Reprenc l’escriptura d’aquest bloc després de massa dies de feina i d’idees que difícilment han sortit del meu cap. Així que faré una mena de miscel·lània que espero que no us cansi.
La setmana passada l’ex-alcalde de Medellín, Sergio Fajardo, va recollir el premi “City to City Barcelona FAD Award” al programa “Medellín, la más educada”. La peça central d’aquest model són els anomenats “parcs biblioteques”: àgores, llocs de trobada, salons de barri. Consten d’un auditori, una sala d’internet, llibres, un espai per a nens, un espai per a la generació d’activitats productives que gestionen crèdits i un altre per a la tercera edat. En paraules de Fajardo, que subscric:
“Lo más bello, para los más humildes, de modo que lo público sea lo mejor de esos lugares.”
“Donde estaba la destrucción está ahora lo bello, así mandamos un mensaje político que tiene que ver con la dignidad del espacio, porque supone un reconocimiento, reafirma la autoestima y crea un sentido de pertenencia.”
Sens dubte, reflexions i bones pràctiques necessàries!
Benedetta Tagliabue realitza l’escenografia per l’espectacle de Merce Cunningham en el seu 90è aniversari. El muntatge s’estrenarà el proper dia 16 d’abril –dia de l’aniversari de Cunningham- a la Brooklyn Academy de Nova York i el 30 d’abril es veurà al festival de Madrid en Dansa. Al novembre el tindrem a Barcelona, però amb una altra peça breu (Grrrrr!!). Tagliabue ha afirmat:
“Esta es la gran roca que regalaremos a Cunningham en su 90º cumpleaños”.
En principi no s’entén res, perquè només es veu una gran i intricada estructura d’acer a base de peces tubulars, amb diverses plataformes a diverses alçades, lligades per escales en ziga-zaga. L’arquitecta diu que es va inspirar en un cristall de roca per a dissenyar l’estructura i si s’observa bé, les seves formes geomètriques recorden a les roques de quars. Tot i així encara falta el recobriment d’algunes cares amb material de plàstic sobre el que el vídeo-artista Frank Aleu projectarà diverses gravacions d’efectes de refracció de llum.
Felicitats, doncs, Merce Cunningham, pare de la dansa contemporània!
Es posa en marxa l’Arts Santa Mònica de Vicenç Altaió, alhora que el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació afirma que aviat veurem el nou centre d’art emergent de Barcelona al Canòdrom. De fet, l’Ajuntament ja ha destinat recursos provinents del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) per adequar-lo.
Seguirem atents l’evolució de tot plegat!!
La setmana passada l’ex-alcalde de Medellín, Sergio Fajardo, va recollir el premi “City to City Barcelona FAD Award” al programa “Medellín, la más educada”. La peça central d’aquest model són els anomenats “parcs biblioteques”: àgores, llocs de trobada, salons de barri. Consten d’un auditori, una sala d’internet, llibres, un espai per a nens, un espai per a la generació d’activitats productives que gestionen crèdits i un altre per a la tercera edat. En paraules de Fajardo, que subscric:“Lo más bello, para los más humildes, de modo que lo público sea lo mejor de esos lugares.”
“Donde estaba la destrucción está ahora lo bello, así mandamos un mensaje político que tiene que ver con la dignidad del espacio, porque supone un reconocimiento, reafirma la autoestima y crea un sentido de pertenencia.”
Sens dubte, reflexions i bones pràctiques necessàries!
Benedetta Tagliabue realitza l’escenografia per l’espectacle de Merce Cunningham en el seu 90è aniversari. El muntatge s’estrenarà el proper dia 16 d’abril –dia de l’aniversari de Cunningham- a la Brooklyn Academy de Nova York i el 30 d’abril es veurà al festival de Madrid en Dansa. Al novembre el tindrem a Barcelona, però amb una altra peça breu (Grrrrr!!). Tagliabue ha afirmat:
“Esta es la gran roca que regalaremos a Cunningham en su 90º cumpleaños”.
En principi no s’entén res, perquè només es veu una gran i intricada estructura d’acer a base de peces tubulars, amb diverses plataformes a diverses alçades, lligades per escales en ziga-zaga. L’arquitecta diu que es va inspirar en un cristall de roca per a dissenyar l’estructura i si s’observa bé, les seves formes geomètriques recorden a les roques de quars. Tot i així encara falta el recobriment d’algunes cares amb material de plàstic sobre el que el vídeo-artista Frank Aleu projectarà diverses gravacions d’efectes de refracció de llum.
Felicitats, doncs, Merce Cunningham, pare de la dansa contemporània!
Es posa en marxa l’Arts Santa Mònica de Vicenç Altaió, alhora que el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació afirma que aviat veurem el nou centre d’art emergent de Barcelona al Canòdrom. De fet, l’Ajuntament ja ha destinat recursos provinents del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) per adequar-lo.Seguirem atents l’evolució de tot plegat!!
Per últim i més entranyable per mi, l’artista Gerard Sala exposa “L’esperit intangible, llum aigua aire” a l'Espai Betúlia de Badalona. Una aproximació plàstica a la poesia o una aproximació poètica a l’art. En tot cas, la subtilesa, la intel·ligència, el plaer dels sentits, els trobarem en aquesta exquisida exposició (oberta fins al 30 d’abril):
“...I un altre cop
Dir els noms secrets
Per reconèixer-se en els mots.
I les paraules seran més que paraules
Perquè tindran claror
I, a voltes, ànima.”
(Gerard Sala)
“...I un altre cop
Dir els noms secrets
Per reconèixer-se en els mots.
I les paraules seran més que paraules
Perquè tindran claror
I, a voltes, ànima.”
(Gerard Sala)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada