05 de setembre 2011

REPRENENT EL CAMí

Fa més de dos anys que vaig abandonar aquesta Estació de França. No en sé ben bé el motiu concret. Cansament, potser; sensació de tenir una obligació que en ocasions es feia pesada; els temps, que començaven a ser convulsos; la immediatesa de les xarxes socials, que em permetia emetre una opinió o una recomanació gairebé quan la pensava....
Avui arribo una altra vegada a l’Estació. Espero agafar un tren de llarg recorregut i fer del meu vagó el meu espai per reflexionar sobre allò que m’interessa, m’inquieta o em suggereix. Potser serà un espai més de definició política i ideològica que abans (crec que estem en una cruïlla social i política global i local molt important, com mai havíem viscut). Tanmateix, no deixaré de parlar, segur, d’art, de teatre (les noves temporades del Lliure i del Romea prometen), de cinema, de literatura i de tot allò que m’envolta, d'allò que, com deia Xavier Rubert de Ventós, són coses suficientment importants com per no tenir la seva existència assegurada.
Així que respiro a fons, miro al meu voltant, agafo un tren que diu “FUTUR” i surto, com sempre, de l’Estació de França.

Cap comentari: