10 de novembre 2008

Continuem parlant de tu, però no pas amb pena...

"Al meu amic Martí, de 3 anys, perquè amb els seus ulls blaus
descobreixi els valors de les paraules i de la vida."


Demà, dia 11 de novembre, farà 5 anys que en Miquel Martí i Pol ho va deixar tot per estrenar claror, com ell mateix diria. Aquell dia 10, a la nit, ja no era un bon dia per mi i encara va empitjorar amb la notícia del seu traspàs. Ara, anys després, vull cridar que continuem parlant d'ell, però no pas amb pena, com ens va demanar; que intentem caminar pels mateixos camins que ens va ensenyar a trepitjar, amb la seva força i amb les seves paraules.

Un dels meus poemes preferits és, sens dubte, "Aposta" del "Llibre de les solituds" i pensava transcriure'l; tanmateix he trobat el video del poema "Hivern" realitzat per l'Aula d'acollida del CEIP Lacustària (Llagostera, Girona), que, pel que representa, crec que és el millor homenatge que se li pot fer. Així mateix, per múltiples raons (però totes a conviure amb la malaltia i a mirar la vida amb esperança i valentia i amb un deix d'ironia), he escollit també la lectura "De vegades penso", a càrrec de Jordi Bosch al programa de C33 "Miralls". No us ho perdeu! Una lliçó més del mestre Martí i Pol. I ànims a tots el que passeu per mals moments!