Ara que fa uns minuts que sabem que re-editarem el tripartit, amb la confiança que les direccions dels respectius partits bastiran l’acord més profitós pel país -però encara sense saber el repartiment concret de responsabilitats-, vull dedicar aquesta entrada del blog a fer un agraïment especial i personal al filòleg, escriptor, poeta, traductor i assagista Jaume Subirana. No és un agraïment interessat pel càrrec que desenvolupa, com algú podria pensar, donat que abans de les eleccions ja va anunciar que no repetiria com a director de la Institució de les Lletres Catalanes. És un agraïment que té a veure amb un detall per a mi molt important: que un intel·lectual de la seva alçada recomani en el seu blog el meu modest blog “Estació de França”, no és tan sols un honor, sinó un regal que no mereixo, només explicable per la seva qualitat humana que he pogut comprovar en les nostres converses i xerrades, que vam iniciar en motiu d'acollir la “Casa del Traductor” a l’Espai Betúlia de Badalona.
És una llàstima que hagi decidit deixar la direcció de la ILLC -com deia abans- per una bona oferta professional als EUA, però me n’alegro per ell. Persones així són les que fan gran un país.
És una llàstima que hagi decidit deixar la direcció de la ILLC -com deia abans- per una bona oferta professional als EUA, però me n’alegro per ell. Persones així són les que fan gran un país.
1 comentari:
FLUX
Alenes sol, en silenci,
i si fas
la cassoleta amb les mans
no se sent
el mar ni la veu de l'aire
ets només
tu que respires, els dits
com un cor
solcat de rius, bategant:
"jo, tu, ell, ..."
("En altres coses", Jaume Subirana)
Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada