VOLO

Primer de setembre de 2005. Passeig pels Champs Elysées de París. Cau la tarda i comença a ser hora de sopar. Faig una escapada llampec a l’FNAC per tafanejar novetats musicals. La meva atenció en una primera ullada es posa en el disc «Mouss et Hakim ou le contraire» dels germans Amokrane (Mouss i Hakim), fundadors, entre d'altres persones, del grup «Zebda» («mantega» en àrab) i alma maters del moviment polític «motivé-e-s» que l’any 2001 va presentar candidatura a les eleccions municipals de Toulouse, aconseguint quatre regidors i un 12,38% dels vots. Fou la primera experiència d’agrupament polític dels joves francesos d’origen magrebí, el primer símptoma d’alarma –no escoltat per ningú- i que, d’haver continuat (desconec ara la situació dels motivé-e-s), segurament haguessin pogut evitar o apaivagar la revolta de les banlieus la tardor passada (per més informació sobre la quotidianitat de les banlieus en aquest moment, consulteu el Bondy Blog, -blog i associació format per una quinzena de joves de les banlieus, seleccionats per la revista suïssa "l’Hebdo").

Tornant al tema musical, encara no sé ben bé per què no vaig comprar el primer disc en solitari dels ex-Zebda i, en canvi, vaig anar a parar a un CD anomenat "Bien Zarbos" (expressió que encara no entenc) d’un grup que es diu VOLO. Crec recordar que a la caràtula de plàstic es feia alguna recomanació tipus "música i lletres esplèndides" o alguna cosa per l’estil. El fet és que sense saber qui eren els VOLO em vaig comprar el seu disc.

La intuïció no em va fallar. VOLO és l’apòcop de Volovitch, de dos germans anomenats Fréderic i Olivier –es veu que aquell vespre la cosa anava de germans-, que havien gravat el seu primer disc després de passar per l’experiència del grup "Wriggles", de cantar les seves cançons en un bar de Saint Etienne i de milers de descàrregues a Internet. Però jo no sabia encara tot això, només sabia que aquell era un gran disc: lletres que parlen de la quotidianitat, a vegades líriques i a vegades cíniques; amb acompanyament de cordes i del seu joc de guitarres, bevent tant del pop com del funky, el reggae, l’ska o el rap. En fi, un disc complet, complex i intel·ligent. Fantàstic!

Però concretem una mica. Trobem cançons tendres d’històries de cada dia com:

"Élisa", l’amor d’un repartidor de pizza per una companya de feina,

"Je suis
livreur de pizza
et c’est pas par envie
mais les yeux d’Elisa
ce sera pour toute ma vie"

"Tu m’fais marrer (bébé)" o la relació amb els nostres fills, que oscil·la entre el tornar-nos completament bojos i la tendresa més profunda, mentre la vida passa ràpidament,

"Tu me fais marrer bébé
comme tu me repousses des mains
comme tu me donnes des coups de pieds
quan je te fais un càlin
C’est maintenant
Et tout de suite
C’est pour l’instant
Que j’en profite
C’est pas le bone moment
Pour se dire que le temps
Passe vite"

"Bien zarbos" (si us plau, que algú em tradueixi aquesta expressió!) o l’història d’un trencament amorós,

"Je suis dans une situation
bien zarbos
J’ai plus qu’a attendre que ça passe
J’ai pas trop de solution
Tiens, j’ai fini mon coss’
J’ai plus attendre que ça casse"

O de crítica social amb un punt de mala llet i gran sentit de l’humor, com:

"Le Medef" o la crítica a la patronal francesa,

"Ils disent que le droit du travail
n’est pas favorable a l’emploi
(...)
Ils socialisent les coûts
Et privatisent les bénéfices"

"Histoire sympa" o l’embolic amb una revisora de tren ninfòmana i com acaba a l'aduana, detingut, fent l’amor "version ministeur de l’interieur".

"God Bless" o la crítica al pensament únic simbolitzat per els EUA-Babylone,

"On ne parle plus de Babylone
aujourd’hui on ne parle que de Washington
(...)
Je suis contre la politique de Jacques Chirac
Sans être anti-français
Je suis contre la politique de Tony Blair
Sans être anti-anglais
Je suis contre la politique de Berlusconi
Sans être anti-italien
Je suis contre la politique de Fidel Castro
Sans être anti-cubain
(...)
Je suis contre la politique d’Ariel Sharon
Sans être anti-sémite
Je suis contre la politique de George Bush junior
Sans être anti-americain"

"Les Infos" o del que parlen realment els informatius:

"Mais que seraient les infos
sans le football le pape et la météo
la Bourse et le tierce et les resultats du Loto"

"Anvers" sobre el racisme o "C’est plus fort que toi" sobre la guerra i la capacitat de l’home per autodestruïr-se ("Suicide / comme si l’insecte inventait l’insecticide").

Interessant, oi? Doncs fa pocs dies m’ha arribat de França el nou disc de VOLO. Es diu "Blancs Manteux" i és una grabació en directe, fet en un petit teatre del mateix nom al barri del Marais a París, els dies 1 i 2 de juny de 2005. Conté cançons del seu primer disc i noves cançons amb títols tan suggerents com "Bull Pit", "Le ciel et gris", "Je rêve que", "Succedané", "Les lapins" o "La mèmoire", entre altres.

Us deixo, vaig a escoltar als Volovitch. No us els perdeu... i benvinguts a la "nouvelle chanson française"!.

Links:

VOLO:
http://www.opera-music.fr/
http://fabienma.club.fr/annu-art/musique/volo.htm
http://www.zicline.com/an8/semaine13/volo.htm
http://monkey57.free.fr/Volo.htm
http://fr.wikipedia.org/wiki/Volo

ZEBDA:
http://fr.wikipedia.org/wiki/Zebda

MOTIVÉ-E-S:

http://fr.wikipedia.org/wiki/Motivé-e-s

http://www.motive-e-s.org/le_site/accueil.php3