NOTICIES DEL GREC: “If Music be the Food of Love·, per Josep Duran

Pça del Rei
23 de juliol de 2007

Dilluns de finals del mes de juliol, Plaça del Rei –transformada en la meva imaginació en The Globe- gairebé plena. Certa espectació per veure, acabats d'arribar del Festival Shakespeare de Sta. Susanna, Ariodant i Lídia Pujol amb música, cançons i poemes de l’època de Shakespeare.

Bon començament amb la sortida dels músics amb nassos de bruixots per començar a tocar “First Witches’ Dance”. Després d’aquest pròleg apareix Lídia Pujol i dóna inici a les cinc parts de l'espectacle, al modus dels cinc actes del teatre isabelí del segle XVI.

He de dir que si l’espectacle ens havia de transportar a l’època de Shakespare, amb mi no ho aconsegueix a la primera. L’Acte I, dedicat a paisatges romàntics (recitat d'un fragment de "El mercader de Venècia”, música popular del S. XVI i la primera cançó de John Dowland de la nit, “Come again”) -més enllà del magnífic recitat de la Lídia Pujol i de la perfecta música d’Ariodant-, la veu actual de la Lídia contrasta amb la meva idea preconcebuda d’aquest període, esperant-me més una veu de soprano, de contralt o, fins i tot, de contratenor (tipus Emma Kirkby, Evelyn Tubb, Mary Nichols o Andreas Scholl) que la seva. Música i veu no lliguen amb l'època.

A partir de l’Acte II, en el que apareixen ja elements tant tipícament shakespearians com són “la Corona” i “la Fortuna” (amb fragments de "El rei Lear", la melodia popular “Fortune my foe” i la segona i darrera cançó de Dowland, “Flow my tears”), la veu de la Lídia em sembla estar totalment d’acord amb el que passa a escena.

La resta d’actes segueixen una tònica ascendent: el tercer dedicat a la música i a la poesia –aquí entren alguns sonets de Skakespeare molt ben recitats, com ja he dit, per la Lídia Pujol, que no va fallar en tot l’espectacle-; el quart dedicat a Hamlet, la tragèdia per excel·lència de Shakespeare –amb una teatralització d’una escena de l’obra, que confesso no vaig saber reconèixer (Lídia Pujol-Ofèlia declamava embogida a Hamlet “El dolç i bell Robin és tot el meu goig”, poc abans de la seva mort (Acte IV, 5). Vaig haver de consultar l'obra per esbrinar-ho!)- i, finalment, el tancament, amb el cinquè acte dedicat a les seves comèdies (representades per "Nit de Reis" –que dóna títol a l’espectacle-[1] i "El somni d'una nit d'estiu", amanides ambdues amb música popular del S. XVI i per l’única cançó de Thomas Morley).

Resultat final força aconseguit. Música i poemes en una nit d’estiu en un ambient agradable, però no brillant; no estem davant d’un espectacle rodó. Alguns pensem que el lloc –la Plaça del Rei o el meu The Globe imaginari- donava per haver treballat més la part escènica, fent-la més present a la posada en escena. Tanmateix, suposem que l’espectacle ha de fer gira i no sempre trobaran espais tants emblemàtics com els jardins de Can Ratés a Sta Susanna o la Plaça del Rei a Barcelona per a representar-lo.

Un dia després una amiga em fa arribar el darrer disc del cantant Sting, “Songs from the Labyrinth”, dedicat a les cançons de John Dowland. Sting descobrí les cançons de Dowland l’any 1982 de la mà de l’actor John Bird en un concert per Amnistia Internacional. I ara les ha gravades després d’haver aprés a tocar l'arxillaüt amb Edin Karamazov. Trobo aquí la versió de les dues cançons de l’espectacle d’Ariodant i Lídia Pujol, i és extrany, la veu d’Sting i la música conjuminen perfectament, ni en “Come again” em fa nosa. Serà la diferència de nivell o senzillament que la Lídia Pujol m’ha obert camí per escoltar la música antiga amb oïdes del S. XXI?




[1] “”If Music be the Food of Love...” és la frase amb què comença el primer acte de Nit de Reis, traduïda a l’espectacle literalment com “Si la música és l’aliment de l’amor”, però jo prefereixo la traducció castellana, molt més poètica, de Jaime Clark que fa dir al Duc: “Si es del amor la música sustento...”