No he parlat fins ara en aquest blog de la meva feina com a Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Badalona. No ha estat necessari i aquest espai no està pensat per retre comptes de la meva gestió. Tanmateix, avui sí que crec necessari parlar-ne. Vull clarificar la meva posició davant l’anomenat “cas Rubianes”, és a dir, la no representació de “Lorca eran todos” al Teatro Español de Madrid.
El Teatre Zorrilla de Badalona havia programat per al mes de setembre l’espectacle “Rubianes solamente”, dirigit i interpretat per Pepe Rubianes i al mateix temps i, dintre dels actes “La memòria compartida” en commemoració del 75è aniversari de la Segona República, l’obra “Lorca eran todos” amb guió i direcció de Pepe Rubianes i interpretat per la seva companyia. Aquesta obra s’havia estrenat al Teatre Capitol de Barcelona el passat 19 de gener amb molt bones crítiques i entrava de ple en el que desitjàvem per tal d’arrodonir el programa de “La Memòria Compartida”: una obra teatral que parlés de Lorca, el gran artista afusellat durant la Guerra Civil. Ja havíem programat una xerrada sobre el teatre a la II República, en la que òbviament havia sortit Margarida Xirgu i Lorca i la Barraca. El 18 d’agost, dia en què es celebrava el 70 aniversari del seu assassinat jo escrivia en aquest blog una entrada anomenada “A Federico García Lorca, con unas violetas” (parafrasejant el poema de Cernuda “A Larra, con unas violetas”). Com veieu, era i és una programació molt pensada.
A començament de setembre el director del Teatre Zorrilla va comprovar que les localitats de “Rubianes solamente” ja estaven exhaurides i que encara hi havia molta demanda. Es decidí, amb molt bon criteri, contractar una segona funció, que també s’omplí ràpidament. Aquesta decisió fou prèvia als esdeveniments del Teatro Español de Madrid.
El dimecres 6 de setembre esclatà l’escàndol a Madrid. En un principi, per les paraules de l’alcalde Gallardón semblà que havia estat l’Ajuntament qui no contractava a Pepe Rubianes. Més tard, es va saber que havia estat el propi Rubianes qui, davant del clima d’amenaces i crispació per a ell, la seva companyia i en Mario Gas, director del Teatro Español, havia decidit retirar l’obra. En tot cas, quedava clar que “Lorca eran todos” no es representava a Madrid per les pressions i la por que un grup de gent havia acabant imposant.
Davant d’aquest fet vaig veure clarament que calia fer quelcom. No pot ser que en un Estat democràtic i de dret succeeixi un fet com aquest. A més, es tractava d’una obra sobre Lorca. Vaig pensar que la llavor de l’odi d’aquells que havien assassinat vilment a Lorca, havia crescut per silenciar-lo de nou en els nostres dies. D’altra banda, en aquelles dates, a Catalunya aquest espectacle només havia estat contractat per l’Ajuntament de Badalona. Decidim programar un dia més l’obra, com un gest per demostrar que hi havia un escenari on “Lorca eran todos” era ben rebuda, a més d’oferir als ciutadans de Badalona i de la resta de Catalunya la possibilitat de gaudir de l’obra. Sí, era una decisió política.
Als que diuen que emparem a Rubianes per les seves declaracions al programa “El Club” que dirigeix Albert Om a TV3, els he de dir que no em van agradar aquelles paraules (ni a Rubianes tampoc, ell mateix les va aclarir, va demanar disculpes, a l’igual que TV3 i rectificades pel Consell Àudiovisual de Catalunya). Però no estem parlant d’això. Cal recordar que estem en un Estat de dret i que qualsevol persona que pensi que s’ha comès un delicte pot recórrer als tribunals per defensar-se (de fet, crec que hi ha una querella interposada contra Rubianes i Om) i que mentre no hi hagi cap resolució judicial, tota persona no només és innocent, sinó que té tots els seus drets polítics i civils intactes. Però, repeteixo, no parlem d’això; estem parlant d’una excusa per tal que uns quants imposin la seva llei: que només es digui o es pensi els que ells creuen adequat o decent o... vés a saber! D’això ja en vam tenir durant 40 anys! Els mateixos que no han deixat estrenar “Lorca eran todos” al Teatro Español són els que van matar Lorca al 1936!
Malgrat això, no se sortiran amb la seva. L’obra serà representada a l’escenari de Badalona, de la resta de Catalunya i d’Espanya (Granada, Galícia, ...). També es podrà veure e Sudamèrica i... a Madrid, ara a l’auditori de CC.OO. I després a l’Español, n’estic segur. La democràcia cal enfortir-la amb aquests posicionaments i dia rere dia. Lorca, Rubianes, somos todos!
El Teatre Zorrilla de Badalona havia programat per al mes de setembre l’espectacle “Rubianes solamente”, dirigit i interpretat per Pepe Rubianes i al mateix temps i, dintre dels actes “La memòria compartida” en commemoració del 75è aniversari de la Segona República, l’obra “Lorca eran todos” amb guió i direcció de Pepe Rubianes i interpretat per la seva companyia. Aquesta obra s’havia estrenat al Teatre Capitol de Barcelona el passat 19 de gener amb molt bones crítiques i entrava de ple en el que desitjàvem per tal d’arrodonir el programa de “La Memòria Compartida”: una obra teatral que parlés de Lorca, el gran artista afusellat durant la Guerra Civil. Ja havíem programat una xerrada sobre el teatre a la II República, en la que òbviament havia sortit Margarida Xirgu i Lorca i la Barraca. El 18 d’agost, dia en què es celebrava el 70 aniversari del seu assassinat jo escrivia en aquest blog una entrada anomenada “A Federico García Lorca, con unas violetas” (parafrasejant el poema de Cernuda “A Larra, con unas violetas”). Com veieu, era i és una programació molt pensada.
A començament de setembre el director del Teatre Zorrilla va comprovar que les localitats de “Rubianes solamente” ja estaven exhaurides i que encara hi havia molta demanda. Es decidí, amb molt bon criteri, contractar una segona funció, que també s’omplí ràpidament. Aquesta decisió fou prèvia als esdeveniments del Teatro Español de Madrid.
El dimecres 6 de setembre esclatà l’escàndol a Madrid. En un principi, per les paraules de l’alcalde Gallardón semblà que havia estat l’Ajuntament qui no contractava a Pepe Rubianes. Més tard, es va saber que havia estat el propi Rubianes qui, davant del clima d’amenaces i crispació per a ell, la seva companyia i en Mario Gas, director del Teatro Español, havia decidit retirar l’obra. En tot cas, quedava clar que “Lorca eran todos” no es representava a Madrid per les pressions i la por que un grup de gent havia acabant imposant.
Davant d’aquest fet vaig veure clarament que calia fer quelcom. No pot ser que en un Estat democràtic i de dret succeeixi un fet com aquest. A més, es tractava d’una obra sobre Lorca. Vaig pensar que la llavor de l’odi d’aquells que havien assassinat vilment a Lorca, havia crescut per silenciar-lo de nou en els nostres dies. D’altra banda, en aquelles dates, a Catalunya aquest espectacle només havia estat contractat per l’Ajuntament de Badalona. Decidim programar un dia més l’obra, com un gest per demostrar que hi havia un escenari on “Lorca eran todos” era ben rebuda, a més d’oferir als ciutadans de Badalona i de la resta de Catalunya la possibilitat de gaudir de l’obra. Sí, era una decisió política.
Als que diuen que emparem a Rubianes per les seves declaracions al programa “El Club” que dirigeix Albert Om a TV3, els he de dir que no em van agradar aquelles paraules (ni a Rubianes tampoc, ell mateix les va aclarir, va demanar disculpes, a l’igual que TV3 i rectificades pel Consell Àudiovisual de Catalunya). Però no estem parlant d’això. Cal recordar que estem en un Estat de dret i que qualsevol persona que pensi que s’ha comès un delicte pot recórrer als tribunals per defensar-se (de fet, crec que hi ha una querella interposada contra Rubianes i Om) i que mentre no hi hagi cap resolució judicial, tota persona no només és innocent, sinó que té tots els seus drets polítics i civils intactes. Però, repeteixo, no parlem d’això; estem parlant d’una excusa per tal que uns quants imposin la seva llei: que només es digui o es pensi els que ells creuen adequat o decent o... vés a saber! D’això ja en vam tenir durant 40 anys! Els mateixos que no han deixat estrenar “Lorca eran todos” al Teatro Español són els que van matar Lorca al 1936!
Malgrat això, no se sortiran amb la seva. L’obra serà representada a l’escenari de Badalona, de la resta de Catalunya i d’Espanya (Granada, Galícia, ...). També es podrà veure e Sudamèrica i... a Madrid, ara a l’auditori de CC.OO. I després a l’Español, n’estic segur. La democràcia cal enfortir-la amb aquests posicionaments i dia rere dia. Lorca, Rubianes, somos todos!
Adjunto la nota de premsa de l’Ajuntament de Badalona de divendres 8 de setembre d’enguany (*) i recomano l’atenta lectura tant de l'article de Pilar Rahola el 9 de setembre com de l’entrevista a Mario Gas de divendres 15 de setembre, ambdòs a El País.
(*) L’AJUNTAMENT DE BADALONA CONTRACTA UNA FUNCIÓ MÉS DE “LORCA ERAN TODOS” DE PEPE RUBIANES.
La Regidoria de Cutlura de l’Ajuntament davant dels fets que han provocat la suspensió de la representació de l’espectacle “Lorca eran todos” al Teatre Español de Madrid, i en solidaritat amb Pepe Rubianes i la seva companyia, així com em desgreuge a la memòria de Federico Garcia Lorca, en el 70è aniversari del seu assassinat, ha decidit oferir a la ciutadania una funció més de l’espectacle “Lorca eran todos”, que ja tenia programat pel dia 23 de setembre d’enguany dintre dels actes que amb el nom “La memòria compartida” homenatgen a la Segona República. D’aquesta forma esperem que molt més ciutadans puguin gaudir de l’espectacle que els ciutadans de Madrid no podran veure per circumstancies que tenen molt poc a veure amb el fet teatral i molt amb la forma d’entendre la democràcia i la llibertat d’expressió.
La Regidoria de Cutlura de l’Ajuntament davant dels fets que han provocat la suspensió de la representació de l’espectacle “Lorca eran todos” al Teatre Español de Madrid, i en solidaritat amb Pepe Rubianes i la seva companyia, així com em desgreuge a la memòria de Federico Garcia Lorca, en el 70è aniversari del seu assassinat, ha decidit oferir a la ciutadania una funció més de l’espectacle “Lorca eran todos”, que ja tenia programat pel dia 23 de setembre d’enguany dintre dels actes que amb el nom “La memòria compartida” homenatgen a la Segona República. D’aquesta forma esperem que molt més ciutadans puguin gaudir de l’espectacle que els ciutadans de Madrid no podran veure per circumstancies que tenen molt poc a veure amb el fet teatral i molt amb la forma d’entendre la democràcia i la llibertat d’expressió.
1 comentari:
Tot i que no he vist aquesta obra de teatre ni sé com és, estic d'acord amb tu i trobo molt bé que a badalona s'hagi decidit deixar un espai per tal que qui vulgui pugui veure aquesta representació. Crec que és una vergonya que avui en dia es faci això amb una obra de teatre, que no es pugui dir el que un pensa, sense faltar a ningú és clar. Això que per una colla de gent que són tancats de mentalitat no es pugui parlar de personatges de la nostra història no hauria de ser. És com si haguessim tornat enrera.
Publica un comentari a l'entrada