pare de família, demòcrata, socialista i treballador.
La democràcia mai no és gratuïta. Els seus enemics sempre estan disposats a arrebassar-nos-la. I en un dia tan dolorós com avui, cal dir –en honor d’Isaías Carrasco i de tots els assassinats pel terrorisme- que estem disposats a deixar fins la darrera gota de la nostra sang per defensar la nostra llibertat, la dels nostres ciutadans i la dels nostres familiars i fills.
El feixisme, es disfressi del que es disfressi, no pot guanyar mai la LLIBERTAT. Davant del feixisme, DEMOCRÀCIA. Anem a votar diumenge; omplim les urnes de vots i silenciem les pistoles dels “valents gudaris” que disparen per l’esquena a persones honrades i indefenses. I, si us plau, que no diguin que lluiten per la llibertat del seu poble i de la classe treballadora. MATEN, MATEN I MATEN! MATEN AL SEU POBLE I MATEN ALS TREBALLADORS! La nàusea i el fàstic són els sentiments que em generen... i aquí aturo el adjectius que podeu tenir en ment. Això són, sí! No ho dubteu!
El meu afecte, el meu condol, el meu suport a la família directa del company Isaías, a la meva família socialista basca i a tots els ciutadans que senten en la seva pell la desgràcia de l’assassinat d’avui.
8 comentaris:
Duran,
Tenia pensat votar en blanc perquè considero que el partit al qual em sento més afí, PSC, no ho està fent gens bé.
Però la mort del company basc i, molt especialment, les declaracions que la seva filla ha fet de manera tan serena, m'han motivat a decidir una altra cosa: no vull que demà falti el vot d'Isaías a l'urna. Votaré per ell!
Gràcies per la teva sensibilitat!
Mai deixis de regalar-nos teves reflexions i "enamorant-nos de la vida" a pesar de moments difícils. I ara a votar!
Hola, fa unes hores he deixat a la plaça de la Vila de Badalona, a sobre de la placa en record de les victimes de l'11 M un ram de clavells que teníen preparats divendres per repartir al final de campanya i que per la mort del company no ho vem poder fer. Crec que en un día com avui és el seu millor lloc. Uns clavells socialistes per Isaías.
I a les 12 h, 5 minuts de silenci en la seva memòria i seu honor.
Ha mort un company. Però ha votat i ha votat més fort que mai. Salutacions.
I ara a governar bé i tenint en compte al més desaforits en primer lloc.
Dissortadament, la taca socialista i espanyola es va estenent, imparable.
No és una qüestió de sort o no. És una qüestió de vots i passa en sistema democràtics amb sufragi universal, entens?
Publica un comentari a l'entrada