"Un dia, Mirall trencat, de Mercè Rodoreda", per Jaume Arquè

S’anuncia al Borrás un suposat text de la Rodoreda, escollit entre altres motius per commemorar el seu centenari i això em va moure la curiositat per assistir-hi donat el fet d’haver estat immers en la representació que l’octubre del 2000 es va fer de “UN DIA” al Zorrilla, a càrrec d’ actors i actrius dels elencs amateurs de Badalona, sota la direcció d’en Joan Antón Sánchez i perquè en la representació que es dona al teatre barceloní hi ha una capçalera de repartiment força important, sota la direcció d’en Ricard Salvat i amb col·laboracions com la de Marta Carrasco com a coreògrafa, hi la veritat es que vaig sortir molt decebut pel “pastiche” que vaig veure dalt l’escenari.

Per començar, el text que en Ricard Salvat i en Manuel Molins han fet servir, per ...homenatjar la gran autora...”, segons diu el programa de mà, no es ni el de “UN DIA”, ni el de “MIRALL TRENCAT”, i si han afegit escenes de collita pròpia, realment gratuïtes, la majoria d’elles amb un “despelote” fora de qualsevol lògica i carregant-se escenes de les més boniques, en el seu dia destacades per en Ricard Salvat com de les millors del teatre català contemporani, ho sigui que han fet un flac favor al text original de Mercè Rodoreda, text el de “UN DIA” que ha estat maleït sempre que ha anat a parar a mans comercials i la veritat, es una llàstima.

A la representació hi ha un fet important com es la col·laboració de la ballarina Marta Carrasco, lloada fins l’esgotament dels adjectius, per part de la premsa especialitzada i ella s’ha cuidat de tots el moviments dels actors, així com dels canvis que hi ha entre escena i escena, doncs bé no dubtem en cap moment de la seva qualitat com a ballarina, això si li demanem que no es dediqui més al teatre de text, no hi va haver gens de dinamisme en els canvis i això va allargar la representació innecessariament i va dissenyar una, adiem-ne coreografia, per l’escena del dinar de noces inventat pel “directors-autors”, realment deplorable.

Quan passem al tema de l’escenografia, hi ha escenes molt aconseguides, però hi ha una barreja de cortinatges i aplics corporis que crec que no lliguen, la veritat dona la sensació que algú tenia la mà foradada, sort que aquesta vegada l’empresa es privada.

En quan al tema interpretatiu crec que hi ha dos o tres intèrprets que van entrar al repartiment per recomanació, fet que contrasta amb la qualitat d’altres. Ens van agradar la Rosa Novell i l’Enric Majó; van demostrar la seva qualitat la Rosa Vila, la l’Anna Sahun, l’ Ivan Benet, l’ Araceli Bruch i els tres nens que els hi tocava actuar el divendres. Tots el altres, Ester Bové, Teresa Sánchez, Eugeni Roig, Alma Alonso, Miquel Agell, Manel Bartomeus, Joan Carles Suau, Babeth Ripoll, David Seguí i Carlos Aguilar, molt disciplinats i tots dins el seu personatge.

I com a resum per tancar aquesta crònica cal dir que moltes vegades no hem valorat prou les representacions a càrrec d’actors i actrius de caràcter amateur i crec que puc manifestar la superior qualitat del producte que es va donar al Zorrilla l’Octubre del 2000 al que s’ofereix avui al Borrás.