02 d’abril 2009

D'un temps, d'un país














Hi havia una vegada un país que estava preocupat pels resultats acadèmics dels seus alumnes: un 25% dels estudiants no acabaven l’educació secundària i aquesta xifra es doblava quan es tractava de segments de població desfavorida. L’informe PISA situava aquests alumnes 12 punts per sota de la mitjana dels països participants.

El President del país va proclamar:

El relatiu declivi de l’educació és insostenible per a la nostra economia, per a la nostra democràcia i inacceptable per als nostres nens. No podem deixar que segueixi com està.”

I el govern va presentar la seva reforma educativa. Els diaris van dir que seria una reforma polèmica i que l’enfrontaria de ben segur amb els poderosos sindicats de professors.

El president seguia dient:

“ Als bons professors se’ls recompensarà amb més diners per millorar els resultats dels estudiants i se’ls hi demanarà que assumeixin majors responsabilitats per millorar les seves escoles”.


I va dir directament als professors:


"No demaneu més diners, grups d'alumnes més petits, sense estar disposats a considerar una nova forma d'avaluar millor el sistema".


La reforma preveia oferir més fons a les escoles públiques, concedir més finançament a les institucions ja existents i una racionalització de la jornada laboral.















Us sona la història? Podríeu dir a quin país transcorre? Penseu en Catalunya? Doncs esteu equivocats! És als EUA i les frases i la reforma educativa és la del President Obama. Les semblances amb la situació a Catalunya i al Projecte de Llei d’Educació són evidents, oi? Quelcom fem bé en aquest país nostre! Els problemes cal abordar-los i prendre les mesures adients, encara que costin, perquè el país i els seus ciutadans tinguin un futur per endavant!








Frases extretes de:


"La escuela que quiere Obama", de David Alandete, El País, 30 de març de 2009.