En primer lloc, haig de manifestar-me com a “fan” d’en Xavier Albertí, després dels últims espectacles que porten la seva signatura, doncs em fa gaudir del teatre com espectador i estic convençut que si uns quants homes de teatre com ell revisessin tot el llegat musical, tant espanyol com català, que els nostres avis i pares ens van deixar, d’una altra forma aniria la nostra música.
Aquest any la meva opinió sobre el Grec-08 és molt minsa, doncs només he vist aquest muntatge d’en Xavier Albertí i el vaig endevinar, ja que “Pinsans i Caderneres” és un espectacle arrodonit. El centenari d’una societat coral fa que la seva directiva organitzi un acte en commemoració del fet, invitant a un famós escriptor per obrir l’acte amb un discurs on glossa la història de la cançó catalana “...des de Clavé a Monsalvatge”, fent una àmplia referència al fet wagnerià de Barcelona.
Aquesta és la breu síntesi de l’espectacle creat per Albertí amb un text de Narcís Comadira, que té com a subtítol “Voler volar”, on en la ficció l’escriptor invitat per la directiva de la “Coral Pinsans i Caderneres de Riudejoncs de les Arenes” és en “Narcís Cordelira” personatge interpretat pel badaloní Oriol Genís, que en fa una creació, pel meu gust, impressionant.
Mentrestant l’escriptor està fent la conferència i fa menció d’alguna cançó coneguda, els membres de la “Coral”, presents entre el públic, i que són realment els integrants del Cor del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona, la interpreten. Una vegada que “Narcís Cordelira” acaba l’extenuant conferència, convida a la “presidenta de la Coral”, “Donya Eulàlia Canonada” a interpretar una cançó i aleshores comença un veritable “popurri” de cançons catalanes a càrrec dels altres “directius”, la majoria de les quals han estat gairebé oblidades i que són d’una gran qualitat, fins arribar a l’actual desgavell de la música catalana. Així doncs...“Pinsans i Caderneres” és un viatge per la fascinant, complexa i a vegades contradictòria peripècia cultural catalana que abraça els segles XIX i XX”.
Tant l’espai escènic creat per en Lluc Castells, així com la interpretació a càrrec del mateix Xavier Albertí, Oriol Genís, Miquel Cobos, Titon Frauca, Efrem Garcia, Maria Hinojosa, Enric Martinez-Castignani, Marisa Martínez i Xavier Pujolràs, els podem catalogar de formidables i de gran nivell.
Molt probablement molt amants del teatre no hagin fet gaire cas de “Pinsans i caderneres”, però si la veieu anunciada altra vegada o bé torna als escenaris barcelonins no us la perdeu, doncs creiem que està en la línia de l'èxit obtingut pels muntatges musicals que últimament ens ha ofert Xavier Albertí; pensem en “De Manolo a Escobar”, “Boris Vian, constructor d’Imperis”, “Tot assajant Pitarra”, “El dúo de la Africana” i “Crónica sentimental de España”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada