Aquesta nit, a les 0:00 h del dia 16 d’octubre, comença formalment la campanya electoral al Parlament de Catalunya. Malgrat un constipat que s’ha presentat a darrera hora, seré a la plaça de La Plana a Badalona amb el meu partit per col·locar el primer cartell. Per senzill que sigui aquest acte, sempre ha estat per a mi un bon moment per trobar-me amb companys i companyes, fer petar la xerrada i motivar-nos mútuament pels dies que vénen: de treball, cansament i esperança. Enguany, però, en el meu ànim pesaran fets que em preocupen molt pel que tenen d’enrariment de la vida política catalana i de possibles problemes de convivència i cohesió social.
En primer lloc, els fets esdevinguts a l’acte del PP a Martorell. No m’agrada que cap partit polític democràtic tingui problemes per poder expressar les seves idees, per equivocades o malintencionades que siguin; en això, segueixo a Montesquieu qui, de forma grandiloqüent però encertada, deia: “Aborrezco profundamente lo que dices pero defenderé hasta la muerte tu derecho a decirlo”. Dit això, m’agrada encara menys que polítics electes com el meu company al consistori de Badalona, Xavier García Albiol, es comporti com un “hooligan”, agredint a un manifestant. La violència no ha de ser mai justificada i menys per un representant dels ciutadans. En aquest sentit, la també badalonina Pilar Rahola va escriure un article a l'edició del diari El País d'ahir (dissabte 14) que, segons el meu judici, retrata molt bé la situació.
En primer lloc, els fets esdevinguts a l’acte del PP a Martorell. No m’agrada que cap partit polític democràtic tingui problemes per poder expressar les seves idees, per equivocades o malintencionades que siguin; en això, segueixo a Montesquieu qui, de forma grandiloqüent però encertada, deia: “Aborrezco profundamente lo que dices pero defenderé hasta la muerte tu derecho a decirlo”. Dit això, m’agrada encara menys que polítics electes com el meu company al consistori de Badalona, Xavier García Albiol, es comporti com un “hooligan”, agredint a un manifestant. La violència no ha de ser mai justificada i menys per un representant dels ciutadans. En aquest sentit, la també badalonina Pilar Rahola va escriure un article a l'edició del diari El País d'ahir (dissabte 14) que, segons el meu judici, retrata molt bé la situació.
El segon fet preocupant és el dvd “ConfidencialCat” que CiU ha encartat en el diaris de Catalunya d'avui diumenge. Confesso que encara no l’he vist. Tampoc m’interessaria gaire, si no fos perquè està produït per una força política que ha governat Catalunya durant 23 anys i que demostra que, allunyada del poder, no és aquell partit polític moderat que ens volen fer creure, sinó un partit que s’assembla més al PP del “tot s’hi val” amb l'únic objectiu de recuperar el poder: la mentida, les mitges veritats, la manipulació..., en definitiva, les pitjors pràctiques humanes que només fan que desacreditar al partit que el realitza –i espero que així ho vegi la ciutadania- i, per desgràcia i per generalització, a tots aquells que ens dediquem a la política.
Aquest és el clima en el qual comença la campanya electoral catalana i esperem que el “seny” s’imposi i no fem d’aquests propers 15 dies un espectacle vergonyós, que allunyi la ciutadania dels partits polítics i del que és veritablement important: la gestió dels assumptes públics que afecten la quotidianitat de les nostres vides. Per part del Partit dels Socialistes de Catalunya no quedarà, serem la força tranquil·la que hem estat sempre.
Aquest és el clima en el qual comença la campanya electoral catalana i esperem que el “seny” s’imposi i no fem d’aquests propers 15 dies un espectacle vergonyós, que allunyi la ciutadania dels partits polítics i del que és veritablement important: la gestió dels assumptes públics que afecten la quotidianitat de les nostres vides. Per part del Partit dels Socialistes de Catalunya no quedarà, serem la força tranquil·la que hem estat sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada