Lectures d'estiu: una tria.

Alguns amics em demanen recomanacions de lectures d’estiu. Els que em coneixen bé saben que jo no diferencio les lectures per les èpoques de l’any; tots els gèneres i totes les estacions són bones per a la lectura. Tanmateix, entenc que a l’estiu segurament hi ha més temps lliure per dedicar al plaer de llegir i per això he fet una tria molt personal dels llibres que darrerament he llegit i que jo recomanaria.

En narrativa:

“El amante extremadamente puntilloso”, d’Alberto Manguel (una història singular d’un personatge singular, molt a l’estil de les històries d’Enrique Vila-Matas)

“Interludio azul”, de Pere Gimferrer (l’expressió contundent de la bogeria de retrobar-se un antic amor, amb final obert que es tanca en “El amor en vilo”, en poesia)

“Demà, si fa no fum”, de Faïza Guène (la vida quotidina d’un banlieu parisenc, vista per una adolescent)

“Sueño profundo”, de Banana Yoshimoto (tres contes breus, però intensos i onírics)

"Acerca de Roderer", de Guillermo Martínez (novel·la inclassificable, que ens parla sobre la lluita i el dolor per la captura del coneixement)


En poesia:

“Tres deseos”, d’Amalia Bautista (l’agrupació de tota l’obra d’aquesta poetessa que, amb un llenguatge aparentment senzill, no deixa gens indiferent al lector, especialment amb els seus finals de poemes)

“Los hijos de los hijos de la ira”, de Ben Clark (XXI premi de poesía Hiperión, -ex aequo amb “Urbi et Orbi” de David Leo García-; representant de la nova poesia espanyola. Ens parla del desassossec de la generació dels fills del ’68).

“Pols de vidre”, de Jordi Carrió (poemari amb un alt contigut estètic i solidari, fet per un gran coneixedor de l'història de l’art).

I en pensament:

“La cultura en l’era de l’incertesa”, de Ferran Mascarell (recull d’articles, discursos i ponències de l’ex-regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i actual Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en el que es plantegen –des del pensament i de la gestió- els reptes i les oportunitats de l’acció cultural en una societat globalitzada i canviant com la nostra al segle XXI).

I per a mi m’he reservat “El metall impur” de Julià de Jódar (Premi Sant Jordi 2005), escriptor i amic recent, i uns dels exponents més clars de l'excel·lència de la cultura catalana


Bona lectura!