"Dring!". Una exposició realment singular.

El poc temps i la modèstia mal entesa no m’ha deixat fins avui escriure sobre una exposició produïda pel Museu de Badalona i que he de qualificar de nota. L’exposició és diu “Dring! Més d’un segle de vidre i cristall”, i s’emmarca dintre de la línia estratègica del Museu de Badalona de recuperar la història moderna i contemporània de la ciutat. En aquest cas es tracta de donar a conèixer la història del vidre a Badalona –un sector de llarga tradició i molt característic de la ciutat-, i l’evolució de dues empreses en concret que, amb el seu treball imaginatiu i tenaç, han aconseguit mantenir l’ofici fins als nostres dies: el Cristall de Badalona, SAL -la indústria de cristall més antiga de l’estat espanyol- i Cristalerías San Miguel, fundada al segle XIX a Barcelona i traslladada a Badalona just ha fet ara 50 anys.

Però aquestes consideracions, essent ja importants, segurament no farien l'exposició singular ni atractiva més enllà de les fronteres de la ciutat. El que la fa realment genuïna són les peces exposades, autèntiques meravelles generalment funcionals que, a més d'adequar-se a l’ús que han de tenir, ens sedueixen per la bellesa del seu disseny i per la perfecció amb què han estat executades.

Arribat aquí em falten paraules per descriure-les. Les fotos que acompanyen aquest text són dos clars exemples: una és un “guardabrisas” de Cristall Badalona, fanal típic dels passos de les processons de la Setmana Santa andalusa, realitzat amb vidre bufat decorat a l’àcid. L’altra és una de les dues licoreres que composen la “Col·lecció Gaudí” de Cristalerías San Miguel, un encàrrec fet per aquesta empresa al dissenyador japonès Hiroya Tanaka l’any 1980, en la que es percep clarament com l’estil de Gaudí és rellegit amb una mirada oriental.

Aquests només en són dos exemples. A l’exposició podem trobar des de la cristalleria d’Alfons XIII o la de l’actual Casa Reial, a la tradicional ampolla de l’Anís del Mono o la del Gran Duque de Alba, així com les peces per la balustrada del Palau de la Música, l’ampolla Jujol o la Cristalleria Victòria, dissenyada per Òscar Tusquets, i molt i molt més.

També vull destacar el catàleg de l’exposició, amb textos de Sílvia Rosés i fotografies d’Antonio Guillen, excel·lents ambdós.

Aquesta exposició tanca les seves portes el proper dia 29 d’abril. Tanmateix, hem de fer l’esforç per a què aquesta exposició singular i de referència ocupi un dia no molt llunyà un espai permanent dintre dels espais expositius del Museu de la nostra ciutat.