19 de juny 2007

Comiat. Punt i seguit!

Com és ben sabut, dissabte es van constituir els nous ajuntaments d’arreu de l’Estat i a Badalona es va conformar una majoria formada pel PSC, CiU i ERC, segons l'anomenat “Pacte de progrés i catalanista”. Maite Arqué ha estat escollida alcaldessa per majoria absoluta dels regidors i regidores del Ple de la Corporació i, en el meu cas, aquest nou pacte implica que deixaré d’estar al front de la Regidoria de Cultura i del Districte 1er, responsabilitats que correspondran a ERC i a CiU, respectivament.

Us enganyaria si no digués que em vaig sorprendre quan em van informar que Cultura i Dalt la Vila passarien a un altre partit diferent del PSC, i us tornaria a enganyar si no confessés que no em fa feliç haver d'abandonar aquestes responsabilitats. Quatre anys són pocs per desenvolupar qualsevol projecte i en el cas de Cultura o Dalt la Vila –temes que m’apassionen!-, tan sols hem pogut posar les bases –molts sòlides, però bases al cap i a la fi- dels objectius a mig termini que ens havíem marcat. Tanmateix, que ningú no ho dubti, no em sap greu que ERC tiri endavant aquestes responsabilitats. Han estat i seran uns socis lleials, treballadors i dialogants i crec que han demostrat que aquests valors són suficients per tal que els socialistes haguem fet els sacrificis necessaris amb la finalitat que ERC se sumés al Govern.

Per a mi aquests quatre anys han estat apassionants i engrescadors, plens de reptes i sovint de recursos escassos, però crec modestament que ens n'hem sortit. I parlo en plural, perquè res és possible en solitari: primer, comptes amb el teu equip i, després, amb un munt de gent que t’aconsellen, et donen la seva opinió i, fins i tot, s’oposen a la teva visió, però ajuden a que valoris en la seva justa mesura el que tens entre mans.

Per tant, vull fer un llistat d’agraïments, una mica com les endreces dels llibres de poemes o els títols de crèdits del final d’una bona pel·lícula, i demano disculpes si la meva memòria –que és més tova que els rellotges de Dalí- fa que algun nom es quedi en el tinter (aquest és un risc que he de córrer). També aviso que els noms, la majoria dels casos, no responen a un ordre de preferència, sinó que han anat sortint tal com ragen.

Vull agrair a en Joan Carles Lacruz la seva constant, lleial, eficaç i excel·lent feina al Districte 1er (no ho teníem fàcil en agafar un districte fins aleshores sempre en mans de CiU); a la Rosa Sadurní, per jugar-se-la professionalment en apostar per la Gerència de Dalt la Vila i per la molt bona feina realitzada, així com a en Josep Moure, un “malalt” per Dalt la Vila; a la Judith Barroso, per agafar una temàtica nova i administrar-la tan eficaçment com tot el que fa, amb adversitats administratives incloses; a tot el personal de la Regidoria de Cultura que han patit les meves dèries i obsessions: a en Josep Pascasi “Patxi”, l'Ariadna Amat i la Maribel Picapiedra (les seves contribucions han estat fonamentals en els canvis que hem proposat a les Festes de Maig); a la Dolors Zamora, la Isabel Graña i al personal de Biblioteques (per intentar que, amb les obres, els usuaris notessin les molèsties al mínim); a en Martí Moliner, en Lluís García, en Matías de la Fuente i els directors de Centres Cívics (per tenir "más moral que el alcoiano" i aguantar amb els centres oberts en horaris molt allunyats de l’estandar de l’Ajuntament); a en Luis Blanco i la Tere Baches (per fer possible el que és impossible: garantir infrastructures per a totes les festes que es fan a Badalona, sense tenir-les).
A la Rosa Serón, la meva secre, (per estar sempre al peu del canó, fent les feines que fossin); a en Miguel Terrino, (per introduir-me en un món per a mi aliè però enriquidor, com són les diverses cultures regionals i, en especial, l’andalusa); i a l’Eduardo Martínez, (el somniador que m’ha fet volar més d’una vegada).
Per últim, però no menys importants, també vull donar les gràcies a en Joan Mayné i al personal del Museu. El seu esforç ha fet que aquest equipament tingui el llistó tant alt com està. A en Jordi Llorens i a tots els que formen el Patronat de la Música, amb qui la qualitat i l’excel·lència estan garantides. A en Joan Anton Sánchez i al personal del Teatre Zorrilla, que han elaborat unes programacions dignes del que aquest teatre ha de ser.

Als meus “àngels de la guarda”, que alguns anomenen despectivament “Guàrdia de Corps”: Lluís, Joan Carles, Javi, Josep X., Miguel, Manolillo, Eduardo, Rosa, Juanjo, Matias, Jana i Laura.

També vull citar moltes persones de fora de l’Ajuntament, totes elles vinculades al món de la cultura i amb ganes de col·laborar desinteressadament en benefici de la ciutat. Gràcies per haver-me enriquit amb les vostres aportacions, suggeriments i discussions: Josep Uclés, Gerard Sala, Camí, Joan Argenté, Gustavo Sunyer i Cinto Santamera, Miquel Angel Para i Benito Marcos, Anna Molina i Efrem Sebastià, Isidre i Gemma Sala, Montserrat Cortés; Gerard Remendo i Sílvia, Sebas Nolasco i la seva/meva família, Paco Vázquez, Sra. Núria de Canyet, Oriol Genís, Emili Ferrando, Pilar Rahola, Enric Magoo, Pep Mita, Montse Gibert, Neus Ronda i la Festa Nacional dels Països Catalans, Juan Prieto i el Centre Gallec “Agarimos”; Cristóbal Ruberté i el Centre Aragonés; Anna Pruneda i el Círcol Catòlic; Jaume Morral i l’Orfeó Badaloní; Bartomeu Duran i Badalona Sardanista; David Estanyol i Cobla Marinada; Manel Gasulla i el Cor de Marina; Encarna i Ruperto i la Festa de las Migas; Josep Rodríguez i la Secció de Belles Arts del Museu; Toni Vilà i l’Escola Superior d’Art i Disseny Pau Gargallo; Joan Escalada i Voluntaris de Badalona; José Mayo i la Tertúlia Falmenca; els successius presidents de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana (Ricard Molina, Àngels Domingo, Neus Pascual i Meritxell Ortiz); Jordi Tena, l'Anastais i la Maria i la colla de Geganters de Badalona; Carme Llobet i els Amics de la Música de Badalona; Jaume Arqué i els Amics del Zorrilla; Agustí Subirats del Patronat de la Processó del Dijous Sant; Josep Ma. Rojo i la Confraria de Sant Anastasi; el Baró de Maldà i les seves corrandes; Castellers de Badalona (fareu història!); Pere Salvador, Fumera de Pavillard, Baldufa, Dragolins i Badalona Bèsties de Foc; Diables de Badalona i els seus versots; Toni Alonso i la resta de gent de Projecte-9; Salvador Paulí i el Cos de Portants del Sant Crist de Badalona; Manuel Martínez i la Hermandad del Santísimo Cristo Redentor; Josep Ledo i els Miquelets de Badalona; Caterina Castellà i l’Associació de Puntaires Montserrat Niubó; Miguel Peiró i Yussef Saidri d’Unitat per Badalona; Joan Oliveras i La Xarxa; Salvador Torras i Patrícia Linares de Sonarcam; Lluís Muñoz i els Amics del Pessebre de Badalona; en Fluvià i en Genové i els membres de la Passada de Sant Antoni; Guillem Vidal i Jordi Pujol del “Ritme&Club”; als jurats dels Premis Literaris (Joan Argenté, Isabel Graña, Odile Arqué, Enric Viladot, Albert Ibàñez, Coloma Lleal, Laura Espot, Oblit Baseira i Berta Bruna, Elvira Ortiz, Eva Santana, Maria Carme Roca, Gemma Sala, Meri Torras, Miquel Mas, Julià de Jódar, Jaume Oliveras, Silvia Soler, Isidre Sala, Josep Lluch i Arnau Consul, Miquel Alzueta i ester Pujol); a Pol Acozar, Anna Llucià i l’associació “Estenent el desastre”; Joan Puche i Paco Fanés de l’Associació Pont del Petroli; Martí Serra i l’Associació de Músics Professionals de Badalona; Oriol Lladó, Pilar Vallés i Òmnium Cultural (amb el record molt present de la nostra “Nit de Santa Llúcia del 2004”); els pregoners de les Festes de Maig 2003-2007 (Rudy Fernández, Rosa Ma. Malet, Toni Soler i Abel Mariné) ... i tanta gent de la que segurament ara m’oblido, però que porto dins meu.

Ah, també a les entitats de les Festes Alternatives per haver-me esperonat a intentar fer-ho encara millor!

A persones o autoritats d’altres administracions amb els que he compartit il·lusions, ambicions, projectes i més d’un consell: Ferran Mascarell, Xavier Rubert de Ventós, Caterina Mieras, Joan Francesc Marco, Assumpta Bailac, Jaume Subirana, Ferran Bello, Xavier Menèndez, Carles Ruíz, Esteve León, Francesc Vila, Carles Prats, Oriol Picas, Carme García, Carles Giner, Ferran Farré i Josep Sampera i personal de la Fundació Palau.

Amb tots vosaltres he compartit molts moments, projectes, il·lusions, dificultats, reptes, complicitats... No només m'enduc la satisfacció de la feina feta, sinó també, com aquest escrit mostra, el regal d'haver treballat amb tots vosaltres, d'haver-nos conegut mútuament i, molt especialment, d'haver tingut la sort de fer noves amistats.

Estic convençut que continuareu treballant per la ciutat des del vostre espai, sigui laboral o social. A les entitats us demano que feu confiança al nou equip de gestió i que trobeu els espais de diàleg per tal de donar a conèixer i executar els vostres projectes i línies de treball.

Per la meva part, m'ofereixo a tots vosaltres des de qualsevol que sigui la meva nova destinació.

Gràcies novament i a reveure!

P.S.: M'he oblida't de forma imperdonable de l'Anna Rovira, de la Gina de Tera, d'en Carles Carvajal i el personal de Badalona Comunicació, així com de la Montse Francisco, la Laia Brufau i d'en Jordi Gonzálo de El Punt; tots ells responsables de fer saber als ciutadans la gestió que anàvem fent.

8 comentaris:

Gosht ha dit...

Josep, tú que eres un hombre de cultura, recordaras aquello de Chillida,"un hombre,cualquier hombre, vale más que una bandera,cualquier bandera.

Es curioso comprobar como un valor tan en desuso, como el respeto, puede incentivar a realizar jornadas maratonianas,a patear territorios que a priori no confiaban en que un equipo diferente pudiera solucionar problemas o crear complicidades para poderlos solucionar.
Te felicito, por haberlo sabido hacer con Joan Carles, Xavi, Rosa,LLuis ,Eduardo, bueno y tantos otros que no nombrare por no hacerme pesado.

Que suerte la tuya contar con ese ramillete no de "Angeles de la guarda" yo los llamaria AMIGOS,
si ya sabes, de esos que son como la sangre,que cuando estás herido acuden siempre aunque no se les llame, no te preocupes por esos pobres que nos llaman guardia pretoriana, aún no saben que el unico medio de ganar una guerra es evitarla.

Que lujazo, que despues de 25 años de politica, todavia mantengas a ese amigo soñador, que de cuando en cuando te hace volar y creer que los sueños se pueden hacer realidad.

Compañero, despues de lo leido hoy en el Punt sobre el posible reparto de areas, y dejando siempre un margen al error, permiteme una pequeña licencia, "nuestra compañera Maite no ha entendido nada" no ha entendido el mensaje que nos mandan desde Nicaragua y lo que es peor no ha entendido el mensaje que nos han dado los ciudadanos de Badalona.
Necesitamos a los mejor preparados en los puestos de mayor responsabilidad, y debemos dejarnos de cuotas o Familias, el ejemplo de nuestro socio de gobierno deberia marcarnos algo el camino.

Compañero me he extendido un poco pero es inevitable, ya me conoces,
quiero felicitarte por la faena feta y desearte lo mejor en el trabajo que te encomienden.

salud.

Josep Duran ha dit...

Gosht, seas quien seas, he leído y releído tu comentario y, además de bien escrito (buena cita -ya sabes que me encanta Chillida- y mejor metáfora, -la de la sangre-)he de reconocer que me ha tocado interiormente. Gracias por pensar como piensas y sentir como sientes. Salud, compañero!

Anònim ha dit...

Hola Josep,
No m'hauria imagina't mai escrivint al teu bloc (no ho he fet mai en el de cap polític), però crec que aquesta entrada bé s'ho val. Cultura és una de les regdiories (o conselleries o ministeris) més difícil de portar. Es treballa sota la pressió permanent de l'opinió dels ciutadans i de les entitats. En aquests quatre anys s'han fet coses malament (i algunes molt malament). Però també s'ha de reconèixer, és de justícia, que se n'han fet d'altres de bé (i algunes molt bé -dos concerts dels PETS!!). Has demostrat ser una persona que s'estima la cultura i que ha cregut en el Dalt la Vila (una de els meves obsessions), potser a vegades sense el suport de qui l'hauria hagut de donar.
Tot i que la nostra relació no ha estat sempre un camí de roses, has estat un regidor amb el que s'ha pogut parlar i, normalment, confiar.
Les teves noves responsabilitats potser no són les que haguessis desitjat, però ja ho deia en Forrest Gump: "la vida és una caixa de bombons". Molta sort, ben segur ens tronarem a trobar. Recorda sempre: "la felicitat no rau en fer allò que es vol, sinó en voler allò que es fa".
Una abraçada.

Josep Duran ha dit...

Gràcies anònim per escriure al meu bloc. Suposo que tothom ja s'ha adonat que, per fí, accepto anònims. Només dir-te que, independentement de la valoració de la meva gestió, són d'agrair les teves paraules.

Respecte a la meva nova responsabilitat, tinc molt clar que sòc un servidor públic (potser a algú li sona cursi, però ho penso de debò) i que, per tant, estic per resoldre problemes als ciutadans; sino pensés així segurament passaria al sector privat com a gestor cultural.

Des del divendres passat la meva dedicació exclussiva anirà a millorar tot el relacionat amb l'educació a la ciutat (que no és poca responsabilitat!! i amb poques competències municipals, tot s'ha de dir) i la vida quotidiana dels residents al districte 8.

Tot i així, estic al govern i no deixaré de tenir un ull posat a Dalt la Vila i a la cultura de la ciutat, que crec que amb ERC aniran bé.

Gràcies novament!

Anònim ha dit...

Duran,
Vivim en una ciutat complexa i alhora acomplexada, amb gent que sembla que sap de tot, que ho critica tot i que, sens dubte, ho farien tot molt millor. M'agradaria veure'ls al teu o a qualsevol altre lloc de regidor d'aquesta Badalona difícil.
El teu pas per la Regidoria de Cultura no havia de ser fàcil, simplement perquè la gestió de la cultura mai ha estat una prioritat del nostre Ajuntament i perquè en aquest camp encara està gairebé tot per fer.
Tot i així, penso que has posat sobre la taula dos projectes fonamentals: el Pla Estratègic de Cultura (des del meu punt de vista, una eina que s'ha elaborat de forma excessivament lenta i que, crec, resta pendent d'aprovació) i el Pla de Reforma de Dalt la Vila (un treball seriós, elaborat amb rigorositat des de la Gerència Tècnica, però malauradament desconegut per polítics que ara se les donen de ser els que canviaran la ciutat –algú parlava de cirurgia estètica, no?- i pels mateixos veïns que critiquen un projecte que no s'han esforçat ni a consultar-ne la documentació ni a escoltar-ne –amb silenci- la presentació que se'n va fer al Museu).
Als badalonins, però, el que ens hauria de preocupar és què passarà a partir d'ara amb aquests dos projectes. Aconseguirà Badalona algun dia gaudir de la maduresa d'uns polítics capaços de mantenir la continuïtat dels projectes ben fonamentats i iniciats en mandats precedents, anteposant la importància dels mateixos per a la ciutat als colors del regidor sortint? Ho dubto. Encara avui a la nostra ciutat s'imposa el "jo ho faré millor que ningú i anul·lo o obvio el que fins ara s'ha fet".
I així estem, amb la percepció que en l'àmbit de la cultura, Badalona sempre està començant de cap i de nou. I amb els pressupostos de riure de sempre.
Per la meva part, vull agrair-te el recolzament que has donat a les entitats de les quals formo part. T'hem tingut al nostre costat a les verdes i a les madures. Ens has atès i ajudat tantes vegades com ha calgut i sempre, sempre que t'ha estat possible, ens has acompanyat amb la teva presència en els nostres actes. Has estat al servei del nostre petit espai de cultura de la ciutat que conformem i te n'has preocupat. Has escoltat les nostres crítiques, les has entomat i has buscat solucions. En definitiva, has estat a prop de la gent i has fet la teva feina.
Et desitjo el millor en la nova etapa que comences. Gràcies per tot!

Anònim ha dit...

Hola! Jo no estic en cap entitat, sóc sols un ciutadà de Badalona, d’aquells que passen desapercebuts i dels quals no se’ls sent la veu per això no pensava mai que escriuria en el teu bloc ni en cap però al llegir aquest comentaris m’ha sortit afegir-me a comentar algunes coses que com a ciutadà de Badalona m’han agradat referent a la feina feta des des la regidoria de Cultura.
Crec que les Festes de Maig han crescut força, m’ha agradat molt el fet que es potenciés la participació de les entitats de cultura tradicional de la ciutat. Crec que això demostra que Badalona és una ciutat rica en cultura i participativa. Em sumo també a la Felicitació pels dos concerts dels PETS. I per últim també volia dir que crec que la programació del Teatre Zorrilla ha variat i s’ha diversificat i gràcies a això he pogut veure i trepitjar un teatre que no havia pogut gaudir tot i que sóc de Badalona de tota la vida.

Josep Duran ha dit...

Aprofito per contestar i donar les gràcies als dos darrers anònims i a totes aquelles persones que via sms o directament m'han recolzat en aquests moments. Només dir que ho he intentat fer el millor que he sabut, que m'he implicat amb entitats i amb projectes i més d'una vegada -com em deien avui- m'he llençat la piscina sense saber si hi havia aigüa o no. Però és que per mi la cultura ni és un luxe ni és una "maría", hauria de ser juntament amb l'educació -les dues cares de la mateixa moneda- el pilar fonamental de la nostra societat i de qualsevol acció de govern.
Em fa molt feliç el noi/-a que ha dit que per primera vegada ha trepitjat el Zorrilla. Espero que no sigui la darrera i que vegis que la cultura no és avorrida, que ens fa crèixer com a persones.
A la persona de l'entitat -sigui quina sigui- gràcies si penses/-eu que us he estat útil. Aquest era el meu propòsit!
I per últim, repeteixo, gràcies a tothom!!

Anònim ha dit...

Hola! He anat ja tres vegades al zorrilla. Vaig anar a veure una obra per poder veure el teatre per dins i a més d'agradar-me molt el Zorrilla em va encantar la obra de teatre. Després vaig anar a veure el Rubianes i finalment el Concert dels Pets.
M'ha fet gràcia que em contestessis i amb això que has posat a la última entrada m'has animat a escriure alguna cosa i posar el meu comentari de tot allò que vagi a veure d'aquesta programació d'estiu a Badalona. Aniré a veure la dança que dius al Zorrilla i ja veurem si sóc capaç de dir que em sembla.
A reveure!