Barcelona, Teatre Grec, 7 de juliol de 2007.
Any rera any els que volem veure novetats teatrals o muntatges fora de lo normal esperem el “Grec” amb ànsia. Recordo nits memorables a Montjuïc que no és ara el moment de fer-ne esment i amb aquest ànim ens vam disposar a assistir el passat 7 de juliol a veure el muntatge dirigit per Ferran Madico, de “Conte d’hivern”, una de les obres menys conegudes de William Shakespeare i la veritat és que des de el moment que vam entrar als jardins del “Grec” ja ens va envair un “tuf” una mica estrany, doncs el que abans era la magnifica rosaleda d’aquells jardins, estava convertida en un jardí que tenia set, li faltava molta frescor, potser era degut a l’estalvi d’aigua per part de parcs i jardins de la ciutat comtal.
En quant a l’espectacle, no entenc com el Sr. Madico -diuen que triomfador en l’adaptació d’ altres versions de textos shakesperians, que jo no he vist- va escollir per presentar-se novament al “Grec” el conte que l’eximí escriptor inglés va escriure a les seves acaballes, amb un muntatge molt propi per un escenari tancat i, si bé, la primera part era bastant passable, amb escenes molt mal resoltes; a la segona n’hi havia per apretar a córrer. Jo normalment entenc i admeto la majoria de posades en escena de textos clàssics, amb canvis de vestuari, sense cap element decoratiu, alguns trasllats a l’època actual, en fi de moltes maneres, però la “samfaina” amb que Madico va convertir la segona part de l’espectacle, dona la sensació que aquest senyor va perdre l’oremus alhora de plantejar-se el seu desenvolupament.
La veritat és que va tenir sort d’un excel·lent repartiment on la majoria dels que hi participaven van ratllar a un gran nivell, si no, el formidable i desconegut text d’en Shakespeare, hagués provocat més d’un son.
Per acabar un advertiment per si algun director d’aquests que tenen l’oportunitat de dirigir un espectacle per representar a l’hemicicle de Montjuïc llegís aquestes ratlles, aquest escenari es molt traïdor, la seva grandiositat ha fet trontollar molts espectacles. No tot hi val al “Grec”.
Jaume Arqué i Ferrer
2 comentaris:
Voldria donar les gràcies a l'Alfred Calvet i a en Jaume Arqué per haver volgut compartir les seves impressions de l'espectacle de dansa "Sacred Monsters" i de l'obra teatral "Conte d'Hivern" respectivament, presentats dins del Festival Grec d'enguany.
Sens dubte, Duran, crec que haver obert el teu blog a una iniciativa com aquesta és un gran encert i animo a tots els qui et llegim a atrevir-nos a seguir el teu oferiment.
Malauradament, a Badalona no tenim cap plataforma on compartir públicament els nostres sentiments, sensacions, valoracions, percepcions... d'aquells espectacles (siguin musicals, teatrals o de dansa) que de tant en tant anem a veure.
Per aquest motiu, Duran, et suggereixo que l'oferta que has fet a tots els teus lectors l'obris més enllà del Grec i que ens permetis, principalment, penjar-hi comentaris sobre els espectacles que anem a veure al Teatre Zorrilla de Badalona, ara que el diari El Punt ja no se'n fa ressò.
Moltes mercès.
Gràcies pel teu comentari de suport tant a l'Afred com al Jaume que m'han seguit en aquesta petita aventura de comentar el Grec (del que, per cert, s'ha presentat ja públicament el balanç sense que s'hagi acabat, encara queda "Fedra",de José Carlos Plaza. Respecte al fet de deixar obert el bloc a qui vulgui comentar, fer crítiques, recomanar espectacles o esdeveniments diversos (llibres, exposicions, etc...), per mi cap problema, només cal que m'enviin els comentaris al meu correu particular (pergolesi2000@yahoo.es) i jo els aniré penjant.
Tanmateix, deixeu-me dir que el Pla Estratègic de Cultura de Badalona preveu com a proposta un PORTAL WEB DE CULTURA en el que, a més de la programació cultural de la ciutat i rodalies, es puguin penjar comentaris, recomanancions i crítiques culturals. La petició a informàtica de l'Ajuntament de Badalona la vaig deixar tramitada abans de cedir la regidoria a en Jaume Vives.
Per tant, compteu amb el meu bloc però penseu en el portal web cultural, val?
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada