El racó d'en Jaume Arqué: "Tres Dramolette"

CICLE: TEATRE
ESPECTACLE: "TRES DRAMOLETTE"
INTÈRPRETS: Rosa Mª Sardà, Pepa López i Mercè Pons.
DIRECCIÓ: Carme Cané.
PRODUCCIÓ: Centre d'Arts Escèniques Reus.

Com diu la directora de la producció, "Tres dramolette" és un text que en "....l'hora i escaig que ve a continuació està plena de Teatre", i aixó es el que ens van oferir la Rosa Mª Sardà, la Mercé Pons i la Pepa López amb una gran interpretació. Va ser una nit de veritable Teatre on unes grans actrius van transmetre un text elaborat per Thomas Bernhard, un autor alemany, que a la manera d'alguns autors catalans vuitcentistes que se n'enfotien del món que els envoltava, ell ho fa de tot el món que l'envolta,-llegim: representants, autors, directors, intèrprets, premsa, públic, etc.- i que de la mà de la traductora Anna Soler Horta i de l'adaptació -(per fer venir ganes de llegir-lo sencer) de Rosa Ma. Sardà i Carme Cané, té un fidel reflexe en l'actual món del teatre català, on potser caldria llegir el text i llegir-lo entre línees per treuren tot el suc que s'ha suposa des del pati de butaques.

En quant a la interpretació ja m'hi he manifestat des de l'inicï de l'escrit i potser més d'un espectador es va sorprendre de la Sardà que va veure al Zorrilla, però el que probablement molts no coneixien és la diversitat dels seus registres demostrats en moltes ocasions, per tant he de dir que la Sardà va oferir una de les seves grans actuacions. L'actriu que hem va sorprendre més va ser la Mercè Pons, doncs li recordo poques actuacions, i la veritat es que la que li vam veure al Zorrilla es digne d'una gran actriu, que per poc que li somrigui la sort pot arribar a ser una de les grans de l'escena catalana ja que em va agradar molt en els dos personatges que va interpretar. Per part de la Pepa López, de qui em manifesto "fan", va estar a un gran nivell, perfecte en tot moment i transmetent una seguretat formidable. Enhorabona per l'interpretació i gracies a totes tres.

Molt encertat el muntatge ideat per la Montse Amenós que dona una total agilitat a la representació amb una estructura aparentment simple.

I per acabar, constatar el que vaig escriure en la critica de "L'Edèn", aforament gairebé, a punt d'exhaurir-se les localitats. Hi actuaven actrius "mediàtiques", encara que a l'acabar i havia molts comentaris que no aprovaven l'espectacle.

Jaume Arqué