De sempre, el que més m’atrau de qualsevol publicació es l’apartat de cròniques i critiques teatrals. Projectes, estrenes, com ho han fet els actors, com ha solucionat el desenvolupament de l’obra el director, etc. etc.
Com jo, suposo que hi ha centenars de lectors que fan aquest exercici de llegir aquestes pàgines.
Aquests darrers temps vinc notant dia darrera dia, un nou tipus de critica o comentari de les obres i és per això que vull dir la meva.
Avui he llegit els projectes de programació per la propera temporada de dues sales alternatives del teatre barceloní. El tema ocupa cinc columnes d’una pàgina que està escrita a sis columnes, amb una fotografia inclosa. L’anàlisi dels projectes es completa, es parla de la preocupació per l’ocupació de la sala, del to de la programació, de les programacions de les ultimes dues temporades, dels preus teatrals, de les estadístiques d’ocupació, d’uns cicles, de la direcció artística de la sala, de textos, de l’adaptació de textos estrangers, dels arguments dels textos, de directors, de muntatges, en fi un article completíssim, fins a cert punt.
A més a més, dins el contingut d’aquest article hi ha una referència especial a la propera estrena que es veurà fins el dia 14, on es fa un anàlisis força complert del text, de l’argument, qui el va editar, la música i del treball del director per lligar “ACTORS” i música.
Després de llegir els dos articles de la pàgina, que fan referència a dues sales alternatives de Barcelona, hem dona com a resultat que pel que respecte als “ACTORS”, si han dedicat 4 línees d’una columna, en total 12 paraules.
Senyors empresaris, programadors, “managers”, representants i tants d’altres que viviu del i pel Teatre, no creieu que els ACTORS I ACTRIUS haurien de ser el centre de qualsevol estrena o de qualsevol projecte teatral ?. Si bé autor, director, escenògraf, etc., poden parir un projecte il·lusionant , els que l’han de fer arribar al públic, que es el que paga, son ells, els ACTORS i les ACTRIUS, que sense cap mena de dubte si son d’aquells que surten per la “tele”, ompliran l’aforament de la sala.
Crec que quan es pensa en una obra de teatre també s’està pensant amb un seguit d’actrius i actors per portar-la a l’escena o és que es comença la casa per la teulada.
Per això estic convençut que s’ha de procurar donar la màxima importància als “ACTORS”, des de bon principi, des de els primers plaers d’engendrar un projecte fins als dolors del part teatral.
De ben segur que el director artístic de les sales, quan fan una programació el que primer busca és un director per cada obra i aquest, en funció de l’obra a representar, proposarà la llista d’actors i actrius que seran els qui amb la seva professionalitat faran tot el treball de quins han quedat darrera les cortines.
Per tant senyores i senyors que escriviu de Teatre, doneu al ACTORS i les ACTRIUS, la importància que es mereixen, doncs d’ells es la màxima responsabilitat d’una representació.
M’agradaria poder-me acostar a París a veure l’exposició d’Uclés, d’indubtable qualitat i interès, en contraposició amb les tonteries que Jeff Koons ha muntat a Versalles amb l'única finalitat d’èpater. Per desgràcia per a ell, la societat parisenca ja està prou cansada de les tonteries del seu Primer Ministre com per atendre les d’un forani.
