Com és ben sabut, dissabte es van constituir els nous ajuntaments d’arreu de l’Estat i a Badalona es va conformar una majoria formada pel PSC, CiU i ERC, segons l'anomenat
“Pacte de progrés i catalanista”. Maite Arqué ha estat escollida alcaldessa per majoria absoluta dels regidors i regidores del Ple de la Corporació i, en el meu cas, aquest nou pacte implica que deixaré d’estar al front de la Regidoria de Cultura i del Districte 1er, responsabilitats que correspondran a ERC i a CiU, respectivament.
Us enganyaria si no digués que em vaig sorprendre quan em van informar que Cultura i Dalt la Vila passarien a un altre partit diferent del PSC, i us tornaria a enganyar si no confessés que no em fa feliç haver d'abandonar aquestes responsabilitats. Quatre anys són pocs per desenvolupar qualsevol projecte i en el cas de Cultura o Dalt la Vila –temes que m’apassionen!-, tan sols hem pogut posar les bases –molts sòlides, però bases al cap i a la fi- dels objectius a mig termini que ens havíem marcat. Tanmateix,
que ningú no ho dubti, no em sap greu que ERC tiri endavant aquestes responsabilitats. Han estat i seran uns socis lleials, treballadors i dialogants i crec que han demostrat que aquests valors són suficients per tal que els socialistes haguem fet els sacrificis necessaris amb la finalitat que ERC se sumés al Govern.
Per a mi aquests quatre anys han estat apassionants i engrescadors, plens de reptes i sovint de recursos escassos, però crec modestament que ens n'hem sortit. I parlo en plural, perquè res és possible en solitari: primer, comptes amb el teu equip i, després, amb un munt de gent que t’aconsellen, et donen la seva opinió i, fins i tot, s’oposen a la teva visió, però ajuden a que valoris en la seva justa mesura el que tens entre mans.
Per tant, vull fer un llistat d’agraïments, una mica com les endreces dels llibres de poemes o els títols de crèdits del final d’una bona pel·lícula, i demano disculpes si la meva memòria –que és més tova que els rellotges de Dalí- fa que algun nom es quedi en el tinter (aquest és un risc que he de córrer). També aviso que els noms, la majoria dels casos, no responen a un ordre de preferència, sinó que han anat sortint tal com ragen.
Vull agrair a en
Joan Carles Lacruz la seva constant, lleial, eficaç i excel·lent feina al Districte 1er (no ho teníem fàcil en agafar un districte fins aleshores sempre en mans de CiU); a la
Rosa Sadurní, per jugar-se-la professionalment en apostar per la Gerència de Dalt la Vila i per la molt bona feina realitzada, així com a en
Josep Moure, un “malalt” per Dalt la Vila; a la
Judith Barroso, per agafar una temàtica nova i administrar-la tan eficaçment com tot el que fa, amb adversitats administratives incloses; a tot el personal de la Regidoria de Cultura que han patit les meves dèries i obsessions: a en
Josep Pascasi “Patxi”, l'Ariadna Amat i la Maribel Picapiedra (les seves contribucions han estat fonamentals en els canvis que hem proposat a les Festes de Maig); a la
Dolors Zamora, la Isabel Graña i al personal de Biblioteques (per intentar que, amb les obres, els usuaris notessin les molèsties al mínim); a
en Martí Moliner, en Lluís García, en Matías de la Fuente i els directors de Centres Cívics (per tenir "más moral que el alcoiano" i aguantar amb els centres oberts en horaris molt allunyats de l’estandar de l’Ajuntament); a en
Luis Blanco i la Tere Baches (per fer possible el que és impossible: garantir infrastructures per a totes les festes que es fan a Badalona, sense tenir-les).
A la
Rosa Serón, la meva secre, (per estar sempre al peu del canó, fent les feines que fossin); a en
Miguel Terrino, (per introduir-me en un món per a mi aliè però enriquidor, com són les diverses cultures regionals i, en especial, l’andalusa); i a
l’Eduardo Martínez, (el somniador que m’ha fet volar més d’una vegada).
Per últim, però no menys importants, també vull donar les gràcies a
en Joan Mayné i al personal del Museu. El seu esforç ha fet que aquest equipament tingui el llistó tant alt com està. A en
Jordi Llorens i a tots els que formen el Patronat de la Música, amb qui la qualitat i l’excel·lència estan garantides. A en
Joan Anton Sánchez i al personal del Teatre Zorrilla, que han elaborat unes programacions dignes del que aquest teatre ha de ser.
Als meus
“àngels de la guarda”, que alguns anomenen despectivament “Guàrdia de Corps”:
Lluís, Joan Carles, Javi, Josep X., Miguel, Manolillo, Eduardo, Rosa, Juanjo, Matias, Jana i Laura.
També vull citar moltes
persones de fora de l’Ajuntament, totes elles vinculades al món de la cultura i amb ganes de col·laborar desinteressadament en benefici de la ciutat. Gràcies per haver-me enriquit amb les vostres aportacions, suggeriments i discussions: Josep Uclés, Gerard Sala, Camí, Joan Argenté, Gustavo Sunyer i Cinto Santamera, Miquel Angel Para i Benito Marcos, Anna Molina i Efrem Sebastià, Isidre i Gemma Sala, Montserrat Cortés; Gerard Remendo i Sílvia, Sebas Nolasco i la seva/meva família, Paco Vázquez, Sra. Núria de Canyet, Oriol Genís, Emili Ferrando, Pilar Rahola, Enric Magoo, Pep Mita, Montse Gibert, Neus Ronda i la Festa Nacional dels Països Catalans, Juan Prieto i el Centre Gallec “Agarimos”; Cristóbal Ruberté i el Centre Aragonés; Anna Pruneda i el Círcol Catòlic; Jaume Morral i l’Orfeó Badaloní; Bartomeu Duran i Badalona Sardanista; David Estanyol i Cobla Marinada; Manel Gasulla i el Cor de Marina; Encarna i Ruperto i la Festa de las Migas; Josep Rodríguez i la Secció de Belles Arts del Museu; Toni Vilà i l’Escola Superior d’Art i Disseny Pau Gargallo; Joan Escalada i Voluntaris de Badalona; José Mayo i la Tertúlia Falmenca; els successius presidents de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana (Ricard Molina, Àngels Domingo, Neus Pascual i Meritxell Ortiz); Jordi Tena, l'Anastais i la Maria i la colla de Geganters de Badalona; Carme Llobet i els Amics de la Música de Badalona; Jaume Arqué i els Amics del Zorrilla; Agustí Subirats del Patronat de la Processó del Dijous Sant; Josep Ma. Rojo i la Confraria de Sant Anastasi; el Baró de Maldà i les seves corrandes; Castellers de Badalona (fareu història!); Pere Salvador, Fumera de Pavillard, Baldufa, Dragolins i Badalona Bèsties de Foc; Diables de Badalona i els seus versots; Toni Alonso i la resta de gent de Projecte-9; Salvador Paulí i el Cos de Portants del Sant Crist de Badalona; Manuel Martínez i la Hermandad del Santísimo Cristo Redentor; Josep Ledo i els Miquelets de Badalona; Caterina Castellà i l’Associació de Puntaires Montserrat Niubó; Miguel Peiró i Yussef Saidri d’Unitat per Badalona; Joan Oliveras i La Xarxa; Salvador Torras i Patrícia Linares de Sonarcam; Lluís Muñoz i els Amics del Pessebre de Badalona; en Fluvià i en Genové i els membres de la Passada de Sant Antoni; Guillem Vidal i Jordi Pujol del “Ritme&Club”; als jurats dels Premis Literaris (Joan Argenté, Isabel Graña, Odile Arqué, Enric Viladot, Albert Ibàñez, Coloma Lleal, Laura Espot, Oblit Baseira i Berta Bruna, Elvira Ortiz, Eva Santana, Maria Carme Roca, Gemma Sala, Meri Torras, Miquel Mas, Julià de Jódar, Jaume Oliveras, Silvia Soler, Isidre Sala, Josep Lluch i Arnau Consul, Miquel Alzueta i ester Pujol); a Pol Acozar, Anna Llucià i l’associació “Estenent el desastre”; Joan Puche i Paco Fanés de l’Associació Pont del Petroli; Martí Serra i l’Associació de Músics Professionals de Badalona; Oriol Lladó, Pilar Vallés i Òmnium Cultural (amb el record molt present de la nostra “Nit de Santa Llúcia del 2004”); els pregoners de les Festes de Maig 2003-2007 (Rudy Fernández, Rosa Ma. Malet, Toni Soler i Abel Mariné) ... i tanta gent de la que segurament ara m’oblido, però que porto dins meu.
Ah, també a les entitats de les Festes Alternatives per haver-me esperonat a intentar fer-ho encara millor!
A
persones o autoritats d’altres administracions amb els que he compartit il·lusions, ambicions, projectes i més d’un consell: Ferran Mascarell, Xavier Rubert de Ventós, Caterina Mieras, Joan Francesc Marco, Assumpta Bailac, Jaume Subirana, Ferran Bello, Xavier Menèndez, Carles Ruíz, Esteve León, Francesc Vila, Carles Prats, Oriol Picas, Carme García, Carles Giner, Ferran Farré i Josep Sampera i personal de la Fundació Palau.
Amb tots vosaltres he compartit molts moments, projectes, il·lusions, dificultats, reptes, complicitats... No només m'enduc la satisfacció de la feina feta, sinó també, com aquest escrit mostra, el regal d'haver treballat amb tots vosaltres, d'haver-nos conegut mútuament i, molt especialment, d'haver tingut la sort de fer noves amistats.
Estic convençut que continuareu treballant per la ciutat des del vostre espai, sigui laboral o social. A les entitats us demano que feu confiança al nou equip de gestió i que trobeu els espais de diàleg per tal de donar a conèixer i executar els vostres projectes i línies de treball.
Per la meva part, m'ofereixo a tots vosaltres des de qualsevol que sigui la meva nova destinació.
Gràcies novament i a reveure!P.S.: M'he oblida't de forma imperdonable de l'Anna Rovira, de la Gina de Tera, d'en Carles Carvajal i el personal de Badalona Comunicació, així com de la Montse Francisco, la Laia Brufau i d'en Jordi Gonzálo de El Punt; tots ells responsables de fer saber als ciutadans la gestió que anàvem fent.
