09 de setembre 2008

Els meus imprescindibles

Amb l’arribada de setembre, els teatres de Barcelona i el seu entorn aixequen el teló. La gran majoria d’ells ens fan propostes realment engrescadores, però ja se sap, l’agenda i la butxaca ens obliguen a fer una tria.











Aquí us parlaré dels que jo entenc com els meus imprescindibles o indispensables, és a dir, aquells que faré tots els possibles per no perdre’m. Òbviament, ja he dit, hi ha moltes més propostes interessants, només cal mirar la cartellera. En especial, vull destacar –i deixeu-me que escombri cap a casa- l’excel·lent programació del Teatre Zorrilla de Badalona, que amb el seu director, Joan Anton Sánchez al capdavant, compleix perfectament amb els objectius marcats de creixement de públic, d’atendre a la realitat metropolitana, sense deixar de banda la mirada local ni les diferents arts que s’engloben en el que anomenem arts escèniques, així com els espectacles d’un cert risc cultural. Només li retrec a en Joan Anton que hagi deixat la direcció escènica; ell és un bon director de teatre, amb ofici i intel·ligència, i sóc dels que creuen –i ell ho sap- que ni ell ni el públic ens podem permetre aquest luxe.

I bé, després d’aquests excurs, deixeu-me, ja sí, que us assenyali els espectacles per mi im-pres-cin-di-bles;






















“Café Müller”, de la Companyia Pina Bausch, al Gran Teatre del Liceu. Des que vaig veure les esquinçades imatges inicials d’aquesta coreografia al començament de la pel·lícula d’Almodóvar, “Hable con ella”, he intentat aconseguir un enregistrament de l’obra. M’ha estat impossible. Finalment hi ha la possibilitat de veure-ho, i en directe. Ah, i en aquest espectacle encara es pot veure ballar a Pina Bausch, amb música de Purcell, en un espectacle bell i colpidor alhora. Cal no perdre-s’ho!






“Coral romput”, amb direcció i dramatúrgia de Joan Ollé i música de Toti Soler, al Teatre Zorrilla, es tracta de la posada en escena del poema de Vicent Andrés Estellés, que ja es va poder veure la temporada passada al Teatre Lliure i de la que ja vaig parlar en aquest bloc. Cita obligada. (extracte de 4' d'un assaig a vilawebTV)

“La Casa de Bernarda Alba”, amb direcció de Lluís Pasqual i amb Núria Espert en el paper principal. Una visió arriscada del text de Lorca a la sala petita del TNC. Tot un repte!








Paso doble”, performance de Miquel Barceló i Josef Nadj, estrenada el juliol de 2006 a Avinyó i que arriba finalment a Barcelona, i del que ja vaig parlar també en aquest bloc. Excepcional!























I per últim, el darrer llibre de Daniel Pennac “Mal de escuela” i la conferència que farà el proper dia 22 de setembre, organitzada per la Fundació Jaume Bofill, a l’auditori del Macba.

És una tria, de mil possibles, però és la meva, la que respon a espectacles molt esperats.

Imatges:
1. Interior del Teatre Zorrilla de Badalona
2. Pina Bausch en un moment de "Café Müller"
3. Fotografia de "Coral romput", de Joan Ollé-Toti Soler
4. Barceló i Nadj en acció a "Paso doble".
5. Fotografia de Daniel Pennac.