes bones, tal i com ho demostren les moltes seqüències filmades.

Kar-Wai sempre parla de la solitud en les grans ciutats (molt bones les escenes en les quals tot passa amb una velocitat de vertigen, a excepció de l’acció del protagonista!). El seu és un cinema de sentiments universals (com assenyala el documental sobre el seu cinema, trobem tres personatges arquetípics: el dolençós, el despreocupat i el perseguidor indecís), sentiments que no coneixen diferències culturals, malgrat arrelar-se profundament en la seva terra, a la que ens transporta i comencem a entendre: el Hong-Kong passat i l’actual, el de l’arrendament a Gran Bretanya i el de la Xina de “una bandera, dos sistemes”.

Per mi “Chungking Express” i “Fallen Angels” anticipen la gran joia que és “Happy Together”, la història de dos amants que fugen a l’Argentina a veure les Catarates d’Iguazú com a fita de les seves vides o la pinzellada de l’adolescent taiwanés que viatja recopilant sons, fins arribar al paratge buscat de la fi del món (més les que es deixa al tinter, com ja he dit, i que són senzillament precioses). És un film que omple i que tornaria a veure ara mateix. És com la melodia que un no es cansa d’escoltar o el paisatge que un sempre vol tornar a contemplar. Exactament, com “In the mood for love” o “2046”.

Si podeu, aquests dies no deixeu d’acostar-vos a la cadenciosa mirada de Wong Kar-Wai, segurament una de la més lúcides d’aquest inici de segle.

Fotos:
1. Fotograma de "In the mood for love"
2. Poster de la pel·lícula "2046"
3. Fotograma de "Happy together"