26 de maig 2007

DIETARI DE CAMPANYA III (del 21 al 25 de maig)

Tempus fugit. La campanya ha passat més ràpid que el meu dietari. Avui ja som a la jornada de reflexió i, per tant, no penso fer un repàs exhaustiu de la darrera setmana –no sigui que algú opini que continuo fent campanya-, només expressaré tres o quatre de les sensacions que he tingut durant aquests dies, sense emetre cap opinió política.

Un luxe ha estat la visita d’en Ferran Mascarell a l’Anís del Mono (Gràcies, Ferran!), el dimarts 22 de maig. Vam poder ensenyar-li la fàbrica modernista i gaudir amb les seves reflexions sobre què significa la cultura al segle XXI. Un massatge d’intel·ligència per les nostres cansades neurones.
Gràcies a tothom que va venir, així com a en Jaume Subirana pel seu e-mail des de Vancouver.














Una bona estona amb el dinar organitzat per Tribuna Barcelona a l’Hotel Palace, el dijous 24 de maig, amb Jordi Hereu, que va saber comunicar amb intel·ligència i senzillesa el seu projecte de ciutat.

Uns moments d’emoció amb la sortida de la Hermandad Rociera de la Esperanza cap al Rocío català des de l’església de Sant Jaume, el divendres 25 de maig. Aprecio sincerament al seu President, Paco Vázquez.

Un vespre d’orgull amb l’acte final de campanya organitzat pels joves socialistes de Badalona a la Carpa de Titus, el divendres 25 de maig. Tenim un bon planter, amb valors sòlids i bona formació, als que hem de cuidar i ajudar a créixer políticament.


I fins aquí el Dietari de Campanya. Aquests dies he intentat deixar-me anar una miqueta, ser una mica punyent, provocatiu i dir les coses tal com ragen; prescindint, a vegades, del que es considera “políticament correcte” -el que ha donat peu a més d’una picabaralla, en públic o en privat -però expressant sempre amb total llibertat les meves opinions sorgides de les meves vivències d’aquestes jornades de campanya. Això forma part també de la democràcia.

Ara només ens resta esperar el resultat de les urnes... i, com ja vaig advertir, aquest bloc torna, després del viatge, a “L’Estació de França”.






24 de maig 2007

DIETARI DE CAMPANYA II (del 15 al 20 de maig)

Dia 16 de maig. 7:30 p.m. Deixo la taula instal·lada a Llefià i m’acosto al recent obert Centre Cívic de La salut, a on inaugurem l’exposició del Museu de Badalona “Genís Vera, mig segle de crónica gràfica” que recull una petita mostra de les fotografies procedents dels fons fotogràfic de Genís Vera, que ha estat donat per la seva família.

La sala d’exposicions està plena de gom a gom. En Genís Vera era una institució a Badalona. Ha seguit amb la seva càmera de fotos la història recent de la nostra ciutat i no hi ha hagut acte o esdeveniment, per mínim que fos, que ell no immortalitzés (de fet el fons està format per 245.000 negatius i 17.200 fotografies en paper). I no només els actes públics, també els de la nostra vida quotidiana (bateigs, casaments, etc...). Li recordo a la seva filla, Laura, que el seu pare em va fer la primera fotografia de família, acabada d'arribar a Badalona. Estem tots cinc (el pare, la mare, les meves germanes i jo), molt ben posats; aleshores jo era un marrec d'un any i mig. Ha plogut molt des d’aleshores. La seva filla em recorda que el seu pare també ha fotografiat al meu fill. El que deia, en Genís Vera era i és tota una institució a la ciutat.

Sortint del Centre Cívic començo a pensar que estaria bé que tant la sala d’exposicions com la sala polivalent tinguin nom propi a dins del Centre Cívic. És una forma de clarificar espais i funcions, a més, segurament, d’arrelar més l’espai al territori.


Dia 17 de maig. 9:00 p.m. L’A.VV del Centre ha convocat un debat entre els diferents candidats dels partits i coalicions que ens presentem a les eleccions del 2007 i, de forma casual, que no causal com algun/-a podria pensar, em veig representant al PSC en lloc de la nostra candidata, Maite Arqué. Faig el que puc, som 11 a parlar i 3 minuts per pregunta, que en el meu cas son de presentació de les nostres propostes i de rèplica d’alguna altra intervenció prèvia. Gran poder de convocatòria de l’A.VV.: més de 130 persones. Tanmateix, penso que el format del debat s’hauria de polir, més que explicar el nostres programes estaria bé contrastar temes concrets d’interés del veïns. Tot i així va ser una experiència interessant. En resum:

1.- Els Escons Insubmissos, Partit Humanista, Partit dels Ciutadans de Badalona i Partit dels Ciutadans van deixar clar que no tenen programa i que ho deixen tot al que opini una “indeterminada” ciutadania.

2.- Els Verds-CUP no van sortir de la cultura de la denúncia de pressumptes ilegalitats ètiques (??) i de l’opacitat del sistema.

3.- Amb ERC i ICV, compartim gran part de l’acció programàtica, encara que el candidat d’ICV parlava d’una regeneració de l’Ajuntament que no va saber explicar o jo entendre.

4.- CiU llançava la seva coneguda cantarella de posar als socialistes – a aquestes alçades de la nit ja es veia que nosaltres erem els dolents de la pel·lícula!- a la bancada de l’oposició.

5.- El PP no hi era. Bé, hi era en Miguel Jurado, però no defensava cap de les postures del PP de Badalona, malgrat els continus retrets de més d’un i, especialment meus, sobre el tema del trencament de la convivència a Badalona. Jurado feia com si no anés amb ell. En fí, acaba d’aterrar –com independent va dir repetidament- i encara no ha passat pel campament d’ensinistrament de la FAES del Sr. Aznar.

6.- Per la meva part, vaig intentar transmetre el nostre orgull per haver construït des del 1979 la Badalona d’avui -sempre en coalició, menys 4 anys- i que, per tant, no partim del no res, partim de la feina feta, ben feta. A més, vaig afirmar que els socialistes preconitzem lideratge i participació, posant al ciutadà al centre de totes les polítiques públiques, d’aquí el nostre eslogan “al servei de les persones”. Una Badalona d’atenció integral a les persones i a les families, una Badalona cohesionada i cívica i una Badalona emprenedora i competitiva són alguns del eixos del nostre programa i de la nostra acció de govern.


Dia 19 de maig. A partir de les 11 a.m. Passo tot el matí a la plaça d’Antonio Machado de la Salut –un ghetto entre ghettos, segons el PP- acompanyant al Centre Obert de La Salut Alta en la seva activitat anomenada “Diverfesta”, és a dir, la festa de la diversitat. Segons m’informen, és el segon any que l’organitzen i el seu objectiu és ben simple i ben eficaç: fer que la gent es conegui, que ocupi el carrer amb activitats lúdiques, que se saludin, que l’extrany ja no sigui tant extrany a l’intercanviar un “bon dia” a la plaça o compartir una estona de riure.

És d’agrair la tasca dels voluntaris del Centre Obert i de les altres entitats que els ajuden i vull agrarir la generositat de l’Enric Magoo, que va actuar amb la qualitat que el caracteritza, demostrant –com jo ja sabia per que havia col·laborat amb “Europa x Bósnia/Badalona x Bòsnia”- que, a més d’un gran artista, és una gran persona. Es va posar el barri –ghetto entre ghettos segons el PP- a la butxaca, i va extreure d'Hercúles, Mamadu, Mohamed o Verónica somriures, ah! i una coloma, Mariana, del seu barret de copa. Gràcies al centre Obert i a l’Enric, són el millor antídot contra el 7 minuts de ràbia, d’intolerància i de demagògia.

Dia 19 de maig. 5 p.m. Turó d’en Caritg. Pregó de la Festa de les Migas a càrrec de la sots-directora del Centre Obert de La Salut Alta, Montserrat Arroyo. Lectura acurada, sentida i optimista d’un missatge de concordia i de convivència d’una persona que està cada dia al carrer, enfrontant-se amb els problemes, no en un despatx del carrer Gènova de Madrid maquinant la destrucció d’una població mitjançant l’enfrontament. Generosament, la Comissió de Festes em convida a dir unes paraules. M’embalo. Intento transmetre el missatge que en aquests dies de festa ocupin els carrers, el turó, que comparteixin els moments lúdics i que ningú ens ensenyi què significa acollir i què significa conviure, per que no hi ha moltes Badalones, Badalona és única, és de tots i la construim entre tots. Mentre, en Josep Piqué, en Garcia Albiol i altres membres del PP estan al Passeig de La Salut continuant amb el seu proselitisme d’odi i de criminalització. Por un puñado de votos! Quina vergonya!!

Dia 19 de maig. 8:30 p.m. Pça de la Constitució. L’A.VV i els seus col·laboradors ens ofereixen una truitada i havaneres. Com cada any, èxit assegurat i, a diferència d’altres anys, més membres de partits polítics. Fins i tot el PP fa aparició aquesta vegada amb format “pell d’ovella que amaga el llop”.
Intento, sense massa èxit com explicaré més endavant, convèncer a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que dilluns se sumi a l’aprovació en Comissió del Pla Estratègic de Cultura de Badalona.

Dia 19 de maig. 11 p.m. Camerins del Teatre Zorrilla. Acabat el bon concert de Ma del Mar Bonet, “Terra Secreta”, i gràcies al “savoir fer” de Josep Sampera, director de la Fundació Palau, arrenco de la pròpia Ma del Mar Bonet el compromís de dur l’exposició del seus dibuixos, que amb el títol “La veu a la mà” ha coordinat l’artista Perejaume a l’Espai Betúlia a partir del mes de setembre. L’artista es mostra molt contenta de poder col·laborar amb aquest nou espai dedicat a la paraula i a les lletres, o com m’escriu ella mateixa al cataleg, “amb el projecte de veus, paraules i pintures”. Per tant, esperem poder lluir a Badalona els dibuixos de la Ma del Mar.

Dia 20 de maig. Mati i tarda. Les dedico a fer propaganda del nostre miting central a Llefià, en el que comptarem amb el President Montilla donant suport a la nostra candidata, Maite Arqué, i a acompanyar, com cada any, inclús molt abans de ser regidor, a la Comissió de Festes de la Migas en la seva festa gran. Al matí, una mica de tot (destacant especialment als geganters de Badalona), i repartiment de migas. A la tarda, actuacions diverses i la notícia de que el CF Badalona guanya per 3-2 al C.F.Barcelona B. Tot el dia al Turó d‘en Caritg, moltíssimes persones i algun intent del PP de politizar l’acte.

Dia 20 de maig. 8:30 p.m. Arribo del Turó d’en Caritg a la botifarrada d’Iris-Sol-Casagemes a la plaça del Sol. Bons entrepans, bon cremat i bones havaneres. Sobre les 10:30 p.m. deixo a la Maite que encara parla amb unes senyores i torno a casa. Demà dilluns. Tornar a començar. Badalona città aperta, Badalona ets inabastable!

Interludi al Dietari de Campanya.

En relació a la resposta que emet Òmnium Cultural de Badalona (en endavant OC) -i que Vilaweb ofereix en format notícia en data de 23 de maig de 2007- als comentaris que vaig escriure a l'anomenat Diari de campanya que presento al meu bloc, referents a la controvèrsia suscitada entre la secció badalonina d'OC i jo mateix a partir del document "Les prioritats culturals de Badalona 2007-2011", em permeto fer un seguit d'aclariments.

Vilaweb considera que m'he "embolicat tot sol" en una suposada polèmica, que carrego "durament" i que he dut a terme "un dur atac", mentre l'Oriol Lladó afirma que la meva resposta és "irada". Ben lluny d'això, no veig cap embolic per enlloc, ni detecto cap duresa i, encara menys, experimento cap sentiment d'irritació violenta.

En el seu moment vaig expressar lliurement el que pensava del citat document d'OC, fent comentaris i aclariments per escrit en el bloc d'Andreu Mas, on s'havia publicat. Ho vaig fer amb la mateixa llibertat amb què OC redactà l'esmentat document. No cal dir que tenim opinions diferents i que tots tenim el mateix dret d'expressar-les.

Amb posterioritat a la meva resposta, vaig tenir ocasió de comentar personalment la qüestió amb l'Oriol Lladó, president de l'esmentada entitat a Badalona, i de dir-li que no s'havien documentat prou bé i que algunes de les idees expressades a la introducció del document no eren certes o eren inexactes. Tanmateix, sense fer les esmenes necessàries, el passat 9 de maig OC presentà públicament el document en un acte a l'Anís del Mono.

De la mateixa manera que ja m'havia ofert, per escrit, a parlar de la cultura i de la gestió de la ciutat en qualsevol debat o col·loqui que es considerés oportú, en ser convidat formalment a assistir a l'esmentat acte, vaig considerar la meva obligació assistir-hi i oportú intervenir a l’acabar l’explicació del document. Quan se'm va donar la paraula, vaig puntualitzar de nou les mateixes qüestions ja expressades per escrit anteriorment en relació al text i vaig fer ràpidament una sèrie de consideracions sobre alguns comentaris que s'havien fet al llarg de l'acte per part de la presidència d'OC a Badalona. Les sensacions que en vaig extreure, les vaig expressar, ras i curt, en el meu Dietari de campanya.

Ara l'Oriol Lladó diu que lamenta el dur atac, que volien compartir la seva "visió de la cultura a la ciutat amb els ciutadans, les entitats i els partits polítics", que la meva "resposta irada (...) no s'adiu amb el caràcter constructiu de la proposta" i que creu "que una de les feines d'una entitat és, precisament, contribuir amb propostes concretes a la vida cultural de la ciutat". D'una banda haig de dir que, justament, és de la necessitat de col·laborar i de participar en la millora de la vida cultural de la ciutat que fou possible iniciar el Pla Estratègic de Cultura –el primer document sobre política cultural aprovat amb els ajuntaments democràtics- en el qual OC va ser convidada a formar-hi part i a ser tinguda en compte juntament amb la resta d'entitats culturals de la ciutat. De l'altra, només expressar que parlar del "caràcter constructiu de la proposta" deu ser una ironia, perquè ja vaig expressar en l’acte d’OC que es feia difícil llegir constructivament un document que començava en la seva introducció parlant de “fracàs”, “frustració” i “desànim” i que era presentat

1.- sense corregir-lo amb anterioritat a la seva presentació oficial
2.- quan porta per subtítol "De la política-aparador a la política de participació"
3.- quan a la introducció per part de l’Oriol Lladó a l'acte celebrat a l'Anís del Mono es parla de que l’Ajuntament ha practicat la política del Picarol (o absència de planificació), del canapè (participació igual a catering), i del caramel (les entitats han de liderar i programar, no com ara que només obtenen algún caramel), etc...

Tot molt eqüanim i constructiu, ja es veu. Al mateix acte vaig defensar la meva posició de que és bo que les enitats facin crítica però que també es necessaria una certa autocrítica, que s’ha de fugir de la cultura de la queixa o de considerar bo i encertat només el que un organitza. En aquesta línia és a on vaig afirmar que OC no havia participat en els actes de reconeixement de Palau i Fabre –no, Palau i Fabra com erròniament diu el comunicat d’OC- o en la campanya de l’Ateneu de Barcelona “Apadrina una paraula”, i expressava la meva sorpresa davant d’aquests fets perquè l’eslògan d’OC és precisament “Llengua, cultura i país”, i tant homenatjar a Palau i Fabre en el seu 90è aniversari –figura cabdal de les lletres i de les arts en el nostre país i de projecció internacional- com salvar paraules de la nostra llengua son, al meu entendre accions clares per a la llengua i la cultura del país. És més, el membre de la junta que va assistir –a titol particular- a algun dels múltiples actes sobre Palau crec que és el mateix que em va donar la raó privadament en acabar l’acte d’OC.

Igualment vaig demanar que em posessin un exemple d’acció cultural de l’Ajuntament que no hagi comptat amb la participació activa de les entitats i com a exemples de participació vaig posar les festes de maig (més de 60 entitats), la programació pel públic familiar al Zorrilla per La Xarxa, el Blues and Ritmes, el Concurs de Composició per Instruments de Música Tradicional i, en darrer terme, el Taller d’Escultures BDN (autogestionat per una associació sense ànim de lucre). No vaig obtenir respostes.

Les respostes m’arriben ara quan se m’acusa de “tirar pedres al damunt” o “d’actitud paternalista” i que l’entitat OC està “prou cansada de promeses”. Ho sento però sóc una persona amb criteri –equivocat o no-, i em crec en l’obligació i amb la llibertat d’expressar-me. Ho he fet en el passat i ho continuaré fent en el futur, malgrat el corporativisme periodístic badaloní.

Personalment, crec que no hi ha cap enfrontament amb OC, hem col·laborat durant aquest 4 anys i, si repeteixo en aquesta responsabilitat, per mi no quedarà el treballar plegats, però sempre amb lleialtat, diàleg i contrast de parers. Això, sens dubte, ens enriqueix a tots.

Per últim dir que discrepo de la notícia apareguda en el diari El Punt del Barcelonés Nord el dia 22 de maig d’enguany, quan s’afirma que “dues absències van planar sobre l’acte de cultura del PSC” referint-se a Caterina Mieras i a Òmnium Cultural. La companya Mieras feia campanya a un altre municipi com a diputada socialista que és i Oriol Lladó es va disculpar per no haver participat a cap acte electoral de cap partit polític en aquesta campanya. Sobre l’acte de cultura del PSC no va planar res. Va ser un èxit de participació, més de 160 persones i 90 entitats de tota la ciutat van acostar-se a l’Anís del Mono per escoltar les propostes dels socialistes pel proper mandat i això és un fet objectiu. Alguna cosa positiva sobre la política cultural duta a terme voldrà dir, o no?


16 de maig 2007

DIETARI DE CAMPANYA I (del 9 al 14 de maig)

Dia 9 de maig. 8:00 p.m. Òmnium Cultural de Badalona convoca a unes 30-40 persones a la Sala de Destil·lació de l’Anís del Mono per presentar el document “Les prioritats culturals de Badalona 2007-2011. Llengua, Cultura i País dels municipis” amb el subtítol “De la cultura-aparador a la cultura de participació”. Del document –que ja vaig comentar al bloc de l’Andreu Mas el 19 d’abril d’enguany[1]- i de l’explicacio prèvia, així com de l'escàs torn de paraules, queda clar que:

1.- ÒC de Badalona es creu el centre del món cultural i amb receptes per a tot,

2.- ÒC de Badalona parla de participació, però només participa en allò que organitza ÒC de Badalona (exemple, inassitència a actes d’homentage a Palau i Fabre o no implicació a la campanya “Apadrina una paraula”).

3.- ÒC de Badalona creu que no és convenient debatre sobre la cultura entre els partits polítics i ciutadans en plena campanya electoral (??)


Dia 9 de maig. Interior nit. Apareix a la xarxa el vídeo xenòfob i racista del PP. En 7 minuts demostra com es pot posar en perill la convivència en una ciutat, com es pot generar alarma social i com es criminalitza a tot un col·lectiu –l’immigrant-, tot això només per esgarrapar un quants vots. Com diu el poeta Jordi Roig “L’ordre de les paraules no canvia / els sentits i els colors de les mentides”, ni els mitjans emprats per difondre-les, afegeixo jo.


Dia 10 de maig. Hora zero. Comença oficialment la campanya electoral. Surto del sopar que l’Ajuntament ofereix a les entitats que participen a la Nit de Sant Anastasi i m’atanso al local del PSC, on tots plegats i simbòlicament destapem el primer cartell. A la Maite se la veu animada i amb ganes i ens transmet aquesta força a la resta de militants. A fora, a la plaça de La Plana –lloc habitual de l’enganxada del primer cartell- Badalona balla al sons de l’Orquestra Maravella en el tradicional Ball del Micaco.


Dia 11 de maig. 0:45 a.m. Turó d’en Caritg. Intento aparcar per anar a veure el primer concert de les Festes de Maig: Nena Daconte i Mojo Project. Puc veure com unes 20-30 persones d’ICV-EUiA aprofiten el concert per enganxar el seu primer cartell. Seran gent molt contenta però la veritat és que ningú no sembla fer-los massa cas. La gent està per la festa.


Dia 12 de maig. Interior nit. La Penya guanya al Madrid en un partit d’infart, però jo no hi sóc; estic al Zorrilla acompanyant al Cor de Marina en el concert del 125è aniversari de l’entitat –els sms fan, però, una presència virtual-. Gran concert de la Cobla Els Montgrins i de La Principal de la Bisbal. El Cor de Marina també guanya. Al finalitzar el concert, reprenc la meva reflexió sobre els candidats que no dimiteixen dels seus càrrecs actuals. En concret, torno a pensar en Carles Sagués, alcaldable d’ICV-EUiA, i em pregunto per què no fa els gest ètic que tothom li demana –bé, sembla que el President de la “Penya” no, pel que diuen- i separa la seva segura elecció com a regidor de l’Ajuntament de la pertinença a la Junta del club de basquet emblemàtic de la ciutat. També penso en Miguel Jurado, que continua com a president de l’A.VV de Canyet, al mateix temps que és candidat pel PP o de Juan Ruíz a Sant Joan Alt de Llefià amb la mateixa candidatura de Jurado. Tant costa anar solet, sense emparar-se en cap entitat? Jo ho vaig fer amb els Amics de la Música –que per cert gaudeixen de molt bona salut: gran concert de l’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona!- o en Jordi Casals amb la junta de l’A.VV. del Centre.


Dia 14 de maig. 6 p.m. Al matí, un grup de companys i jo hem decidit plantar una paradeta cada dia al bell mig del barri de La Salut. Ho farem des d’aquest dilluns cada tarda. Objectiu: entregar propaganda electoral i viure més d’aprop en un dels barris assenyalats pel PP com de convivència impossible, un barri-ghetto. Si bé és òbvia la diversitat ètnica i cultural, constato que ningú em roba ni em pega; com a molt, en algun cas aïllat no m’agafen la propaganda electoral. Potser és que faig trampa i en el fons és que conec molt bé el barri de La Salut –és amb Llefià, Sant Roc i el Congrés-Sant Jaume, un dels barris on he crescut i passat la meva adolescència- i perquè prop de la plaça Antonio Machado –un ghetto entre gehttos segons el PP- hi viu el meu amic, company i regidor socialista Manolo Rodríguez, a qui acompanyo sovint a casa. Potser és que els malfactors immigrants em coneixen i per això fan la vista grossa i no m’ataquen. O potser és que el PP exagera, i havent-hi problemes d’immigració –tota immigració suposa un trauma pel que emigra i pel que rep la immigració- és un barri amb dificultats, com algun altre de la ciutat -per això el van proposar i està dintre dels projectes de la llei de barris- però en el que és possible la convivència. Projectes, recursos, mediació social, treball comunitari i constància, i sobretot, gens de soroll mediàtic, serà una bona recepta per aquests barris. Això fem i proposem els socialistes.



[1] Comentaris al document “Les prioritats culturals de Badalona 2007-2011” d’Òmnium Cultural de Badalona.
josep duran
Adreça electrònica dijous, 19 d'abril de 2007 14:48h
He llegit amb atenció el document fet públic per Òmnium Cultural de Badalona i com a Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Badalona, crec oportú fer un seguit de comentaris i aclariments.


1.- El document en qüestió posa de manifest, en primer lloc, el desconeixement de la gestió cultural duta a terme a la ciutat per part de l’Ajuntament en aquests darrers anys; en segon lloc, revela una insuficient recerca prèvia a la seva redacció; i, finalment, omet certs acords presos per l’Ajuntament Ple.

2.- A l'introducció es realitzen afirmacions que prejutgen el resultat del Pla Estratègic de Cultura de Badalona, desconeixent el treball efectuat i el punt en el que es troba en aquest moment. D’aquest desconeixement no n'és responsable Òmnium Cultural, sinó la regidoria de Cultura que no ha publicitat prou tots els processos realitzats. Tot i així, no és cert que pel que fa al Pla Estratègic de Cultura ”tres anys després, el més calent és a l’aigüera” o que el Pla “sembla haver quedar en un calaix”. Potser ho sembla, però la realitat és que el Pla Estratègic està acabat des del mes de juliol del 2006 i només la consecució d’un pacte de ciutat per la cultura entre tots el grups polítics presents al Consistori ha aturat la seva presentació fins la data.

3.- Pel que fa a les propostes d'acció municipal exposades per Òmnium Cultural, gairebé totes són presents al Pla Estratègic de Cultura de Badalona, tal i com poden testimoniar tots els grups del Consistori. Evidentment, el Pla conté moltes més propostes provinents, en la seva major part, de les diverses jornades de treball efectuades amb tots els agents implicats de la ciutat.

4.- Tot aquest treball d’anàlisi de propostes, de reflexió i d’ordenació del Pla Estratègic de Cultura s’ha fet sense deixar de banda la gestió municipal, tant des de la Regidoria de Cultura (biblioteques, centres cívics, Teatre Zorrilla, Espai Betúlia, festes de maig i d'agost, recuperació de la memòria històrica, etc...) com des dels seus organismes autònoms (Museu i Conservatori), assolint ratios generals de qualitat i de consum cultural homologables a la dels municipis de les nostres mateixes característiques, quan no superiors. Tot i així, és evident que cal seguir treballant per millorar-les.

5.- Òmnium Cultural reclama la creació d'un Institut Municipal de Cultura "com a eina necessària per gestionar la cultura d'una ciutat com Badalona", proposta present al Pla Estratègic de Cultura des de l'inici de la seva redacció. S'obvia, però, que tot i que el Pla Estratègic de Cultura encara no hagi estat presentat públicament i aprovat definitivament, l’Ajuntament Ple, en la sessió extraordinària celebrada en data de 13 de juliol de 2006, acordà per unanimitat l’establiment d’un Ens de Gestió Cultural per millorar la gestió dels serveis culturals municipals i dels equipaments adscrits a la Regidoria de Cultura a través de la creació d'una Entitat Pública Empresarial local (EPE) (IBAC), en sintonia amb l’actual Institut de Cultura de Barcelona, també convertit en EPE recentment.

6.- També es demana un Consell de Cultura. Igualment, aquesta reclamació es troba dins del Pla Estratègic de Cultura i, novament, l'Ajuntament Ple s'avançà a l'aprovació del Pla Estratègic de Cultura aprovant els Estatuts del Consell de les Arts i de la Cultura de Badalona en data 16 de desembre de 2003 i publicat al BOP núm . 32 de 6 de febrer de 2004.

Què resta per fer a nivell estratègic? Primerament, que el Consell de les Arts i la Cultura ratifiqui el document que constitueix el Pla Estratègic de Cultura i, a continuació, que l’Ajuntament Ple l'aprovi. Malgrat el procés estava previst dur-lo a terme d'aquesta manera, la prudència davant les dates en les que ens trobem –molt aprop de les eleccions municipals, juntament amb l’extrema sensibilitat per part dels grups municipals i del teixit associatiu, aconsellen un procediment ad hoc: aprovar inicialment el document per la Junta de Govern o Ajuntament Ple, exposar-lo al públic de forma oficial per tal que sigui possible la presentació d'al·legacions i esmenes (realitzar-ho abans de la contitució del nou ajuntament) i sol·licitar informe al Consell de les Arts i de la Cultura -un cop desenvolupat conforme al seus estatuts-, per posteriorment aprovar-lo definitivament per l’Ajuntament Ple i publicar-ho per la seva entrada en vigor a començament de mandat.

Amb aquests comentaris espero haver aclarit algunes imprecisions i certes interpretacions errònies. No obstant això, estic obert a qualsevol debat o col·loqui que es consideri oportú per parlar de la cultura i de la gestió cultural a la nostra ciutat, tal i com sempre he fet.


15 de maig 2007

La resposta és sempre més llibertat o això és la democràcia, estúpid!

El passat diumenge vam acabar el gruix de Festes de Maig i, malgrat que encara ens quedin per celebrar la Festa de las Migas i la Festa de Baix a Mar, puc afirmar que han estat un èxit. Tant les activitats organitzades per les entitats i colles de la ciutat com els espectacles programats han complert les expectatives. Tots són destacables, però m’agradaria remarcar enguany l’espectacularitat del piromusical de la Nit de Sant Anastasi o del Correfoc, en el seu 25è aniversari,
















el concert organitzat pel Cor de Marina en motiu del seu 125è aniversari amb els Mongrins i La Principal de la Bisbal o la vibrant Diada Castellera.
















Tanmateix, m’agradaria opinar sobre les crítiques que, en privat, he rebut de companys de l’Ajuntament, en concret d’alguns regidors de l’oposició. La crítica anava destinada als versots del diables a l’Acte Sacramental de Sant Anastasi i a les corrandes del Baró de Maldà. Confesso que no em va agradar gens que l’Acte Sacramental s’utilitzés per etzibar clixés sobre els polítics (especulació, corrupció, etc...) i per fer una crida a les festes alternatives o que el Baró utilitzés la seva tribuna per menystenir els treballadors municipals o a les secretàries d’Alcaldia. Mentiria si digués que penso que toca. Més aviat esperava alguna tocada de cresta al partit que està posant en perill la cohesió social de Badalona i que fa sortir la ciutat als mitjans de comunicació amb mentides, falsedats o alarmismes infundats.

Però bé, no ha estat així, i als que em critiquen per facilitar públic a l’Acte Sacramental (abans es feia a la Rambla mentre la festa es desenvolupava a la Plaça de la Vila i ara esperem el Seguici de la ciutat per començar l’Acte) o per no posar problemes a deixar les infrastructures necessàries per representar les corrandes del Baró (malgrat no hagin estat sol·licitades), els he de dir que sempre la resposta ha de ser la mateixa: MÉS LLIBERTAT. Alguns membres d’entitats de Badalona saben de la meva dèria per tornar el Carnestoltes al poble, mitjançant una comissió de festes dins l’espai del Consell de les Arts i de la Cultura de Badalona. Crec que l’esperit crític d’aquesta festivitat es troba en el poble i no té sentit que sigui organitzada per una Administració. Per tant, torno a dir, salvaguardant drets fonamentals, mai fa mal més llibertat, o, dit d’una altra manera, la democràcia és això.

No obstant, dubto molt que aquells que pensen que fan la gracieta redactant segons quin versots o corrandes, creguin que podrien fer el mateix si fossin el PP o CiU qui governessin. Algú s’imagina l’Acte Sacramental o les corrandes amb diners públics i assistència sota un alcalde del PP o CiU?

I acabo. Suposo que decepcionaré a més d’un assidu a aquest bloc, però estem en campanya electoral i crec que el meu deure com a candidat és convertir per aquests dies aquest espai en una mena de Dietari de Campanya, on reflexionaré sobre el que faig o fem i/o sobre el que fan els altres partits i coalicions. Així que ja esteu avisats.

Benvinguts a uns i fins d’aquí a uns dies als que seguiu la vessant cultural del bloc.




Fotos: vilaweb

08 de maig 2007

Nous enllaços

A Badalona estem de Festes de Maig, les nostres festes patronals, i com podeu entendre el temps que tinc per dedicar-me al bloc és nul. Tanmateix el que sí que he fet és augmentar el meu llistat d’enllaços (sé que són una mica poti-poti, però no sé endreçar-los millor) i us faig cinc cèntims de cada un d’ells.

· He incorporat el web de Joan Pedragosa i de l’Oriol Rius, un badaloní de naixement i un altre d’adopció, ambdós grans artistes.

. Malgrat estar en construcció no pot faltar la web de l’artista plàstica de Blanes, Laia Bedós, una artista emergent, creativa, arriscada i polivalent, a la que s’ha de seguir d’aprop. Va ser guanyadora –entre molts altres- del III Premi Menarini de Pintura Jove de Badalona l’any 2005.













. Gràcies a la Laia Bedós incorporo el blog: “An” (sobre la exquisitez de vivir...), de Mariló Molina, una mirada interdisciplinar i fresca al món de la dansa.

· Josep Pedrals, que no deixa de sorprendre’ns amb les seves múltiples facetes, ha estrenat bloc i m’afanyo a incorporar-lo.












. Per últim, i gràcies a l’amic Jaume Subirana –llàstima no poder seguir més sovint el seu bloc!! M’he perdut la juguesca sobre la llegenda de Sant Jordi, Grrrr- m’assabento del bloc que pren el nom de Guillem d’Efak, pseudònim d'un català que treballa al Metropolitan de Nova York i que ens té al dia del que passa a la City.



Ja veieu, no puc escriure, però no deixo de tafanejar –sovint a hores prohibitives de la matinada- i trobar talent aquí i allà i no em puc estar –els que em coneixen ho saben perfectament- de fer proselitisme.

Per acabar, us recomano que seguiu les nostres Festes de Maig, si és possible en viu, però sinó el diari electrònic vilaweb fa un seguiment fotogràfic i multimèdia exhaustiu. Del cap de setmana passat em quedo amb dos noms:















El grup badaloní “MUSHKA” –sentireu a parlar d’ells- i Miquel Gil i l’Orquestra Àrab de Barcelona. Ambdues formacions demostren que el mestissatge, la barreja de sons i el referent de la nostra mediterrània ajuden a la cohesió social i a la llibertat individual i dels pobles.